Un hort a la Sagrada Família

L’hort amb maduixots, i el seu petit jardí de violetes, campanetes i murtes, simbolitza la vida després de la mort que brota en una pedrera abandonada, la mateixa de la qual parla la Bíblia en referència al lloc on l’any 33 va morir Jesucrist i, segons afirmen els Evangelis, va ressuscitar el tercer dia després de la seva mort. «Al lloc on va ser crucificat hi havia un hort, i a l’hort un sepulcre nou, on encara no havien sepultat ningú», diu textualment el llibre sagrat del cristianisme. Inspirat en això, Antoni Gaudí va idear la Pedrera del Sepulcre Buit a la Sagrada Família. Els operaris ja han finalitzat la construcció d’aquest lloc enjardinat, un nou espai de meditació i pregària a l’aire lliure, darrere la façana de la Passió, a prop dels campanars, entre el pòrtic i el finestral central.

«Aquest oratori no entra al circuit de visites al temple. Com a màxim, donarà cabuda a unes 20 persones que vulguin assistir a una lectura o a resar a 25 metres d’altura. El seu accés serà restringit i reservat per a ocasions especials dins de les activitats relacionades amb l’església», explica Xisco Llabrés, arquitecte del departament de Projectes del temple. A la façana del Naixement ja hi ha un espai similar sota el xiprer, l’arbre esculpit de la vida, que acull múltiples coloms, però és «d’accés més difícil i poc conegut», adverteix l’arquitecte.

A sobre del cimaci es contempla la Pedrera del Sepulcre Buit, que representa la pedrera abandonada on va ser excavada la tomba de Jesucrist, «un lloc ple de contingut simbòlic», assenyala Llabrés. Aïllada de l’entorn, envoltada de murs verticals i situada a prop d’elements, com la creu i l’esperit sant, que defineixen un moment crucial en la creença cristiana, aquesta pedrera aporta una atmosfera d’introspecció i reflexió als que puguin visitar-la.

Plantes mediterrànies

Notícies relacionades

45 anys esperant el pont del Baricentro

La nit que Basté va robar una corbata

«L’home mata la naturalesa quan busca extreure la pedra però, una vegada abandonada la pedrera, la vegetació torna a brotar. Per aquest motiu l’hort simbolitza la vida després de la mort, i les plantes ocupen totes la ranures entre les pedres. Les zones de menys pendent s’estan omplint de plantes mediterrànies que s’arrelen amb facilitat, mentre que, a mesura que el pendent va en augment, les espècies són més escasses i la vegetació va desapareixent i només les falgueres omplen algunes esquerdes entre el terra de pedra», descriu el tècnic, que ha comptat amb la col·laboració de l’estudi L-obrador Arquitectura i Paisatge.

La referència amb què ha treballat aquest estudi de paisatgisme són les pedreres i les muntanyes del Gólgota. «On la pròpia naturalesa genera un paisatge aprofitant la concavitat dels volums i de les esquerdes, que serveixen de contenidor del substrat i posteriorment de la vegetació. L’hort jardí agafa com a referència el Sepulcre de Jerusalem (Jn 19,41) i al mateix temps la intervenció feta per Gaudí a la muntanya de Montserrat», descriu un portaveu de l’estudi.