Barcelona retirarà aquest any l'estàtua del negrer Antonio López

L’estàtua del negrer Antonio López que domina la plaça que encara porta el seu nom, on s’acaba la Via Laietana, té els dies comptats. Així ho ha anunciat el comissionat de Programes de Memòria, Ricard Vinyes, en la presentació de les actuacions que el govern local planteja per a l’oblidada artèria. L’estàtua serà retirada abans que s’acabi l’any, moment en què s’obrirà un concurs professional d’idees per dinamitzar l’espai i «resignificar-lo», fent-lo més amable al veïnat, donada la falta de zones verdes al districte.

En el marc d’aquesta «resignificació» s’inclou el canvi de nom de l’enclavament. Ni Vinyes ni la regidora del districte, Gala Pin –els dos representants municipals que han presentat la mesura–, han volgut parlar de les seves preferències pel que fa a noms alternatius. La llista de candidats és llarga. De Nelson Mandela, el representant més universal, a Idrissa Diallo, el símbol local.

El desterrament d’Antonio López és una reivindicació que ve de lluny, com ve de lluny, i amb una mica de retard, el compromís del govern local d’iniciar el procés de substitució i «reparació». L’estiu del 2015 el predecessor de Vinyes, Xavier Domènech, va anunciar que, després del poc actiu període estival, obririen un diàleg per triar un nou nom.

Els últims anys, diverses entitats havien alçat la veu per denunciar que una ciutat com Barcelona seguís –segueixi– homenatjant amb una plaça –tan cèntrica, a més– i una estàtua l’esclavista, a més de banquer. L’obertura de la Via Laietana es va finançar en part amb els diners de la banca creada per López amb els diners que va amassar a Cuba amb la venda d’esclaus.

ELS ANTECEDENTS

SOS Racisme li va demanar al llavors alcalde Xavier Trias que rebategés la plaça amb el nom de Nelson Mandela amb un doble objectiu. Per un costat, esborrar el nom de l’esclavista del nomenclàtor, i, per l’altre, reconèixer la lluita antiracista. El febrer del 2015, al final del mandat de Xavier Trias, el llavors regidor de Cultura, Jaume Ciurana, va acceptar un prec presentat per ICV que instava a canviar el nom de la plaça «pel d’un personatge femení que s’hagi distingit per la seva lluita pels drets socials». Va sonar llavors el nom de Josefina Piquet, una de les fundadores de l’associació Dones del 36, morta l’agost del 2013. En el seu cas, el canvi hauria d’esperar almenys un any, fins que se’n complissin cinc de la seva mort. Normes de la rígida Ponència del Nomenclàtor.

Sí que compliria aquesta condició Idrissa Diallo, jove guineà que va morir dues setmanes després de la seva arribada a la blindada Europa, on tan sols va passar 24 hores en llibertat, la nit de Reis del 2012, en una trista cel·la del CIE de la Zona Franca. La seva mort va posar sobre la taula les condicions de vida als centres d’internament, i va obrir el debat sobre la seva existència.

El pròxim 7 de juny se celebrarà a la seu del districte de Ciutat Vella un seminari sobre el monument a l’esclavista i «la caracterització contemporània d’un moment». Però que ningú pateixi per una possible seqüela del cas de Franco al Born. L’estàtua ja té destí: el Museu Frederic Marès, el seu autor. L’autor de l’actual estàtua, de fet, que no és l’original. El 1936, els anarquistes van convertir en bales –segons explica la llegenda– l’estàtua de bronze original, agafant el guant llançat per 'La Campana de Gràcia' el 1884, mesos després de la seva mort.

MEMÒRIA GLOBAL

Notícies relacionades

Colau només s'atreveix a posar pedaços de baix cost a la Via Laietana

El museu viral de Belén Esteban

L’actuació a la plaça d’Antonio López s’emmarca en un projecte de memòria per a tot el carrer. «L’obertura de la Via Laietana va constituir una de les operacions urbanístiques més importants del segle XX i va determinar en bona mesura el desenvolupament econòmic i social de la ciutat; però també va representar el desplaçament de milers de famílies i la destrucció de gairebé 600 immobles i de carrers i places de la Barcelona medieval i moderna», apunta Pin. Amb l’objectiu de començar a «generar aquest relat» –explica la regidora–, treballaran en dos àmbits: la senyalització informativa i la creació de rutes.

La primera actuació concreta en aquesta línia serà la col·locació d’uns plafons davant de la famosa comissaria del 43 del carrer, en què es buscarà «la manera més efectiva de donar a conèixer la història de la repressió a Barcelona». Al carrer, de moment. La comissaria segueix en actiu. Encara que Vinyes no descarta anar més enllà en una segona fase.