28 maig 2020

Anar al contingut

El 96,4% d'immobles se salvaran a Barcelona d'una pujada de l'IBI

L'ajuntament assegura que la revisió de valors cadastrals provocarà fins i tot baixades en el rebut

L'augment mitjà més alt serà a les Tres Torres, amb 42 euros més anuals; i la baixada més gran, a Vallvidrera i les Planes, amb 119 euros menys

Agustí Sala

El 96,4% dels immobles de Barcelona se salvaran d'un augment de l'impost de béns immobles (IBI) l'any que ve malgrat la revisió cadastral que entrarà en vigor l'1 de gener, com va anunciar aquest diari. El primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, ha assegurat que cap vivenda amb valor cadastral inferior a 300.000 euros (al voltant de 600.000 euros de preu de mercat) es veurà afectada per una pujada.

Malgrat això, com a conseqüència de la revisió, la proporció dels que mantindran congelat el seu rebut de l'IBI baixarà respecte a l'actualitat, ja que avui és del 98%. El rebut mitjà de les 673.393 vivendes censades passarà de 567 a 569 euros, una alça del 0,3%. En els pisos (propietat horitzontal) passarà de 478 a 477 euros, el 0,2% menys.  

Els augments es concentraran en zones com l'eix central, on hi ha el Gòtic, l'Eixample Sarrià, segons les dades de l'ajuntament. L'augment mes gran es registrarà al barri de les Tres Torres, amb una alça mitjana de 43 euros anuals.

Els principals descensos es produiran als barris de Vallvidrera les Planes, amb un descens mitjà de 119 euros; Baró de Viver, amb 108 euros menys, i Vallbona, amb 95 euros menys.

BAIXADES I PUJADES 

L'increment mitjà dels valors cadastrals serà del 19% al llarg de 10 anys, que és inferior a l'augment lineal del 21% que es va produir entre el 2014 i el 2015, per als 1,1 milions d'immobles existents a la ciutat. Com a conseqüència de la revisió, el 47% dels immobles i el 24% dels residencials baixaran de valor, ha explicat Pisarello, encara que això no significa que paguin menys IBI.

El primer tinent d'alcalde ha afirmat que l'objectiu era adaptar els valors als diferents canvis en el mercat des de l'última revisió global, que es va posar en marxa el 2012 i un període en què es va viure fins i tot l'esclat de la bombolla immobiliària. Tot plegat demostra, ha afegit Pisarello, que "l'objectiu no era recaptatori, amb més pagament per l'IBI, sinó de reequilibrar el que paga cada ciutadà, perquè hi ha qui tributa més del que li correspon".

Pisarello ha comparat l'alça gradual del 19% que es registrarà a Barcelona amb l'augment de valors cadastrals a Madrid, on el 2011 va ser del 74%, així com la que es va experimentar a la capital catalana en l'anterior actualització global, que va ser del 112%.   

En el sector del comerç, el descens serà del 10,4% de mitjana, i en dos terços dels establiments de la ciutat, el rebut de l'IBI serà inferior, ha explicat la regidora de Comerç i Mercats, Montserrat Ballarín.

Una de les novetats dels treballs que realitza la direcció general del Cadastre és que per primera vegada es valoren de manera diferenciada els pisos d'ús turístic respecte dels d'ús residencial. Per a gairebé tots els usos, sempre que no hi hagi hagut canvi d'aquests, l'import de l'IBI serà inferior que el del 2017, especialment en la indústria, amb un descens del 47%, o els aparcaments, amb el -12,9%.  

VALORS MITJANS

L'objectiu de les revisions cadastrals generals és que aquests valors administratius se situïn al voltant de la meitat del preu de mercat. Segons les dades de la ponència de valors a Barcelona, aquesta proporció es distribueix de manera desigual per la ciutat. En algunes àrees, els valors cadastrals se situen per sota del 45% dels valors de mercat, mentre que en altres aquesta relació se situa per sobre del 55%, i fins i tot del 60%.

La ponència de valors té en compte des de la localització fins a les característiques de l'immoble o l'antiguitat, i serveix per determinar el valor cadastral sobre el qual després s'aplica el tipus de gravamen de l'IBI. Periòdicament, a més, un mínim de cinc anys després de l'última revisió cadastral general, es fan unes actualitzacions mitjançant coeficients que s'inclouen als Pressupostos Generals de l'Estat.

BARCELONA I TERRASSA

La capital catalana, juntament amb Terrassa, són les dues ciutats més grans que se sotmeten a la revisió cadastral dels 19 municipis que ho faran amb efectes el 2018. A més de les dues ciutats catalanes, consten als registres del cadastre Valldemossa, a les Balears, i la resta són localitats de les províncies de Burgos, la Corunya, Lleó, Salamanca (Ciudad Rodrigo, entre les més importants d'aquesta àrea) i Valladolid (Peñafiel, entre les més destacades d'aquesta província). 

L'any passat van ser 55 municipis els que van portar a terme revisions cadastrals que han entrat en vigor aquest any, i entre aquests hi ha capitals de província, com Conca, i actualitzacions parcials a Madrid, Almeria o Santander.