Els barcelonins que creuen que la ciutat està arribant al límit de capacitat turística ja són majoria

Que el fenomen turístic ha guanyat impopularitat en els dos últims anys és un fet irrebatible. Que la saturació en alguns barris està complicant la vida als barcelonins i afectant tant la convivència com els preus i la vivenda, també. Però l'últim sondeig sobre la percepció del turisme a Barcelona corresponent al 2016 també evidencia la divisió d'opinions. Per primera vegada la veu dels que creuen que la ciutat està arribant al seu límit de capacitat és majoritària, encara que gairebé empatada amb els que opinen que s'han de guanyar més turistes.

També destaca la majoria silenciosa de ciutadans que donen la seva benedicció al controvertit sector econòmic. La ciutat viu dues realitats: rebuig als punts calents i tolerància tant sobre un hipotètic creixement com sobre l'oferta d'allotjament en bona part del territori.

L'informe municipal anual es basa en enquestes a uns 5.000 residents, amb unes gràfiques evolutives que són reveladores. Així, un 86,7% dels sondejats creuen que el turisme és beneficiós per a Barcelona, encara que el percentatge està 9,4 punts per sota que fa quatre anys. La xifra del 2016 s'assembla a la del 2007. Més enllà del volum de viatgers, en moments de bonança o recuperació, els barcelonins són més crítics amb l'assumpte, mentre que en els pics de la crisi va créixer el favor popular amb aquesta font d'ingressos.

L'opinió favorable s'imposa amb comoditat a tots els districtes i fins i tot en barris massificats, encara que en aquests (el Gòtic, la Barceloneta o la Vila de Gràcia), els que pensen que el turisme no beneficia Barcelona estan per sobre de l'11% de mitjana de crítics.

POLÍTICA DE FUTUR

A l'hora de plantejar la pregunta del milió, amb dues respostes literals, si la capital catalana "ha de continuar atraient més turistes" o si "s'està arribant al límit de la capacitat", els que opinen que el got és ple i a punt de vessar han sigut majoria per primera vegada el 2016 (el 48,9% davant el 47,5%), en una sèrie que comença el 2007. També en aquesta data les dues posicions eren molt pròximes, mentre que el 2012, en canvi, els que defensaven més turisme van arribar a triplicar els que no.

La divisió d'opinions, tan igualada, parteix del lloc de residència. Com més congestió, més rebuig, com explica el regidor de Turisme, Agustí Colom. Mirant al detall les valoracions, als barris amb més icones turístiques (tots els de Ciutat Vella, part de l'Eixample, el Poblenou, el Poble-sec...) la idea d'estar arribant al límit està generalitzada, sobretot per més del 70% de veïns del Gòtic. A les Corts, la resta de Sants-Montjuïc, Horta-Guinardó, Nou Barris (en especial), Sant Andreu i la resta de Sant Martí, s'imposa l'opinió dels que són del parer que encara es pot créixer.

Aquesta mateixa bretxa es produeix al ser interrogats sobre si als seus barris hi ha massa hotels, albergs o pisos turístics. La qüestió de l'allotjament turístic ha sumat gairebé dos anys de debat abans de la recent aprovació del PEUAT que frena l'oferta al centre del territori i limita el creixement a la perifèria. Però sorprenentment, el 78,6% dels enquestats no pensen que sobrin llits turístics, davant el 18,1% que creu que sí. Només al Raval, al Gòtic, al Born, a la Barceloneta i al Poblenou guanyen per golejada els segons. 

L'encariment o no del cost de vida com a conseqüència del desembarcament turístic és un altre dels punts que s'han posat sobre la taula. I de nou la percepció varia segons si l'afectat viu al rovell de l'ou del barri de la Sagrada Família o al nucli de Sant Andreu. A tots els barris del centre, més el del temple de Gaudí, Sant Antoni, la Salut, la Vila de Gràcia, la Vila Olímpica creuen que els seus preus es veuen afectats. 

Malgrat tot, l'opinió més estesa és que la gestió municipal del turisme és positiva (43,9%), davant el 23,6% que pensa que és negativa. Els més crítics parlen sobretot d'una mala gestió amb pocs efectius (14,2%), mentre que un 12,9% creu que el problema és ser massa permissiu amb els viatgers (vuit punts menys que fa un any) i un 10,9% opina que no es fomenta el turisme de qualitat, mentre que un altre 9,4% sosté que el turisme no es fomenta prou, i un 7,1% al·ludeix a un excés de visitants.

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

Amb aquest dictamen, Colom sentencia que hi ha "una necessitat de disminuir l'impacte que genera a la ciutat el turisme". Defensa que el pla estratègic fins al 2020 va en aquesta direcció, amb l'objectiu "que els beneficis del sector irradiïn millor cap a la ciutat". El retorn anirà de la mà de la part de taxa turística que obté l'ajuntament, així com altres accions enfocades a la descentralització, la promoció de focus d'interès alternatiu i el control de l'evolució dels llits turístics. Els efectes d'aquests aspectes encara trigaran a notar-se a peu de carrer.