Els clients del centenari Bar Cleries li dediquen un emotiu vídeo pel seu tancament

La cerveseria més entranyable de l’Antiga Esquerra de l’Eixample tanca. El bar Cleries abaixa la persiana l’any que compleix un segle, en què ha mantingut la mateixa barra i taules de marbre amb les seves cadires de fusta, el seu cartell modernista amb fons blanc i un terra bastant deteriorat per les anades i vingudes d’una clientela que allà hi tenia refugi o cau, en el sentit d’un lloc on es concorre sovint. Els més assidus al local de la cantonada de València i Enric Granados han dedicat a l’establiment ancorat en el temps un preciós vídeo en blanc i negre de Jordi Barrachina, director d’Ochéntame... otra vez, premiat programa documental de TVE-1.

El grup Els Amics del Cleries jugava al mentider, pòquer amb cinc daus, cada dimarts de vuit a nou del vespre, i mai faltaven ni als partits del Barça que veien des d’un vell i petit televisor, ni al vermut que Jordi Cleries, el carismàtic propietari, oferia als seus amics cada 31 de desembre al migdia, amb les seves especialitats: truita de verdures, anxoves, seitons, safates de formatge i embotit, pa amb tomàquet, escopinyes, cerveses i, a l’acabar, cava per brindar.

ÀLBUM FOTOGRÀFIC

El vídeo és un àlbum de fotos de moments viscuts amb el ritme d’Ordinary People, de Neil Young, el cantant canadenc que va escriure que és millor cremar-se que apagar-se lentament. L’elecció no és fortuïta, Cleries va anar a veure el seu últim concert aquí amb uns quants del grup.

  

«Vaig néixer aquí. El contracte de lloguer és del 1922, però el meu avi, Ramon Cleries i la meva àvia, Francesca Tressens, regentaven el bar des del 1917», explica Cleries, tercera generació que ha passat mitja vida servint cafès i vermuts en safates platejades. Al pis segueix la vivenda on van residir els avis, avui en dia transformada en golfes. Els seus pares van continuar amb el negoci, però la mare va enviudar aviat. «El meu germà i jo vam començar a treballar cada tarda als 16 anys. Al posar-se malalt el meu pare, el 1977, la meva mare no podia amb tot i vaig deixar la carrera d’Història i em vaig responsabilitzar del local. El meu germà va acabar Dret i és advocat», relata Cleries.

La seva gran aportació va ser la música rockera, encara guarda discos de vinil. Això va animar el local al qual anava gent del barri a fer una canya o un vinet. «També hi havia qui es passava hores amb un sol cafè i deixava el local ple de fum. No es vivia amb la pressa d’avui i, a més, l’ajuntament no t’ofegava amb els impostos», explica.

FELLINIÀ

Notícies relacionades

Més traçat del metro sense nous combois

El consistori sondeja un acord sobre l’escalinata

Barrachina, veí del barri, lamenta el canvi. «Ja no hi queden locals així, són una espècie en extinció. Entrar era com estar immers en una pel·lícula de Federico Fellini. Gent veient programes de Tele 5 amb la música rock and roll a tot volum», diu el documentalista Carles Vicente, un altre amic.

El Cleries s’acomiada amb el seu destí escrit. Serà una franquícia de la Fábrica del Vermutillo, que ja té dos locals d’aperitius al carrer de la Marina i a Creu Coberta. «Daniel i Manel Cespedosa, els propietaris d’aquests cellers, són dos germans bessons que igual que jo segueixen amb un negoci iniciat pels seus avis. Amb ells hem aconseguit convèncer els amos del local per fer reformes amb un nou contracte. Jo participo en la societat en una petita part, però ja no serà el bar Cleries. Els temps canvien i ens hem d’adaptar».