Dues dècades de revolució en l'arbrat de Barcelona

On abans hi havia plàtans, ara és molt possible trobar lledoners, xicrandes o tipuanes. En lloc d’oms siberians i aurons negundos, molt populars als anys 80, ara hi creixen mèlies. Els ailants i les robínies han sigut proscrits. I el boom de les palmeres ha tocat sostre... En definitiva: a poc a poc, sent amb prou feines percebuda pels veïns, la transformació iniciada fa dues dècades i consolidada en els últims anys ha canviat del tot l’arbrat de Barcelona.

La renovació no ha sigut fruit de les modes, sinó que en el procés hi han primat essencialment criteris ambientals, sanitaris o de seguretat, així com també qüestions com ara la mida ideal i el bon creixement en carrers ombrívols, explica Xavier Hernández, director d’Espais Verds i Diversitat de l’ajuntament. A la ciutat s’hi poden veure 170 espècies diferents, tot i que les 10 més habituals sumen gairebé el 70% dels efectius totals.

Els canvis han sigut notables. Els oms siberians, que van arribar per substituir els malparats oms comuns, greument afectats per plagues de coleòpters, han resultat ser uns arbres de fusta feble, proclius als trencaments. Així que en 20 anys han passat d’11.000 peus a poc més de 3.500. I el mateix ha passat amb els negundos, uns aurons d’origen americà que, si segueixen la tendència, aviat cauran en l’oblit. El procés és lent, insisteix Hernández: «No se substitueixen els arbres sans, sinó només  els que moren o es troben malalts».

LA MIDA ÉS CLAU

Un altre criteri per decidir quin arbre col·locar en un escocell són les dimensions. L’ajuntament ha substituït multitud de plàtans que habitaven en carrers estrets d’edificis elevats perquè el seu gran creixement privava de llum els veïns i les seves branques ocasionaven molèsties als balcons. «Els arbres amb un creixement potencial elevat, com és el cas dels plàtans i els lledoners, es reserven per a àmplies avingudes», prossegueix Hernández. En un cas paradigmàtic, afavorit també pel caràcter invasor de l’espècie, el nombre de robínies s’ha reduït de 8.000 a 3.700 en 20 anys. 

Des de fa uns anys el més habitual per a vies més estretes són espècies de mida moderada, com per exemple pruneres vermelles, troanes, pereres de Callery, tarongers agres i arbres ampolla (braquiquítons).

NO MÉS, SINÓ MILLORS

Actualment hi ha a Barcelona uns 200.000 arbres creixent entre el ciment i l’asfalt, o 160.000 si es compten exclusivament els plantats en voreres de carrers. De fet, ja no hi queda pràcticament ni una via sense el seu arbret, encara que sigui només un tronc fi que no acaba de prosperar. «Ara l’objectiu principal no és tenir més arbres, sinó millorar-ne la qualitat general», resumeix el director d’Espais Verds. Des d’un punt de vista ambiental i fins i tot estètic, no hi ha cap dubte que un bonic i gran exemplar val per uns quants d’escanyolits. «Els arbres són un patrimoni natural d’enorme magnitud que ens ofereixen grans serveis com millorar la qualitat atmosfèrica, ajuden a adaptar-nos al canvi climàtic i generen beneficis socials i psicològics per als veïns», diu Frederic Ximeno, comissionat municipal d’Ecologia.

AUGMENTAR LA DIVERSITAT 

Notícies relacionades

Els diables de Gràcia tornaran a fer cercaviles de foc per festes

El dia que el Rei va assenyalar Arturo

El pla de l’arbrat 2017-2037 s’ha fixat altres reptes. Un de fonamental és augmentar-ne la diversitat i evitar que, dintre de la trama urbana, cap espècie superi el 15% del total de peus, una situació que actualment incompleixen els plàtans (49.000 peus) i els lledoners (19.000). «Mirem d’utilitzar espèci-es autòctones sempre que sigui possible o, com a mínim, espècies que s’han adaptat molt bé al nostre clima», diu Hernández. En aquest sentit, recorda per exemple que les alzines, les oliveres o les alzines sureres acostumen a tenir un creixement lent, una aparença massa oberta i fulles perennes.

Entre les espècies que més han augmentat al llarg dels últims 20 anys destaquen les tipuanes, amb les seves boniques flors de color groc-taronja, que han passat de 3.000 a 6.500, i les sòfores, que pugen de 6.000 a 8.900. També estan tenint una oportunitat ginkgos, xicrandes i acàcies de tres punxes. Finalment, entre les espècies de recent introducció destaquen l’auró blanc i el braquiquíton vermell.