Barcelona ha guanyat més de 500 terrasses en un any a pesar de l'ordenança

Un estiu més –i ja en van tres–, moltes terrasses de bars i restaurants de Barcelona han arribat a la temporada alta amb incerteses: sense saber si acatar la polèmica ordenança vigent o amotinar-se i fer-ne cas omís a costa de ser multats. La modificació de la norma prevista pel consistori suma i segueix mesos de negociació, de manera que el sector va fer seure ahir els líders dels grups polítics municipals davant un fòrum de més de 250 restauradors (la majoria exasperats) per exigir que l’alcaldessa Ada Colau mogui fitxa després de més de dos anys de pugna i sancions. El més significatiu és que en ple conflicte i amb centenars de casos de llicències no renovades o retallades a la meitat, l’últim balanç assenyala que els últims 12 mesos Barcelona ha guanyat més de 500 nous vetlladors als seus carrers.

    

Davant un fòrum bastant crispat per afectacions que han suposat l’eliminació de terrasses (com en la recent mesura per a l’entorn de la Sagrada Família) o la pèrdua de moltes taules i suposats llocs de treball, el regidor Daniel Mòdol (PSC) va assegurar que, a pesar de l’embolic que viu aquest àmbit econòmic, la capital catalana té actualment més terrasses que mai, un total de 4.896.

    

Mòdol, al capdavant d’aquesta negociació des que els socialistes es van convertir en socis de govern de Colau el maig del 2016, manté que han entrat en joc molts nous operadors procedents dels 1.500 negocis oberts en els últims quatre o cinc anys.

ALLAU DE PETICIONS  

Es dona la paradoxa que la normativa –amb els seus criteris de distàncies i alliberament d’espai públic– obliga a retallar amb mà dura l’aforament de molts vetlladors, però, per contra, el creixement del sector implica una allau de peticions de noves llicències que es concedeixen si s’ajusten a l’ordenança. De resultes d’això, moltes de les que s’obren pas són de petit format, fora que s’ubiquin en zones de la ciutat poc problemàtiques.

    

Mòdol recorda també que la nova distribució de taules i cadires imposades en algunes zones singulars, com és el cas de la rambla del Poblenou, ha suposat la reducció de taules i cadires per a alguns, però ha redistribuït el joc a l’encaixar peticions de locals que abans no en tenien cap. De cara al document de preacord que es presentarà abans que s’acabi el juliol, ha avançat que hi ha bastanta unanimitat a flexibilitzar criteris de distàncies

–des dels districtes– per evitar que en un mateix carrer una terrassa tingui llicència i una altra no, per exemple, per la proximitat d’un semàfor. La lògica s’aplicarà sobre la rotunditat de les xifres que s’imposen.

ENGANYAR ELS INSPECTORS  

Enmig de la tempesta més virulenta que ha viscut mai el sector, els alcaldables de l’oposició (excepte la CUP, partidària de retallades encara més dràstiques), convocats pel Gremi de Restauració, han assumit les seves pífies en l’origen del conflicte i s’han compromès a aconseguir un consens que acabi amb enfrontaments i situacions surrealistes, com la d’empresaris que han retirat les seves terrasses però les munten alguna tarda que saben que no es produeixen inspeccions «perquè no s’enfonsi del tot el negoci».

    

Xavier Trias, exalcalde i pare de la criatura –va aprovar l’ordenança el darrer mandat amb el suport del Partit Popular– va assumir ahir que aquesta té coses «bones i dolentes», però que la seva voluntat era acabar amb 17 normatives diferents i homogeneïtzar criteris. La proliferació de taules al carrer després de la llei antitabac els va portar a impulsar una regulació que n’ordenés el creixement, que pensaven anar ajustant si no era funcional.

    

També Alberto Fernández Díaz (PP) va insistir que la van recolzar fa quatre anys comptant amb «mecanismes d’autocorrecció», que el relleu a l’alcaldia va impedir. Quan Colau va voler aplicar-la, i quan la realitat es va imposar (més de 2.000 casos no s’ajustaven a la norma), es va acordar una modificació que encara no ha vist la llum, tot i que s’espera que s’aprovi a finals d’any.

«SACRIFICIS» DEL SECTOR  

Ningú entén, ni entre els grups polítics ni entre el sector, que si la regulació és tan conflictiva segueixi vigent i sense canvis. En el debat presentat per Xavier Sardà, ferm defensor del terrasseig com a part de la cultura local, el president del gremi, Pere Chías, va anunciar que el sector està disposat a assumir «sacrificis» a condició que l’Administració desencalli l’assumpte. Tant Alfred Bosch (ERC) –el seu grup es va gestar en una terrassa, va confessar– com Fernández Díaz van prometre «generositat» de mires per aconseguir un pacte, encara que no compleixi totes les seves expectatives.

Notícies relacionades

Barcelona ja té aprovat el pressupost del 2024

Mantenir Consell de Cent costa deu vegades més que Diputació

    

En vídeos i entrevistes amb afectats emeses durant el debat, es va recordar que, segons un estudi de la Universitat de Barcelona, el 85% d’usuaris de les terrasses són residents de la ciutat. El gremi es va queixar que l’ajuntament utilitzi genèricament l’opinió dels «veïns» com a grup a la contra. Ahir no es va invitar cap veí a participar-hi.