Dos anys de 'colauisme' a Barcelona, a debat

L’Ajuntament de Barcelona va celebrar ahir un ple extraordinari sobre l’estat de la ciutat, un debat que arriba quan falten tres mesos llargs perquè es compleixin dos anys de l’arribada al poder del govern d’Ada Colau, primer assumit per Barcelona en Comú en solitari i des del maig del 2016 amb el grup del PSC com a soci.

No és que s’esperés una sessió històrica, però el debat va ser d’un simplisme considerable. Es va convertir en un ordenat torn de monòlegs en què cadascú va justificar la seva posició i va criticar la dels altres, o almenys, la de Colau. Poques idees noves i bel·ligerància controlada. Gairebé no es van trencar plats en l’intercanvi de parers.

En una intervenció inicial, l’alcaldessa va dibuixar una ciutat desigual que, per un costat creix econòmicament, i per un altre pateixper la precarietat dels llocs de treball, la caiguda salarial i la pujada dels lloguers: «No tot és positiu». A continuació va citar el que va considerar èxits del govern: l’activació del pla de barris, la creació de la Unitat Contra l’Exclusió Residencial (UCER), l’aprovació del pla de vivenda, el PEUAT (la regulació hotelera) i la introducció de clàusules socials en la contractació pública, entre d’altres

Acords amb la Generalitat

També va defensar la seva capacitat d’arribar a acords amb la Generalitat (l’arribada del metro a la Zona Franca, el tancament de la Model i l’ampliació del transport públic). Acords, va recordar, que van néixer de pactes amb el grup d’ERC i va citar el pacte amb CiU sobre el pla de vivenda i així va argumentar que s’ha escoltat la ciutadania, que, va dir, en les eleccions del 2015 va demanar amb el seu vot dues coses: canvi i diàleg, a l’estructurar un consistori més fragmentat que mai.

Els grups van mostrar la seva cara més crítica, però no especialment nova, mentre que Colau va evitar la confrontació i amb prou feines va contestar els seus rivals. Com a soci, el socialista Jaume Collboni va defensar la gestió del que va qualificar «govern coral d’esquerres». Després, a l’assumir part de la resposta als grups, els va dir: «El seu catastrofisme no s’ajusta a la realitat».

Per la seva banda, CiU, des d’ahir Grup Municipal Demòcrata, va negar cap canvi a Barcelona, més enllà dels negatius: «Vostè ha demostrat ser una broma per als rics, un malson per a les classes mitjanes i un càstig per als desafavorits», va proclamar Joaquim Forn.

Carina Mejías, de Ciutadans, va recordar les derrotes de Colau: «Vostè és la primera alcaldessa que no aconsegueix aprovar el pla d’actuació municipal ni les ordenances fiscals», va dir, a més de recordar que va aprovar els pressupostos per la porta del darrere.

33 DE 37 ANYS GOVERNANT

Notícies relacionades

El Detroit català

Collboni se sotmetrà de nou a una qüestió de confiança per aprovar els pressupostos del 2026

El republicà Alfred Bosch, que en aquests dos anys ha sigut alhora l'assot i el soci decisiu de Colau, ha acusat l'alcaldessa d'aconseguir el rebuig de tots els grups i de fer bo el marxisme, però el de Groucho. Més que la geometria variable, li ha dit, ha tingut "principis variables".

Alberto Fernández Díaz (PP), va presentar una esmena a la globalitat del canvi que Colau va prometre a la ciutat: «Vostès han governat 33 dels 37 anys d’ajuntament democràtic a Barcelona», va dir al·ludint a les etapes anteriors del PSC, ICV i ERC. Tampoc la CUP va comprar la gestió: «Dos anys després, constatem la frustració de l’expectativa de canvi», va afirmar María José Lecha.