Els barcelonins gasten 1.536 euros a l'any en restaurants

Mengen fora set vegades al mes amb un tiquet mitjà de 17 a 19 euros per persona entre menús i carta

Una enquesta revela que la despesa anual del turisme en la restauració equival a la demanda potencial de la ciutadania

fsendra32024102 barcelona 30 11 2015  cenas de navidad cena de navidad de la170730171515

fsendra32024102 barcelona 30 11 2015 cenas de navidad cena de navidad de la170730171515

4
Es llegeix en minuts
PATRICIA CASTÁN / BARCELONA

Quedar per menjar, quedar per sopar. De vegades per simple interès gastronòmic, moltes altres com a ritual social. En definitiva, cada barceloní va al restaurant unes set vegades al mes, amb els àpats de negocis com a principal ressort (en volum global), seguit pels àpats en parella. Al llarg de l’any, segons un informe municipal, la factura mitjana dels ciutadans en restauració arriba als 1.536 euros. No obstant, el turista cada vegada guanya més pes a les caixes registradores dels establiments de la ciutat, amb 2,4 milions de despesa anuals que equivalen al potencial consum dels barcelonins partint de la seva freqüència mitjana.

El detallat examen fet a instàncies de l’ajuntament i de Mercabarna parteix d’un miler de sondejos, tant entre restauradors (de bars i cafeteries on se serveixi menjar cuinat, i de restaurants) com entre clients, per aclarir la tipologia de restaurants a la ciutat i les dinàmiques d’ús dels barcelonins. Segons els primers, el tiquet mitjà se situa en uns 17 euros, però la clientela diu que hi deixa una mitjana de 18,8 euros, entre les vegades que menja de menú i les  que escull la carta.

Els usuaris, i sempre com a xifres de mitjana, asseguren que van unes tres vegades al mes a dinar a restaurants per feina; 1,3 en parella; 1,1 en família i 1,4 amb amics. Les xifres semblen baixes perquè inclouen la població que no trepitja mai cap restaurant en cap àmbit. I és que una cinquena part diu que no hi va mai amb amics, gairebé un 18% no menja mai a fora en família (i un 50%, menys d’una vegada al mes), i gairebé un terç no sap què és anar a un restaurant en parella. Crida l’atenció que gairebé el 64% no té mai dinars de negocis, però en aquest apartat la resta d’usuaris que sí que en tenen és en una freqüència tan alta (prop d’un 7% fins i tot diàriament) que disparen la mitjana.

EN PARELLA O AMB AMICS / Els sopars en parella, en canvi, són un ritual setmanal per al 12% dels ciutadans, mentre que pràcticament un 55% en disfruta entre una i tres vegades al mes, proporció que encara és més alta en el cas dels grups d’amics. En definitiva, la població local té una despesa mensual mitjana de 128 euros en restaurants, incloent-hi àpats de feina.

Tenint en compte el seu dispendi i la seva freqüència, i la població de la ciutat, la despesa potencial anual se situa en 2,46 milions d’euros, mentre que la despesa turística constatada al mateix sector (partint d’altres estudis) en suposa 2,4 milions. La demanda potencial de població de l’àrea metropolitana arribaria a 4,3 milions. Encreuant dades amb les de l’INE, després de tocar fons el 2013, la despesa per càpita en restauració s’està recuperant.

Manuel Vázquez, coordinador de restauració de l’ajuntament, destaca que després del sotrac econòmic el sondeig reflecteix optimisme entre el sector respecte de remuntar les caixes. El 26,7% dels restauradors asseguren que la seva facturació ha crescut una mitjana del 15,2% els últims tres anys, mentre que el 18,7% creu que ha baixat, de manera que el saldo de creixement net és positiu per vuit punts. Això sí, l’increment del tiquet mitjà ha sigut d’un 3,2%, cosa que indica que la millora de la facturació es basa més en un auge de clients (on el paper del turisme guanya força) que en l’augment de despesa individual dels comensals.

Els ingressos milloren sobretot en restaurants, establiments de cadenes, en els quals ofereixen servei complet de dinar i sopar, i en els posicionats cap a la banda del sector dels visitants.

SOBRETOT FAMILIARS / Malgrat aquestes tendències, només un 9,5% es defineix com d’ambient marcadament turístic, davant d’una majoria que es postulen com a familiars. Parlant de preus, la mitjana està influïda pels establiments posicionats com de menú de migdia, encara que en conjunt es menja més a la carta. Els que a més a més tenen una carta diferenciada de vins i postres són els que facturen un tiquet mitjà més alt per persona, que compten amb més turistes i també amb més treballadors.

Notícies relacionades

¿I com és el restaurant mitjà a Barcelona? Tot i la dinamització del sector (com va informar aquest diari al juny) i la contínua obertura de restaurants com també de traspassos, a la ciutat encara predomina l’estructura de negocis independents (90,3%) davant de les cadenes organitzades. El seu volum mitjà és de 106 metres quadrats, amb sis treballadors a temps complet i una mitjana de 16,4 taules. A aquest aforament s’hi ha de sumar la terrassa, ja que el 53% hi compten, malgrat que moltes estan sent retallades per l’ordenança de terrasses.

LA DISTRIBUCIÓ / Encara que Ciutat Vella sembli saturada d’oferta de restauració (limitada pel pla d’usos), el districte més gastronòmic de la ciutat és l’Eixample, amb pràcticament 2.500 establiments en l’últim cens d’activitats de l’any 2014, i com a mínim 300 de nous des d’aquell moment.