Comerç tradicional sense parc gastronòmic

A Mercats de Barcelona li han plogut les ofertes per muntar bars i restaurants dins del nou mercat de Sant Antoni. Tots volen el seu tros de pastís de l’incipient tresor comercial. Però l’ajuntament ha dit que no. Ni tan sols un restaurant a la planta -1. Ni tan sols algun bar més que se sumi als tres de sempre que han sobreviscut a la carpa i ara s’hi traslladaran amb tots els honors. Només unes quantes parades, de les 60 d’alimentació, tindran barra de degustació, menys que al mercat del Ninot.

    

I és que el govern municipal vol preservar la funció essencial de mercat de proximitat, per sobre de la lucrativa plataforma gastronòmica en què s’han convertit alguns mercats de Madrid. I encara molt menys es vol una segona Boqueria (amb entre 10 i 12 milions de visitants anuals), on l’element turístic i l’espiral de les degustacions immediates està fagocitant la venda tradicional. Per això, el nou mercat estarà ple de taulells i no de barres, emfatitzen.

  

 Els 60 establiments alimentaris ocuparan la creu central, mentre que 90 dels que integren els Encants (dedicats a roba i complements) es disposaran al perímetre de la creu (encarats entre si) però inclosos dins de l’edifici. D’aquesta manera seran molt més operatius i no s’hauran de desmuntar diàriament. Unes altres 18 parades mantindran el seu emplaçament actual al carrer de Tamarit.

  

 La ubicació del mercat dominical de llibres té algun serrell pendent. Com ja va avançar aquest diari, s’instal·larà al perímetre exterior, sota marquesines lleugeres i fixes, de manera que hi puguin conviure algun diumenge de botigues obertes els tres mercats alhora. No obstant, encara queda per determinar si la marquesina que s’ubicarà a Urgell serà de treure i posar, tal com pretén el consistori, malgrat el recel que hi mostren els venedors.

    

Una altra de les poques decisions pendents afecta els espais comercials previstos a la planta -1, on s’ha d’adequar l’espai del fossat de la muralla medieval i delimitar les àrees previstes per a la museïtzació del jaciment romà. Allà hi haurà també un gran vestíbul central que conduirà als dos i únics grans locals subterranis. Un serà un supermercat de 1.300 metres quadrats, que encara no se sap qui gestionarà, mentre que l’altre tindrà dimensions similars i es dedicarà a un comerç no alimentari, que l’ajuntament voldria que aportés algun valor afegit o qualitatiu al conjunt.

    

Però a més a més de la seva cara comercial i del seu soterrani cultural, el nou mercat de Sant Antoni està cridat a ser un espai d’ús i gaudi ciutadans. A ser molt permeable des de les seves places cíviques i el seu entorn, cisellats amb un procés de participació ciutadana. Una de les conclusions unànimes és que tots els veïns volen que un dels espais de 700 metres quadrats veïnals en diferents nivells del mercat inclogui una aula de cuina al voltant dels temes de l’alimentació i la salut.

Notícies relacionades

L’AMB licitarà per 800 milions la concessió d’aigua a vuit ciutats

El Tast a la Rambla avança al maig el seu festival gastronòmic

    

Altres usos apuntaran als nens, als joves, les persones grans i a tota mena d’activitats acordades des d’una gestió comunitària mixta de veïns, entitats i comercials. En l’espai del fossat hi haurà programes culturals, mentre que fins i tot els paradistes tindran una sala polivalent per a les iniciatives que vulguin promoure.