Pau Pérez va viatjar dues vegades com a cooperant a Haití

Pau Pérez, l'enginyer de Vilafranca del Penedès assassinat pel terrorista que va atemptar a la Rambla de Barcelona per robar-li el cotxe amb què va fugir, va ser "peça essencial" en l'ajuda humanitària després del terratrèmol d'Haití el 2010.

Així ho ha recordat avui l'oenagé Aldees Infantils SOS, per a qui va treballar com a cooperant Pérez, que va arribar a Haití dos mesos després que el terratrèmol del gener del 2010 causés la mort de milers de persones. Hi va arribar el febrer del 2010 i hi va estar fins al maig. A més, el seu compromís amb aquell país no va acabar allà sinó que dos anys després, del febrer al juny del 2012, hi va tornar amb una altra oenagé, Passaport per a la Cooperació.  

Pérez va arribar a Haití amb 27 anys com a cap de manteniment en programes d'emergència per a les víctimes del desastre d'Aldees Infantils i va contribuir a crear 112 punts de distribució d'aliments que atenien gairebé 25.000 persones al dia, ha informat l'oenagé. A més, a l'Aldea Infantil SOS de Santo, a Port-au-Prince, va supervisar els treballs dels tècnics de la construcció, electricitat i lampisteria.

Edzer Jacques, un dels nois que vivia a l'Aldea, ha recordat que "el Pau es va familiaritzar amb els treballadors i habitants de l'Aldea i sabia els noms de cada una de les persones. Amb els joves parlava de tot, jugava molt bé a futbol, era graciós i amable. Els que el van conèixer allà no obliden el seu caràcter humà i afectuós", explica al seu Facebook.

Treball amb nens

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

L'oenagé ha assegurat que els joves i els treballadors d'Aldees Infantils SOS d'Haití ploren aquests dies la mort de Pau Pérez i recorden "la seva generositat i l'ajuda prestada al poble haitià". I ha lamentat la seva pèrdua, com també ha fet públicament Passaport per a la Cooperació, una oenagé que es va constituir per donar suport als nens d'Haití.

"El Pau era la persona perfecta per a aquesta tasca, li sobrava humanitat i humilitat al mateix temps que els seus coneixements tècnics li permetien enfrontar-se a gairebé qualsevol tipus de situació. A més, era una de les persones més treballadores i perseverants que hem conegut. Travessava fronteres per donar il·lusió, esperança i futur. Així vivia la seva vida", recorda Passaport.