UNA ENTITAT DE SANT MARTÍ

Inquilins molt capaços

La Fundació Pere Mitjans, que compleix 40 anys, ofereix inserció laboral i residencial a 150 persones amb alguna discapacitat. L'oenagé disposa d'una dotzena de pisos tutelats

A casa 8 Loli Ariza, resident d’un dels pisos de la Pere Mitjans.

A casa 8 Loli Ariza, resident d’un dels pisos de la Pere Mitjans. / DANNY CAMINAL

2
Es llegeix en minuts
MARTA ALCÁZAR / BARCELONA

La Loli s'acaba el seu colacao abans de sortir cap a la feina. Són les 8.30 hores i aviat vindran a buscar-la. «Fem llums i lots», explica. La Marta anirà a classe d'informàtica. Totes dues parlen del cap de setmana que han passat amb les seves famílies. Són veïnes d'una de les llars per a persones amb discapacitat que la Fundació Pere Mitjans té al passeig del Taulat.

Un centenar de persones viuen en els 12 pisos tutelats de l'entitat, que també ofereix inserció laboral i activitats d'oci en quatre centres ocupacionals, dos centres de dia i un taller d'arts gràfiques. La fundació atén persones amb discapacitat física, intel·lectual i sensorial, unes 150 comptant residents i externs. El seu camp d'acció se situa a Sant Martí i Gràcia, i a l'Hospitalet. Aquest any celebren el 40è aniversari.

Independència

La Fundació Pere Mitjans va iniciar el seu camí el 1977, quan un grup de pares i educadors van buscar una sortida laboral a persones amb discapacitat del barri del Besòs. «Llavors es tractava el tema amb paternalisme. Teníem voluntat de canvi i d'això en vam fer una ocupació», explica Esteve Gener, director de l'entitat i un dels fundadors. Encara que el primer objectiu va ser dotar les persones amb discapacitat d'espais d'oci i ocupació, aviat es van adonar de les seves ànsies d'independència. Dos anys més tard van obrir la primera residència. «Al principi llogàvem pisos que compartíem persones sense discapacitat amb discapacitats. Després s'anaven homologant», recorda.

Algunes llars disposen d'assistència les 24 hores, mentre que altres reben suport en hores puntuals. Seguint la filosofia dels seus inicis, la majoria dels pisos estan en blocs corrents per fomentar la integració amb el veïnat. Si d'alguna cosa s'enorgulleix aquesta entitat és del respecte a la individualitat. Per això, els pisos no allotgen més de 10 persones. «Com més gran és una institució més difícil és preservar les diferències», explica el director. Els usuaris tampoc estan separats per tipus d'incapacitat, encara que la teràpia ocupacional s'adapta a les habilitats de cada persona.

Del teatre a la cuina

Notícies relacionades

Pel que fa al temps lliure, l'oferta és gairebé interminable: tallers de teatre, cuina, jardineria i diverses sortides setmanals ocupen les seves agendes. «Al principi, les famílies dels residents ho passen malament perquè senten que els abandonen. Se'ls passa quan veuen que estan ben atesos i que tenen més vida social que quan vivien a casa seva», explica Nagore Ferrero, una de les educadores.

La Fundació Pere Mitjans agafa el nom d'un dels primers usuaris. «Va morir al cap de poc temps, però la seva família va continuar col·laborant durant dècades», destaca Gener. L'entitat manté forts vincles amb el món cultural i associatiu. El 2014 van coeditar el llibre Sensuales, sobre la sexualitat del col·lectiu, i Somnis, sobre els anhels d'alguns membres. Al febrer, el grup de teatre va emocionar al Mercat de les Flors amb l'obra Blaldosas amarillas juntament amb Cabo San Roque i Roberto Magro.