"Barcelona és la ciutat del disseny però no pot adormir-se"

Gabriele Schiavon té 43 anys i és originari de Pàdua (Itàlia). Viu a Barcelona des del 2003, encara que va viure en ciutats com Venècia, Milà o París abans d'instal·lar-se a la ciutat. És cofundador i director creatiu de La Granja, un estudi de disseny multidisciplinari. Encara que per treball hagi de desplaçar-se sovint a Istanbul, Hong Kong o Singapur, sempre torna amb ganes a la ciutat que ha escollit, on viu amb la seva parella i els seus dos fills, de 6 i 10 anys.

¿Per què vas escollir Barcelona? El meu soci Gerard és d'aquí. Vam estar compartint una beca a Itàlia al centre d'investigació de la família Benetton, on ens vam conèixer. Quan la província italiana va començar a fer-se massa petita, va ser com una elecció natural: Barcelona era una ciutat que m'havia atret per la seves dimensions, la manera de viure la ciutat i l'espai públic… i la forma de pensar de la gent. I d'un dia per l'altre em vaig trobar treballant aquí, muntant aquest petit estudi, que cada dia s'ha anat fent una mica més gran i una mica més internacional. En els anys més complicats de la crisi, el més fàcil hauria sigut anar a un altre lloc: a Hong Kong, on estem fent coses, o a Istanbul. Però és la ciutat on volem estar i on volem viure, on també em ve de gust que creixin els meus fills, perquè crec que hi ha un bon equilibri entre la vida professional i la vida personal.

¿Quins aspectes de la ciutat destacaries com a positius? Jo sempre he dit que a Barcelona es viu bé, i és per aspectes com les oportunitats culturals i de negoci o el clima. A més, crec que la gent és bastant oberta, ja que sempre m'he sentit benvingut. Evidentment, parlar el català amb certa fluïdesa m'ha permès que la gent em tingui afecte. A més, ¡es menja molt bé! I és part del bon viure de Barcelona.

¿Quins aspectes de la ciutat s'han de millorar? Barcelona té en les seves virtuts també uns límits. És una ciutat prou gran per fer coses i prou petita per poder viure bé. Però això, al mateix temps, és un límit: és una ciutat que no pot ser tan cosmopolita com París, Istanbul o Hong Kong, per la seva mida. No obstant, per poder aprofitar els beneficis d'una ciutat molt més gran no has d'estar allà tot el temps: cada vegada és més fàcil treballar temporalment a Londres o a Nova York des de Barcelona.

¿Quina sents que és la teva ciutat? ¿Què és el que trobes a faltar? Barcelona és la meva ciutat. Vaig marxar de Pàdua quan tenia 18 anys i quan torno reconec els llocs però no conec a ningú. I aquí em sento a casa. Quan agafo la moto i faig una volta sento que és la meva ciutat.

Notícies relacionades

Jordi Sáez, CEO de la plataforma Clear Channel: "El 60% dels ingressos per anuncis a les marquesines del bus va als ciutadans"

Set candidats competeixen per cinc festivals nocturns al Fòrum

¿Quines són les grans carències de la ciutat en el teu sector? ¿I en quin aspecte destaca positivament? Durant molt temps s'ha dit que Barcelona és la ciutat del disseny. No obstant no pot adormir-se perquè, en un món interconnectat, els centres del disseny són altres. Barcelona té al davant un repte: és una ciutat d'un gran potencial i una gran creativitat però li queda camí per recórrer per estar al nivell dels actuals centres mundials del disseny. La ciutat ha de tornar a treballar ara que l'economia s'ha activat, posant-se nous reptes i avançant.

¿Recomanaries a un amic venir a viure a Barcelona? Sense cap dubte, Barcelona és la ciutat per venir a viure. Si sóc aquí, i fa 13 anys que hi visc, no és perquè no hagi tingut altres oportunitats, és perquè hi estic bé. Jo només puc dir que la meva experiència ha sigut molt, molt positiva, tant del costat humà com del professional. Sé que no es pot generalitzar, però el meu consell és que la gent vingui aquí i ho provi.