26 febr 2020

Anar al contingut

El que queda del Corpus de Sang

Sant Andreu conserva les ruïnes de la capella del Crist que va abanderar les revoltes de 1640 que van donar inici a la Guerra dels Segadors

Natàlia Farré

El que queda del Corpus de Sang

JULIO CARBO

Aparentment no és gran cosa. Però les aparences enganyen. I molt. Quatre parets a cel obert i un ram de flors pansides sobre un sòl devorat per la molsa. ¿Les ruïnes d’un edifici? No. Els vestigis d’un himne, Els Segadors, i l’inici d’una guerra, la dels Segadors. És la capella del Sant Crist dels Segadors. O millor, el que en queda. És a Barcelona, i tot i que guardi tanta càrrega simbòlica pocs són els que saben de la seva existència. De fet, l’estrany és que existeixi. El que pertocaria seria haver existit ja que suma sobre les seves sofertes parets dos incendis i dos intents d’enderroc. Però es manté gairebé quatre segles després, resistint al costat del temple parroquial de Sant Andreu del Palomar a l’espera que un cop de sort la rehabiliti. 

Hi va haver un intent per part del Parlament i una subvenció provinent de Cultura, però les prioritats van ser unes altres: la cúpula de l’església, que lluïa tan ruïnosa com la capella. I segueix lluint, perquè la crisi va acabar amb tota intenció. El cimbori sembla tenir que serà arreglataviat; mentre que la capella aspira a ser declarada Bé d’Interès Cultural Local i, en conseqüència, protegida. El grup municipal demòcrata, els antics convergents, fa temps que ho demanen, el mateix que el consistori fa que ho està estudiant. 

Però, exactament, ¿què va passar en aquesta capella? El que explica la cançó del XVII que va donar lloc a l’himne català: «Lo bisbe els va beneir amb la mà dreta i esquerra: / ‘On és vostre capellà? A on és la vostra bandera?’ /  Varen treure el bon Jesús tot cobert amb un vel negre: / ‘Aquí és nostre capità / aquí és nostra bandera’ / A les armes catalans / que us han declarat la guerra». Vegem. El 1640 Espanya i França estaven en guerra, i tot i que el conflicte no es lliurava en territori català, els pagesos d’aquí tenien l’obligació d’acollir i alimentar els terços castellans que estaven de pas. Un fet prou complicat. Els abusos, robatoris, agressions i violacions estaven a l’ordre del dia. La impunitat, també. 

La Guerra dels Segadors

Així que hi va haver aixecament. I el 22 de maig de 1640 a Sant Andreu del Palomar es van ajuntar enfurits pagesos de diferents punts de Catalunya i jornalers a l’espera de ser contractats per a la sega. «Alguns potser buscaven feina, però molts van venir amb la intenció d’arribar a Barcelona i alliberar Francesc de Tamarit, empresonat per protestar davant el virrei i erigir-se com a defensor de la població», explica l’historiador Pau Vinyes. Però abans de posar rumb al portal Nou (actual Arc del Triomf), van passar per la capella. 

Allà van demanar permís al rector per agafar el Sant Crist com a ensenya. I així, enarborant la imatge, van entrar a Barcelona. Les autoritats van aconseguir calmar els ànims, però només fins al 7 de juny, dia en què l’estendard va tornar a lluir en una altra entrada a la ciutat. Aquesta revolta va acabar amb l’assassinat del virrei i ha passat a la història com el Corpus de Sang i com l’inici de la Guerra dels Segadors. La talla va tornar a la capella on es va venerar fervorosament fins a la Setmana Tràgica. Moment en què no es va salvar de ser cremada, però va salvar una cama que es va acabar perdent en un altre conflicte: la guerra civil. Moment en què la capella, i l’església, van tornar a cremar. Encara que abans, el 1850, va aconseguir salvar-se de l’enderrocament. L’edifici principal es va destruir per construir l’actual, però es va respectar l’oratori:  «Segurament per la presència del Sant Crist dels Segadors, figura molt venerada, i pel reclam històric que tenia», apunta Vinyes. El segon va indult va arribar el 1974. La idea era fer taula rasa amb tot, església inclosa, per aixecar una guarderia i un temple més petit. 

Ara, l’objectiu veïnal és la rehabilitació i crear un centre d’interpretació de la Guerra dels Segadors. Mentrestant, cada Onze de Setembre hi ha ofrena. ¿Per què no per Corpus? «Perquè aquesta va ser la proposta, ho vam veure extravagant, però com que l’efemèride també parla d’un fet històric i de la pèrdua de llibertats, vam pensar que ajudaria a preservar-la», sosté Vinyes. Tot i que si l’Ajuntament no s’afanya, poc quedarà per preservar.