Els propietaris denuncien indefensió contra els falsos inquilins

La demanda judicial per rescindir el contracte per la via civil pot comportar molts mesos

 

  / ÁLVARO MONGE

1
Es llegeix en minuts
Carmen Jané
Carmen Jané

Redactora

Especialista en Periodista especialitzada en tecnologia, continguts digitals i elearning. Escric des de Última Hora.

ver +

Els propietaris afectats pels falsos inquilins que relloguen el pis a turistes a través d'Airbnb denuncien la “indefensió” en què es troben perquè es reconegui la nul·litat d'un contracte i poder fer fora els que es lucren amb la seva propietat. El que ha fet Montse Pérez, que ha optat per ocupar el seu propi pis i va anunciar que tenia la intenció de quedar-s'hi, s'ho han plantejat altres propietaris com el Xavier, tot i que finalment van decidir no fer-ho davant el risc de ser denunciats al seu torn.

“Per a l'administració, el propietari és el responsable si el pis es fa servir com a apartament turístic i no té llicència. En aquest cas, s'ha de denunciar davant l'ajuntament el cas amb tota la documentació possible per evitar que la sanció recaigui en l'amo”, explica Joan Sacristán, president de la secció de Dret Civil del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona.

"La demanda per extingir el contracte s'ha de fer per via civil, tant si hi ha impagament de les quotes del lloguer com si s'ha destinat l'immoble a una finalitat diferent de la fixada en el contracte, que és la vivenda habitual. A més, els contractes de lloguer solen prohibir expressament subarrendar l'habitatge”, afegeix.

Notícies relacionades

La tramitació de la demanda requereix un temps i el cas, depenent del jutjat, pot estar fins a tres anys, si hi ha recursos, per resoldre's, tot i que això no sol passar. Frederic Gili, que va denunciar a aquest diari el seu cas, en què l'inquilí llogava habitacions, va estar 11 mesos per desallotjar-lo. Durant aquest temps no va cobrar ni un rebut, a més d'haver de pagar l'advocat. Ha acabat posant la casa en venda.

“El propietari no pot entrar a l'habitatge per la força i prendre'n possessió, tallar subministraments o canviar el pany. S'exposa que l'acusin de coaccions”, assenyala Sacristán. En el cas de Pérez, el jurista estima que el jutge podria acabar emparant-la per la nul·litat del contracte, però que és un risc. En el cas de l'Eva (nom suposat), es va trobar que ha de seguir pagant l'aigua i la llum perquè no la denunciïn per assetjar el seu inquilí.