Colau tractarà de segellar contrarellotge aquesta setmana un pacte de decreixement turístic

El futur de Barcelona es definirà aquesta pròxima setmana. No és cap excés subratllar-ho així. L’equip de govern ha donat a conèixer la seva proposta definitiva de Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT), unes sigles potser sense ganxo, però de l’aprovació o no d’aquest projecte dependrà quants hotels, albergs i pisos turístics més podran obrir els pròxims anys, on ho faran i, sobretot, en quines zones es planteja fins i tot una progressiva reducció del nombre de llits. La sobreoferta turística és, després de l’atur, la principal preocupació dels barcelonins. Això va revelar l’últim baròmetre municipal. L’última proposta de l’equip de govern, que pretén aprovar aquesta pròxima setmana contra rellotge, amplia notablement l’anomenada zona 1, aquells barris on no solament no estarà permesa l’obertura de nous allotjaments turístics, sinó que, a més, quan un tanqui les portes, no s’autoritzarà que un altre ocupi el seu lloc. La zona 1 és la de l’anomenat decreixement turístic.

 Corre el calendari. És a dir, actualment està vigent una moratòria que començarà a caducar, primer a Gràcia, a partir de mitjans de març. Si no hi ha acord entre els grups municipals, ja sigui sobre un PEUAT molt restrictiu o sobre un de més lax, es tornarà a la casella de sortida i els promotors hotelers podran tornar a sol·licitar llicències d’obertura. Tantes com vulguin. Si es reuneixen les condicions legals, no podran ser denegades. El que això significa, prou que ho saben els barcelonins. En l’últim any, malgrat la moratòria, l’obertura d’establiments no ha cessat. Han obert o estan a punt de fer-ho tots els negocis que van sol·licitar la llicència abans de l’entrada en vigor de la suspensió, una mesura que ha funcionat, segons com es miri, com un embassament de contenció. Una esquerda política pot ara desencadenar una riuada de noves sol·licituds, avisen fonts municipals.

AMPLIACIÓ DE LA ZONA 1

 En la nova proposta sobre la taula, l’anomenada zona 1 creix notablement. Ho fa en aquells barris on el moviment veïnal està en estat d’alerta perquè allà els residents han descobert als seus carrers símptomes que fins fa poc semblaven exclusius d’àrees com Ciutat Vella o el tronc central de l’Eixample. Entre el pla inicial amb el qual  van començar les negociacions i el que ara posa a debat l’equip de govern, les diferències són diverses i importants. En el cas de l’Eixample, s’incorpora a la zona de decreixement turístic la porció més tensa del barri de Sant Antoni (entre Floridablanca, Paral·lel, Urgell i la ronda de Sant Pau). Fins ara aquest espai era qualificat com a zona 2, és a dir, on no es poden obrir nous establiments però on els llits d’allotjament turístic que es perdin sí que poden ser substituïdes per uns altres.

Del districte de Sant Martí passaran a ser zona 1 (en cas d’aprovació del PEUAT) els barris del Poblenou i la Vila Olímpica. En aquest segon barri, per exemple, el termòmetre de la preocupació ciutadana ha pujat de temperatura tan aviat es va conèixer la pròxima obertura d’un alberg amb 440 llits. Però una altra novetat, respecte al pla inicial, és que la zona del 22@ situada per sota de la Diagonal deixa de ser una zona de creixement hoteler controlat a ser zona 2 de creixement congelat.

Per últim, passa també a ser zona 1 el barri d’Hostafrancs, i així, finalment, l’àrea que l’ajuntament pretén posar a dieta turística és una gran T invertida, envoltada immediatament per una zona 2, en la qual el creixement de places tampoc està permès. Només a la Barcelona més perifèrica el PEUAT preveu un creixement pausat de l’oferta turística.

LA CONDICIÓ D’ERC

El problema, ja ho hem dit, és que corre el calendari. Barcelona en Comú i el PSC, l’aliança que governa la ciutat, té un acord parcial amb Esquerra i la CUP per aprovar aquesta mateixa setmana en comissió el PEUAT i portar-lo així al ple de final de mes. Si això no succeeix, la fi de l’etapa de suspensió de llicències pot sacsejar la ciutat. Davant d’aquest bloc s’alineen CiU, Ciutadans i PP, que són partidaris d’una regulació (cosa que ja és tota una notícia en comparació amb la seva posició en mandats anteriors), però molt més matisada. El problema de l’equip de govern, no obstant, no és el bloc conservador del ple, sinó que ERC va posar aquesta setmana sobre la taula una condició molt difícil de complir. El grup que lidera Alfred Bosch pretén que l’ajuntament impedeixi per la via de la compensació econòmica l’obertura de tres establiments turístics polèmics, els hotels de Drassanes i del Rec Comtal, i l’alberg de la Vila Olímpica.

Notícies relacionades

ERC manté el seu rebuig al PEUAT si Colau no celebra tres consultes veïnals

Jaume Collboni: "Seria bo que Sánchez continuï endavant i no es rendeixi"

 ERC ha acabat abraçant la tesi que el negoci del turisme requereix una cotilla. Però arribat el moment, segons temen fonts de l’equip de govern, intenta portar el plantejament  més enllà del que resulta raonable. Els republicans exigeixen una consulta entre els veïns per conèixer la seva opinió sobre tres dels hotels més controvertits i, en cas que vulguin que no s’obrin, recórrer a les arques municipals per resoldre-ho. No seria una solució barata. Una indemnització d’aquest tipus, si afectés els tres hotels, podria pujar a 100 milions d’euros.

 En resum. El futur més immediat de Barcelona passa per una comissió municipal que se celebrarà aquesta setmana i, casualment, just després que s’hagi sabut que la Torre Agbar no serà, com es va anunciar, un hotel, sinó que mantindrà el seu ús com a edifici d’oficines. Per a l’oposició i els sectors partidaris d’incrementar l’oferta turística, aquesta marxa enrere és culpa de l’equip d’Ada Colau. La versió contrària a aquesta tesi és que les característiques de l’edifici no són idònies per a un hotel. Sigui  per una raó o per l’altra, la notícia ha afegit més tensió encara a la recta final del debat del PEUAT.