El Detroit català

El cruiximent de les rodetes sobre la vorera és molt diferent quan entren que quan surten. A l'arribada avancen lentament, pel pes dels vells electrodomèstics que sobresurten del carret. A la sortida, en canvi, la lleugeresa dels carros buits, preparats per tornar a rastrejar la ciutat, fa que llisquin molt més de pressa sobre les rajoles trencades. Crec-crec-crec-crec. Si hi ha un lloc que coneixen bé els recollidors de ferralla, homes i dones, blancs i negres, aquest és aquest tram del carrer de Pere IV, entre el parc central del Poblenou i la rambla de Prim. Una de les zones amb un aspecte més desolador de la ciutat, un reguitzell de naus en ruïnes i solars abandonats, que fan de la cara B del 22@ el Detroit de Sant Martí. Terrenys que la recent aprovació del Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics (PEUAT) posen en el punt de mira dels inversors del sector, ja que és el lloc més llaminer on encara es poden construir hotels. 

A l'extrem Besòs hi sobreviu algun petit comerç, contagiat per la trama comercial del Besòs. Una farmàcia i un establiment d'animals. A pocs metres, l'erm. Ca l'Isidret, una promoció municipal, s'alça entre el no-res al costat de muntanya de l'eix, entre els carrers de Puigcerdà i Josep Pla. El característic cartell groc que senyalitza les obres públiques anuncia -ja es podria dir que menteix- que estaran acabades el segon semestre del 2015. Estan molt avançades, però encara es tracta d'un edifici inacabat. El mateix cartell anuncia que s'estan construint 29 vivendes per a persones grans, 54 vivendes en dret de superfície, un casal per a avis, un casal de barri i dues plantes d'aparcament subterrani. Una veu municipal assegura que l'equipament, que té vocació de "far públic" en el ressorgir de l'eix, estarà en funcionament aquest juny. 

A la mateixa altura, al costat mar, un immens solar buit, protegit per una xapa metàl·lica que amaga la seva desèrtica essència. En aquests terrenys s'aixecaven fins fa pocs anys les velles fàbriques que van acollir ca l'Àfrica, l'últim gran assentament de joves subsaharians de la ciutat, on vivien i treballaven -ja sigui amb la ferralla, ja sigui en diverses disciplines artístiques- fins a 300 persones. Avui és un gran solar. Un cartell anuncia la venda de parcel·les amb un telèfon començat en 91. "La propietat ja ha començat a fer moviments per reparcel·lar els solars. Tenen interès a començar a construir", assenyala la mateixa veu municipal, que assegura que aquest any començarà la transformació del lloc. Hi ha en marxa -prossegueix- un fort moviment d'inversió urbanística. Trenta milions en els pròxims dos anys, als carrers de l'entorn -Marroc, Tànger...- i al mateix Pere IV, el 2018.  

MÉS ENLLÀ DEL DISTRICTE TECNOLÒGIC

Notícies relacionades

El motor veïnal

Espècies invasores a l’Eixample

Esveltes xemeneies de totxo sembrades al llarg del tram recorden el passat industrial del lloc, entre la ferrovelleria Sánchez i la ferrovelleria Fernández, els negocis ara com ara que generen més moviment a la zona, la part del 22@ pendent de desenvolupar. El nou consistori, que acaba de fer pública la seva intenció de tornar a liderar des del sector públic el lent desplegament del districte tecnològic, veu aquesta trama de la ciutat inacabada com una oportunitat. "No es tracta de renunciar a la idea de districte tecnològic, però aquests espais buits poden ser una oportunitat, també, per al desenvolupament de projectes cooperatius i d'economia social i solidària, en què estem treballant. No són incompatibles", assenyala la tinenta d'alcalde i regidora d'Urbanisme Janet Sanz, que afirma també que, a pesar que el PEUAT permet l'obertura d'hotels a la zona, "Pere IV no es convertirà en el passeig dels hotels". "El PEUAT està molt estudiat i hi ha moltes limitacions. Es podrà obrir algun hotel, però això, algun", sentencia la regidora, que afegeix el compromís d'anar de la mà amb la Taula Eix Pere IV, "un referent de participació veïnal".

A l'extrem Poblenou del tram, L'Escocesa i ca l’Alier es presenten com a models d'un futur renaixement de l'eix. Les casetes tapiades a l'illa de fàbrica de creació estan pintades de colors, amb artístics murals que apunten cap al que alguns somien per al lloc, una zona per reinventar. A l'altra vorera avancen les obres de ca l'Alier, l'únic node del 22@ clàssic que de moment va prenent forma en aquesta zona. Uns treballs -reconvertir la vella fàbrica en un centre d'estudis de les 'smart cities'- en el cartell groc del qual temps enrere s'anunciava “data de finalització: juliol del 2016”, anunci que va ser tapat per un de molt més realista: “data de finalització en revisió”. Com en revisió està el conjunt del carrer.