Nostàlgia del cul a l'aire a Barcelona

La multa per anar en pilotes a Barcelona és superior a la de l’excés de velocitat. La segona acció la regula el codi de circulació en el marc estatal. La primera, l’ordenança municipal que des de l’abril del 2011 no permet passejar-se amb els atributs a la fresca. El llavors alcalde, Jordi Hereu, i el que seria el seu successor, Xavier ­Trias, van pactar la modificació de la norma de civisme del 2006, en què van incloure el veto al nudisme integral que encara avui es manté. Des d’aleshores, han sigut pocs els que s’han atrevit a burlar la llei. Però n’hi ha. Per què es va impulsar aquella normativa i qui hi va sortir guanyant encara avui és una ­incògnita.

Potser recordeu Jacint Ribas perquè solia anar nu en bici. Amb xancletes i motxilla; i prou. També a l’hivern, i sense problemes. Sortia de treballar a la plaça de Catalunya i pujava cap a casa seva, a les Corts. «Em treia la roba al carrer, en un racó. Ningú em deia res». Eren temps en què no era difícil coincidir davant un aparador o un semàfor amb un ésser humà que no amagava ni una piga del seu cos. I més en aquesta ciutat, on no hi ha mitges tintes: si una cosa agrada, la casa per la finestra. Uns quants exemples.

El juny del 2004 sortia del port de Barcelona el primer creuer naturista d’Europa, amb 450 passatgers a bord. A les maletes, tovalloles, cremes i poca cosa més. El juny del 2003, l’artista Spencer Tunick va batre el rècord mundial de fotografia amb nudistes al reunir prop de 7.000 persones al Palau de la Metal·lúrgia de Fira de Barcelona. «Al contrari que a Nova York, aquí ensenyar el cos no és delicte», va dir llavors l’autor de la 'performance'. L’agost del 2004, l’ajuntament socialista de Joan Clos va publicar un tríptic defensant (però no promovent) el dret a transitar desvestit. Un mes després, una discoteca de Cornellà va començar a celebrar sessions de ball reservades al col·lectiu en pilotes. Eren els temps daurats de la nuesa. L’últim cop d’efecte el van donar el 2009 durant la fira d’entitats de les festes de la Mercè. L’Associació per a la Defensa del Dret a la Nuesa ­(Addan), que presideix Ribas, va aconseguir que el consistori els cedís un espai a la plaça de Catalunya. Hi van passar Hereu i Trias, que van estrènyer, somrients, la mà del nu Jacint.

FINS A ESTRASBURG 

L’entitat va néixer fa 20 anys, però la història ve de lluny, de quan durant el franquisme els despullats, com qui anava a Perpinyà a veure pel·lis picantetes, se n’anaven a les platges franceses a torrar-se de dalt a baix. «Al matí a l’aigua, i a la tarda, al cine», diu fent broma Ribas. L’última vegada que es va passejar sense roba per Barcelona va ser fa un any, durant una carrera popular. El dorsal el portava en una bossa. «Ningú em va dir res malgrat que vaig passar pel davant de desenes de policies». No va tenir tanta sort fa tres anys, quan anava tapat amb un ponxo i la Urbana el va detenir. El jutge va acabar donant-li la raó. Aquesta és una de les poques victòries que s’ha pogut anotar l’últim lustre.

Insisteix que una llei orgànica del Congrés dels Diputats va despenalitzar el 1989 la pràctica nudista, que fins aleshores era considerada un delicte d’escàndol públic. Recorda també que dues resolucions del Parlament de Catalunya avalen el dret de circular desvestit. Per això la seva associació ha arribat fins al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg (aquí han esgotat els recursos) per intentar que tombin l’ordenança. «Si allà tampoc ens donen la raó, ja no podrem fer res».

Jeff Thomson es va instal·lar a Barcelona fa tres anys. Procedeix dels Estats Units, on, diu, encara hi ha més intolerància. No surt a peu sense roba, però sí que con­dueix com Déu el va portar al món. «El meu cotxe és considerat com casa meva, així que no em poden dir res». Si va al centre, es vesteix en un aparcament i llestos.

Al marge de la llei, els queda l’esperança que el govern d’Ada Colau modifiqui la normativa. ICV, una de les potes de Barcelona en Comú, va votar en contra de l’ordenança d’Hereu i Trias. Per aconseguir-ho, necessitarà el concurs de bona part de l’oposició. «És un dels punts que volem revisar», es limiten a afirmar fonts municipals, conscients de les dificultats de l’assumpte.

Tant Jeff com Jacint van sense roba per casa. També dormen despullats. Fan alguna incursió a peu sense roba, però mínima, perquè no els agrada que els cridin l’atenció. Ni que els multin. Els últims dos anys s’han imposat 83 sancions per anar en pilotes. Del total de multes en aplicació de l’ordenança de civisme (251.324 entre el 2015 i el 2016), suposen el 0,03%, un percentatge molt menor, però hi és.

Notícies relacionades

Gratis i per a tota la família

Manchester, ciutat convidada i agermanada

D’acord, són quatre gats, però ells diuen que són els seus drets. Recordeu-ho: córrer en cotxe surt més barat que anar nu. I si us multen i aneu despullats, no surtiu del cotxe.

I