El Born recorda els seus dies com a mercat

Quan era jove, Alexandre Pujol (Barcelona, 1928) treballava els estius a la parada número nou de patates, moniatos, taronges i hortalisses que regentava el seu pare a l’exterior del mercat del Born, quan era una plaça plena de caixes de fusta dedicada a la venda a l’engròs  de fruites i verdures. Pujol és una de les persones que està contribuint a la creació de La paradeta de la memòria, un fons documental, un arxiu audiovisual que recordarà com era la vida al voltant del mercat d’estructura metàl·lica, obra de Josep Fontserè, obert el 1876 com el primer gran equipament de l’arquitectura de ferro i vidre projectat a Barcelona.

 

«Hi havia parades que podien vendre productes de fora i altres, com la nostra, només de Catalunya. Gairebé tot arribava de Sant Boi i del Prat de Llobregat», explica Pujol, dins de la sala de Casanova del Born Centre de Cultura i Memòria, que fins al novembre acull l’exposició Born. Memòries d’un mercat. L’edifici emprèn un viatge al seu propi passat, 45 anys després del tancament del mercat que, des del 1921, es va convertir en majorista, després de dècades de venda al detall sense gaire èxit, perquè els barcelonins preferien Santa Caterina i la Boqueria.

EVITAR L’ENDERROCAMENT

Notícies relacionades

Renfe prepara 9.000 trajectes en bus per al tall de Rodalies entre El Prat i Vilanova de l'1 al 4 de maig

L’AMB licitarà per 800 milions la concessió d’aigua a vuit ciutats

L’agost del 1971, coincidint amb l’enderrocament dels sis primers pavellons del mercat de Les Halles de París, el Born es va clausurar i el pla d’ordenació del Casc Antic va projectar-ne la desaparició. La lluita veïnal va alçar la veu a favor de la seva conservació. La mostra, comissariada per Manel Guàrdia, Ramon Graus i José Luis Oyón, treu a la llum els plànols originals conservats per l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

L’accés serà gratis el primer mes. I qui vulgui desvelar els seus records com a venedor, comprador o veí, pot deixar el seu testimoni gravat davant una càmera i també aportar fotos a La paradeta de la memòria situada al costat de la sala expositiva amb escàner fotogràfic inclòs i un document imprès per autoritzar la difusió de les imatges.