Dilluns de suplici al metro de Barcelona

La jornada d’ahir va ser una mica més dilluns del que és habitual per a milers d’usuaris de la xarxa de metro de Barcelona. A llevar-se d’hora, a les cares de son i al cru retorn a la quotidianitat laboral s’hi va sumar l’enduriment de les habituals condicions en què es viatjava en la majoria de línies en hora punta matinal a causa de la vaga convocada pels treballadors de Transports Metropolitans de Bar-celona (TMB), disconformes amb la marxa de les negociacions sobre el seu conveni col·lectiu. Unes aturades que es repetiran cada dilluns laborable de forma indefinida. L’operadora va xifrar en el 25% el descens del passatge en les primeres hores de la vaga.

Vagons atapeïts, persones creuant els dits a l’andana i esperant que en el pròxim comboi sí que hi hagi un mínim espai on acoblar-se per arribar a destí. «¡Això sembla el metro de Tòquio!», vocifera un usuari, entre la ironia i l’amargura, davant la multitud que l’envolta a la parada de Sants Estació, a la línia 5. A fe que només hi faltaven els em- penyedors 

perquè aquest dilluns Barcelona semblés un destí més del suburbà del país asiàtic.

Els més matiners van afrontar condicions menys extremes en els seus desplaçaments. Ho va testificar Flor de María Ramírez, previsora com pocs, que es va llevar «hora i mitja abans per evitar problemes». «Caic de son, he dormit menys i malament, pensant que no podia arribar tard avui al meu destí, al carrer de Còrsega», va explicar. Un dilluns que va començar «més costa amunt» del que és habitual per a ella, però no fins al punt de parlar amb rancor dels treballadors del metro: «Si reclamen i perden diners deu ser perquè està justificat», va resumir.

TENSIÓ

Eduard Pasqual va qüestionar l’estratègia dels vaguistes «perquè acaben fent mal al treballador del carrer, no pas als dirigents de la seva empresa». «Si els volen fer patir, que s’organitzin per deixar els torns oberts i que no pagui ningú, així ho passen malament els empresaris i no els viatgers», va detallar aquest estudiant, que viatja des de Sants fins a Drassanes.

La primera franja de les aturades intermitents, des de les 7.00 fins a les 9.00 hores, va causar grans aglomeracions a la xarxa, cosa que va obligar a regular l’afluència de passatgers en estacions com les de La Sagrera (L-1 i L-5) i Sagrada Família (L-2 i L-5), segons va informar TMB, que va destacar que els segments centrals de les línies L-1 i L-5 van ser els més afectats per l’aturada, però sense incidents ressenyables.

Sí que hi va haver moments de tensió per entrar i sortir del vagó. Condicions penoses per a la majoria, l’agost per a carteristes i pillos. A Entença, una noia es va encarar amb un individu amb gorra i li va retreure que estigués aprofitant l’atapeïment per fotre mà a una jove com, va assegurar, havia fet poc abans amb ella. L’home va recular com va poder  i amb prou feines va balbucejar alguna cosa mínimament intel·ligible.

ALTA DENSITAT

Les xifres donaven fe de l’alta densitat de passatgers: al matí van circular 57 trens en lloc dels 141 habituals en aquesta primera franja. Els serveis mínims que havia fixat la Generalitat es van situar en el 40% en les hores punta, de set a nou del matí i de quatre a sis de la tarda, i del 20% entre les 20.30 i les 22.30 hores. La UGT va xifrar en el 95% el seguiment del primer tram de l’aturada i va preveure un seguiment semblant durant els altres dos períodes.

Notícies relacionades

En directe, la vaga del metro de Barcelona

Barcelona i una quinzena de capitals europees demanen a la UE un fons per a vivenda de 300.000 milions d’euros a l’any

La presidenta de TMB, Mercedes Vidal, va explicar que durant les primeres dues hores d’aturada el passatge va disminuir el 25%. Vidal va subratllar que aquesta protesta «no té raó de ser» perquè el conveni que es negocia «no té cap mena de retallada, ni de personal, ni de sou ni de condicions laborals».

Pel que fa a la reducció dels sous dels directius, va assegurar que «mai s’ha plantejat en negociacions de conveni» i va qüestionar la incidència real que pugui tenir «en els 400 milions en salaris» que es gasta TMB en la seva plantilla de 3.555 treballadors. Va rebutjar la denúncia sindical que TMB havia fet sortir més trens dels estipulats en els serveis mínims.