Anar al contingut

L'AUGE DE LES MASCOTES

Barcelona ja té un gos per cada 10 veïns

El Col·legi de Veterinaris té registrats més de 149.000 gossos a la capital catalana

Un 10% dels censats per l'ajuntament són de races potencialment perilloses

Víctor Vargas Llamas

Barcelona ja té un gos per cada 10 veïns

JORDI COTRINA

Mentre el nombre d'habitants humans de Barcelona fa més de dues dècades que està estancat, any rere any els gossos es consoliden com a protagonistes a l'alça del cens poblacional de Barcelona. Així es constata observant el paisatge quotidià de la capital i es ratifica consultant les xifres oficials: al final del 2016 hi havia a la ciutat 149.870 gossos per a una població d'1,6 milions de persones. O el que és el mateix gairebé un gos per cada deu veïns.

Aquesta és l'estadística reveladora que s'extreu de l'arxiu d'identificació d'animals de companyia del Col·legi de Veterinaris de Catalunya, que reflecteix un creixement sostingut que s'aprecia, per exemple, en els últims 5 anys, al passar dels més de 9.000 gossos registrats el 2012 i el 2013 al voltant d'11.000 en cada un dels dos últims anys.

Després dels gossos, els segueixen a la base de dades dels veterinaris 33.053 gats i 798 fures

Més discrets resulten els números per a gats (33.053 a Barcelona), fures (798), la més comuna de les mascotes exòtiques, i altres animals (537). La xifra en el cas d'espècies com els felins és menys ajustada a la realitat, ja que “molts propietaris no els identifiquen al no veure-ho necessari per a un animal que pràcticament mai surt de la llar”, exposa Maria Pifarré, membre del Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya per Barcelona.

BRETXA

En el cas dels gossos, també hi ha un considerable desfasament al cotejar les dades dels veterinaris amb els municipals. Davant els gairebé 150.000 gossos comptabilitzats a la base de dades sanitària, l'ajuntament de Barcelona té constància de 43.520. Una bretxa que Pifarré atribueix a motius econòmics. “La gent és reticent a registrar-los perquè durant molts anys, la majoria de municipis cobraven taxa per tenir mascota, però últimament molts ajuntaments no ho fan o l'aportació és mínima”, exposa Pifarré.

No obstant, valora molt positivament el grau de “conscienciació” de la societat catalana en general, pel que fa a la “responsabilitat” mostrada amb les mascotes. “La gran majoria de gossos estan identificats als nostres arxius; encara hi ha una petita part que arriba d'una altra autonomia o de l'estranger i poden tenir xip però no sempre el propietari els identifica a Catalunya, un cas que després dificulta la localització del propietari d'un animal extraviat”, exposa Pifarré.

Si gran part de la societat progressa adequadament en la seva relació amb les seves mascotes, no es pot dir el mateix de l'Administració, segons els experts. “La legislació espanyola estableix que les mascotes són coses, una propietat, no éssers vius”, exposa la veterinària. El Codi Civil català es desmarca d'aquesta consideració i no cosifica als animals de companyia.

Pifarre estén aquest desajust normatiu espanyol a les restriccions pautades per a les considerades com a races perilloses en les ordenances municipals. “Hi ha patologies que fan que un gos desenvolupi una agressivitat anòmala, però són una gran minoria. En general, el que és potencialment perillós no és un gos, sinó el seu propietari”, afirma la veterinària. 

MÉS MULTES 

El debat no és intranscendent al constatar que un de cada deu gossos censats a Barcelona és potencialment perillós, segons dades municipals. L'ordenança inclou en aquesta categoria l'akita inu, terrier de Staffordshire americà, bullmastiff, dòberman, dog argentí, dog de Bordeus, fila brasiler, mastí napolità, pitbull terrier, presa canari, rottweiler, staffordshire pitbull terrier i el tosa inu.

En a penes quatre anys, pràcticament s'ha doblat la xifra d'aquestes espècies: dels 2.166 censats el 2012 als 4.201 del 2016. En aquest context ha de calibrar-se la campanya del consistori per fomentar la tinença responsable d'animals companyia, amb èmfasi en els gossos de races perilloses.

L'any passat es van superar les sancions del 2015 per a aquests gossos per no portar morrió o anar lliure (501 per 334 del 2015) i perquè el propietari no comptava amb la llicència d'animals perillosos (219 per 146 un any abans). 217 sancions més tenien a veure amb no haver contractat l'assegurança de responsabilitat civil obligatòria per a aquest tipus de gossos (136 el 2015) i no comptar amb el preceptiu microxip o no estar censat (184 per 112).

En quatre anys es duplica la xifra de gossos de races perilloses censats en la capital catalana

Sorprèn que la plaga, tristament estesa, de no recollir les deposicions dels gossos representés a penes 66 multes el 2015 i 10 més l'any passat. El consistori aclareix que “quan la conducta no és greu s'adverteix als propietaris dels animals” i només es tramita la denúncia “si la comunicació no és possible o el propietari és reincident”. 

Temes: Animals Gossos