Ramblejar rima amb malestar

L'última vegada que es van comptar de forma més o menys científica es va arribar a la conclusió que eren 100 milions les persones que anualment passen per la Rambla. Era el 2014. Set anys abans, en el recompte anterior, eren 78. Milions, això sí. Si es tornés a calcular avui, molt probablement se superarien de llarg els 100 milions de fa un trienni, si es tenen en compte els rècords de turistes que se superen any rere any. D'entre aquells 100 milions, els barcelonins eren, sobra dir-ho, l'anècdota. La Rambla simbolitza la ciutat perduda, entregada, molts opinen que venuda, al turisme. No és casualitat, doncs, que el passeig menys barceloní dels passejos barcelonins hagi sigut el lloc elegit pels ciutadans -almenys pels que així opinen- per sortir al carrer al crit de “Barcelona no està en venda”, contra la dificultat per accedir a una vivenda, només la més nova de les disfuncions generades pel turisme intensiu.

Per unes hores, aquest dissabte, no ha calgunt que fos Sant Jordi perquè la Rambla es convertís, gairebé com un miratge, en punt de trobada de barcelonins de totes les edats, arribats de (gairebé) tots els barris, convocats per la FAVB i una trentena d'entitats. Malgrat l'amenaça de pluja, el temps ha acompanyat, i al voltant de 2.000 barcelonins s'han sumat a la protesta, en la qual s'han sentit els càntics de sempre adaptats als temps moderns. El clàssic “l’únic terrorista, l’estat capitalista” s'ha reconvertit en un “l’únic terrorista, Idealista”, i el “tengo un tractor amarillo” -un altre tipus de clàssic-,en un “tengo un alquiler basura, que el lo que se lleva ahoooora”.      

Esther Jorquera sosté un dels extrems de la pancarta de la capçalera del bloc de la Barceloneta, col·lectiu que tanca la marxa. Té 29 anys i molt clars els motius que la porten a manifestar-se, malgrat el seu avançat embaràs. “Vull que el meu fill pugui créixer a la Barceloneta, com he fet jo”, exposa la jove, amb la característica bandera de la Barceloneta a manera de capa. “No volem pisos turístics. Cap. Els pisos turístics expulsen els veïns del barri, un barri popular en el qual s'estan demanant 900 euros al mes per 30 metres", continua la jove abans del ¡bum! del canó de mentida que han tret a passejar. El de debò està segrestat, diuen (embolics de la Barceloneta). Jorquera parla també de situacions d'assetjament immobiliari que no sonen a noves. “Els inversors compren les finques i pressionen els inquilins amb rendes antigues perquè se'n vagin -prossegueix-; per tot això som aquí”.

¿QUI N'ÉS EL CULPABLE?

Crida l'atenció que en una protesta contra la política municipal -¿qui, si no, ‘ven’ la ciutat?- no es vegi cap pancarta contra el govern de Colau. És més, la mateixa regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, es troba entre els assistents. Sí que es veu, en canvi, alguna pancarta -cal subratllar l'alguna- contra el govern de Puigdemont: "Generalitat = Airbnb". L'únic enemic, almenys assenyalat amb nom i cognom, és la patronal turística i immobiliària.

“Ens venen. Sense raó, aquí”, en un cartell que simula el clàssic cartell immobiliari, resumeix a la perfecció el sentiment dels manifestants, de totes les edats.

AQUELL TRESOR ANOMENAT CADIRA

La cita és a les onze a Canaletes, inici de la Rambla i únic tram en què encara hi ha bancs públics (cadires individuals, en realitat, però públiques, al capdavall). Al quilòmetre que separa Tallers i Santa Mónica les úniques cadires que hi ha són les de les terrasses.

Notícies relacionades

Ramblers amb causa

Esnòrquel científic

Entre la trentena d'entitats convocants, el col·lectiu Desllogades, nascut la tardor passada per sacsejar malestar provocat per la bombolla del lloguer. “Violència és el preu del meu lloguer”, criden. “Som un grup de joves, però perquè som els que ens hem trobat amb aquests problemes i ens hem començat a organitzar. Però la nostra intenció és ser un grup intergeneracional. No és un problema només dels joves”, apunta Marta Ill, una de les impulsores.

L'ampa de la escola Ferran Sunyer, l'única pública del barri de Sant Antoni, també és present a la marxa. Se'ls reconeix perquè van protegits amb bosses d'escombraries grogues, el color de la lluita educativa, amb unes armilles bastant més casolanes que els iaioflautas, també presents. Mar Ill, membre de l'ampa, ha participat en la marxa amb els seus tres fills, l'Alicia, l'Isaac i l'Armand. El seu barri està en el punt de mira dels especuladors immobiliaris “i això ens afecta a tots”, recorda. També els col·legis.