Per al soroll i les caques

Seria estrany que aquest ens conegut com a teixit associatiu de Nou Barris no rebés en general com a bona la notícia del desplegament; però tampoc és del tot estrany que alguns caps visibles considerin oportú comentar que no és una prioritat, i que no és la seguretat realment el principal problema del districte, sinó la convivència; i que preferirien, abans que l’uniformat pròxim, que hi hagués més mesures de prevenció. Però després tornen i diuen que la policia és benvinguda, és clar. Hi ha gent que ho anomena una situació de cavall regalat.

 

   «La visió que tenim des de Can Peguera és que la primera fase no passa necessàriament per la policia de proximitat, sinó per mesures preventives com per exemple els mediadors de carrer –diu Pep Ortiz, president de l’Associació de Veïns de Can Peguera–.

Entenem que la policia de proximitat és una mesura de segon grau, que és necessària, però de segon grau. Per a nosaltres primer és la prevenció». «La delinqüència –segueix– està lligada moltes vegades a problemes d’inclusió social, que és per on entenem que s’ha de treballar». Però és una policia de proximitat. Dins de l’ampli ventall de desplegaments policials possibles, està entre els més amables. És un cavall regalat en tota regla. «Malgrat això, s’ha de reconèixer que és una policia que genera confiança entre la gent. No és com quan arriba la policia en cotxe i la primera cosa que penses és que passa alguna cosa».

    

Més o menys de la mateixa opinió és Filiberto Bravo, president de l’Associació de Veïns de Ciutat Meridiana. «Necessitem més educació i menys policies», diu, «millorar la convivència, que d’aquesta manera es millora la seguretat». «Potser es necessiten més educadors al carrer», afegeix. Després, com el seu homòleg de Can Peguera, reconeix que als cavalls regalats no se’ls mira el dentat. «Però per una altra part és veritat que els veïns, que no demanen actuacions de força de la policia sinó només veure’ls al carrer, que passegin, que estiguin en contacte amb les persones, estaran més tranquils. Lamentablement, una de les grans preocupacions de la gent del barri és la seguretat». 

Des de la Coordinadora d’Associa-cions de Veïns i Entitats de Nou Barris, Albert Recio subscriu una part del discurs de Can Peguera («no hi ha problemes de seguretat greus, hi ha problemes de convivència»), però tot seguit recorda que aquesta policia de proximitat «és una reivindicació dels moviments veïnals des de fa molts anys», que el seu desplegament no pot ser sinó benvingut, i que, justament, «és una policia més de convivència que de seguretat». «Així que ens sembla bé. Si la policia treballa amb les entitats, com se suposa que passarà, llavors pot sumar processos complexos del districte».

  

 Recio, que també forma part de la junta de l’Associació de Veïns de la Prosperitat, fa un exercici de laboratori amb el seu barri: «Per exemple: el que genera més tensions a la Prospe és l’assumpte dels gossos. Les caques dels gossos. Això i el soroll. Són els dos grans problemes que hi ha de convivència. Entenem que són problemes en què la nova policia donarà un cop de mà».

Notícies relacionades

Aparcaments i mobilitat

Camilo Ramos: "Hi ha una lluita pels últims pisos disponibles a la perifèria de BCN"

   

 No s’observa per Nou Barris una tremenda expectativa davant el desplegament. Des de l’Ateneu de Nou Barris diuen que prefereixen el nom de «policia comunitària», i que en aquest ordre d’idees esperen que facin feina amb la comunitat. «Esperem que treballin de forma comunitària amb la gent, amb el comerç; aquest hauria de ser l’objectiu», diu Aurora Álvarez, coordinadora d’Espais.