Sant Martí té una desena d'hotels en marxa i un límit de 3.100 places en el futur

El PEUAT estableix que podrà guanyar un màxim de 2.600 llits al 22@ i de 500 en alguns barris autoritzats

Els hotelers defensen el paper "integrador" que van tenir les obertures del Fòrum i la seva implicació social

lpedragosa38382840 poblenou170513182849

lpedragosa38382840 poblenou170513182849 / DANNY CAMINAL

4
Es llegeix en minuts
PATRICIA CASTÁN / BARCELONA

Planificar un futur hotel a Sant Martí gairebé requereix un manual d’instruccions. El pla especial urbanístic d’allotjament turístic (PEUAT) aprovat fa uns mesos és especialment complicat en aquest districte, tan dispar demogràficament i urbanísticament, que aglutina zones de les quatre categories creades per l’ajuntament: des de barris on es fomentarà el decreixement natural de places fins a zones on es podrà guanyar llits. Això sí, un màxim de 3.100, dels quals 2.600 s’acotarien al 22@. No obstant, el districte té en marxa una desena de projectes hotelers amb una llicència o tramitació que va ser prèvia a la moratòria d’allotjaments i el PEUAT.

¿Massa? El districte és el tercer de la ciutat (gairebé empatat amb Sants-Montjuïc) en xifra d’hotels. Però els 35 oberts avui dia estan a anys llum dels 128 de Ciutat Vella o els 150 de l’Eixample. En els últims set anys Sant Martí ha guanyat una desena d’aquests establiments, amb més d’un miler d’habitacions, fins a arribar a les 6.200 (la gran majoria de 4 estrelles). Segons el Gremi d’Hotels de Barcelona, és una xifra relativament modesta 

en relació amb el debat suscitat a la zona.

No obstant, hi ha molts altres llits al districte que justifiquen la sensació de sobrecàrrega turística d’alguns barris, com és el cas del Poblenou. El creixement hoteler ha sigut d’un ritme de poc més d’un de nou a l’any, però en paral·lel han emergit 1.167 pisos turístics legals (més els il·legals) i uns quants albergs. El resultat és un saldo que inclou quatre aparthotels, tres pensions, un bloc d’apartaments turístics, nou albergs i dues residències.

TERRITORI SINGULAR

La distribució és tan dispar per aglutinar les quatre tipologies d’ordenament municipal: el nucli del Poblenou i la Vila Olímpica, on qualsevol plaça eliminada no serà rellevada (zones 1); els barris del Parc i la Llacuna del Poblenou i Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou, on s’han de mantenir les actuals i únicament se’n podran obrir més si hi ha baixes prèvies (zones 2); l’àrea específica del 22@, amb un límit de 2.600 (zona 4), i la resta de barris (zones 3), on es poden guanyar un màxim de 500 llits. 

Aquestes 3.100 places potencials, però, són més d’una quarta part de les 11.000 autoritzades a tota la ciutat amb el PEUAT pel govern de Colau per als pròxims anys. I, sobretot, s’hi ha d’afegir la desena de projectes en marxa que s’havien tramitat abans de la normativa. És el cas d’hotels com l’SB Glòries, previst per a l’estiu, a Badajoz 148, o del Motel One de Pujades 11-13, també per al 2017. Amb 235 i 301 habitacions (dobles) constaten que la trama del districte animava a la creació d’hotels –fins ara– de molta més capacitat que els projectes del centre.

L’ajuntament no necessita el volum de places d’aquests altres projectes ja aprovats (s’executaran abans de dos o tres anys), de manera que no és possible avaluar en quin tant per cent ampliarà l’actual oferta. Sobre pisos turístics, només se’n poden obrir als barris de zones 2 i 3 si hi ha hagut baixes, i tan sols en edificis sense ús veïnal.

EL CAS DEL FÒRUM

L’evolució dels llits en l’última dècada també està plena de particularitats. La patronal destaca que a la zona Fòrum els hotels van ser el germen de la reurbanització de l’entorn i la seva evolució com a barri. Ho reitera Santiago Hernández, director del Barcelona Princess, que recorda que allò era un erm el 2004, i com de durs que van ser els començaments. Tot i que el que per a un barceloní és lluny, per a un turista és atractiu si té el metro a la vora, la platja a la vista o el centre de convencions CCIB.

Notícies relacionades

Davant la polèmica turística, hotelers de la zona es posen com a exemple precoç d’aquella implicació social que demana Colau els sectors turístics. Des del 2004 treballen colze amb colze amb entitats socials en projectes de barri. El 2010 aquesta activitat es va oficialitzar com a associació Barcelona Fòrum District, amb el CCIB i Trinijove, aglutinant més de 20 empreses, gairebé tot hotels del districte, i ha dut a terme una tasca que ha sigut premiada per l’ajuntament.

Hernández, que també la presideix, destaca la integració laboral de més de 300 persones en risc d’exclusió social dels barris amb més necessitats del districte que han sigut contractades per aquestes empreses. Entre ells, joves amb risc de marginalitat, expresidiaris o dones maltractades. Entre molts altres programes, els hotels donen cada dia 50 menús (no excedents) a menjadors socials, i una cinquantena més de berenars a nens; també col·laboren en la neteja del litoral o la formació per a joves dels seus barris.