Colau només s'atreveix a posar pedaços de baix cost a la Via Laietana

Aquesta vegada, tampoc. La gran reforma de la tan majestuosa com anada a menys Via Laietana seguirà esperant, després de gairebé dues dècades de debat. La regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, i el comissionat de Memòria Històrica de la ciutat, Ricard Vinyes, van presentar ahir el seu discret pla per a l’artèria, que ells mateixos defineixen com a «millores puntuals». Una inversió de dos milions d’euros, molt allunyada de la reforma integral que, sobretot els comerciants, reivindiquen amb força des de fa una mica més d’un any.

Precisament aquest col·lectiu, l’Associació de Veïns i Comerciants de la Via Laietana, ha sigut el primer a rebutjar els plans municipals, que considera «insuficients» i «un nyap». El seu president, Xavier González, afirma que preferirien esperar el compromís acordat amb l’equip d’Ada Colau i els partits de l’oposició –preparar un projecte de reforma completa de cara a aplicar-lo el pròxim mandat– que desaprofitar recursos en «un pedaç». Temen, a més, que aquesta solució provisional acabi sent una excusa per no afrontar una intervenció més decidida (i complexa), que passaria per ampliar voreres i reduir el trànsit a la zona.

FORA ROTONDES

Però el pas que ha triat fer el consistori té com a principal mesura anunciada l’eliminació de les hostils mitges rotondes de la plaça d’Antoni Maura, entre la catedral i el mercat de Santa Caterina, que en l’actualitat de plaça en té poc. L’objectiu és, a més, millorar la connectivitat entre els barris del Gòtic i el Casc Antic, per als quals ara com ara la Via Laietana és (molt) més frontera i fractura que punt de trobada. L’eliminació permetrà guanyar voreres en aquest punt (sense ampliació cap a la calçada), donant continuïtat a la secció de la resta de la via, i fer més amable l’eix, ara difícil de travessar, no només pel trànsit asfixiant, sinó també per les desenes de motos aparcades.

La mesura del govern local, que es presentarà en el pròxim ple de Ciutat Vella, també inclou la millora de les voreres i l’ampliació dels passos de vianants en altres punts del carrer amb el mateix objectiu. Una ampliació mínima, que no inclou en cap cas, per ara, la reducció de carrils, però que té intenció d’ajudar a la creació de nous camins escolars, com reclama la comunitat educativa del barri.

Les obres, si es compleix el guió anunciat ahir, es licitaran el primer semestre del 2018 i finalitzaran a principis del 2019. «Aquestes actuacions seran un primer pas en el procés de pacificació de la via, que està previst per al pròxim mandat», va assegurar la regidora Pin, que es va escudar en el fet que, des de la seva obertura, a principis del segle XX, ningú havia afrontat una reforma completa d’aquest a pesar de tot senyorial carrer «donada la dimensió i l’impacte del projecte». «Estem treballant perquè el procés participatiu per al projecte de reforma integral es porti a terme l’últim semestre del 2018», va afegir.

Els comerciants, que es van començar a mobilitzar el 2015 i que compten amb l’adhesió de desenes d’institucions professionals, socials i econòmiques arrelades al vial, així com col·lectius veïnals de Ciutat Vella i comunitats de propietaris, estan cansats de promeses i creuen que l’actual oferta es queda en «un rentat de cara superficial».

‘RESCAT CIUTADÀ’

Notícies relacionades

Barcelona retirarà aquest any l'estàtua del negrer Antonio López

El museu viral de Belén Esteban

Per pal·liar el malestar, l’actual pla de Pin també proposa una eventual recuperació veïnal del carrer, a través de quatre talls de trànsit anuals per a activitats lúdiques. Es pretén organitzar –juntament amb el teixit veïnal i comercial– una jornada dedicada a la sostenibilitat en el primer trimestre; una altra de «veïnal» –sense més detalls, encara–; una tercera per al dia mundial sense cotxes, i una última el quart trimestre «relacionada amb el comerç». 

El comissionat Vinyes, per la seva part, va anunciar un pla per recuperar la memòria de la Via Laietana, que començarà amb la col·locació de plafons amb informació històrica davant la comissaria de la Policia Nacional al número 43 i amb la retirada de l’estàtua de la plaça d’Antonio López.