A la recerca d'idees d'èxit exportables

Barcelona està, com tantes altres ciutats del territori espanyol i europeu, en una situació d'autèntica emergència habitacional, amb problemàtiques socials com la incapacitat dels joves per accedir a una vivenda per la pujada dels preus dels lloguers combinada amb la precarietat laboral, l'augment del nombre de desnonaments per impagament i l'expulsió de famílies amb rendes mitjanes i baixes autòctones dels seus barris per part de rendes superiors externes. En aquest context, és necessària una reflexió crítica i són urgents mesures i accions que puguin revertir aquesta situació.

Les polítiques de vivenda d'èxit en urbs com París, Amsterdam i Berlín poden inspirar la capital catalana, on malgrat els esforços realitzats pel nou govern municipal no ha sigut possible contenir la pujada dels preus del lloguer i s'aspira a ampliar el parc de vivenda pública.

ESTUDI COMPARAT

De la comparació amb les polítiques implementades en altres ciutats poden sortir alguns elements i mesures extrapolables a la ciutat de Barcelona. Sota aquesta premissa, neix un estudi comparatiu sobre polítiques de vivenda realitzat per l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, ETSAB-UPC, encapçalat per la catedràtica Pilar Garcia-Almirall.

El treball d'investigació de l'ESTSAB-UPC, realitzat per encàrrec del Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona (PMHB), està basat en l'estudi de casos a partir de la revisió de diferents fonts bibliogràfiques, documentals i estadístiques de diferents ciutats d'Europa i també d'Amèrica. Les dades principals i les conclusions de l'estudi apareixen al número 20 de la publicació municipal Qüestions d'Habitatge i van ser presentades recentment a la seu del Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers de l'Edificació de Barcelona.

L'estudi identifica i analitza diferents models d'Estat del benestar amb una clara incidència en elements que conformen el mercat de vivenda: l'estructura, la forma d'accés i el règim de tinença. «Cada cultura es coneix, cada vegada més, per les seves polítiques de vivenda. Quan coneixem com viu la gent, on viu: en cases particulars, en cooperatives, en ciutats obertes o tancades… Tot això ens diu molt sobre com és aquesta societat», explica el regidor d'habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, Josep Maria Montaner, que va reivindicar la vivenda com a «eina d'apoderament de la societat» durant la presentació de l'estudi.

L'informe detalla que les ciutats d'Amsterdam, París i Berlín compten amb un sistema corporativista, un model que desenvolupa el principi de subsidiarietat, encara que el lloguer privat supera el social. Londres, Nova York i Bogotà tenen un sistema liberal, basat en una protecció social restrictiva, que potencia l'estatus del propietari encara que el lloguer social hi té una presència significativa. Aquests dos models es contraposen en l'estudi amb el model mediterrani de Barcelona, caracteritzat per una protecció social mínima en matèria de vivenda, on es fomenta l'estatus de propietari, es deixa el lloguer en retrocés i el lloguer social és mínim.

Per Montaner, que destaca la importància d'estudiar el model d'altres ciutats que tenen polítiques de vivenda «molt més evolucionades», és fonamental aspirar a la «màxima diversificació possible» i treballar en diferents àmbits d'actuació per part de l'Administració per tal de frenar els impulsos del mercat. En aquest sentit, va posar com a exemple el cens de pisos buits que prepara el consistori i l'oportunitat que això suposa per fer pedagogia amb els propietaris perquè els incloguin a la Borsa d'Habitatge de Lloguer.

CONCLUSIONS

«Deixar el preu dels lloguers a la deriva del mercat és un error, ja que pot tenir unes conseqüències socials irremeiables».És una de les principals conclusions a la qual arriba l'estudi, que apunta perversions com l'expulsió de la població en situacions econòmiques més vulnerables, la transformació social dels barris i la sobrecàrrega per a les famílies, que han de destinar a la vivenda un alt percentatge de la seva renda.

Dues experiències d'èxit que poden servir com a referència, i en què ja treballa l'ajuntament, són l'Observatori de Rendes de París (OLAP), una publicació anual que recull una avaluació dels preus de lloguer privat contractat segons diferents variables (ubicació, superfície, edat de l'edificació…) o els sistemes d'avaluació de les rendes que han desenvolupat les associacions de vivenda a Amsterdam, que calcula en cada cas el valor de la renda admissible aplicable a cada vivenda tenint en compte diversos paràmetres com la superfície i la ubicació. «Totes dues fan un seguiment i una anàlisi de preus consultable i pública», subratllen les autores de l'estudi.

Notícies relacionades

La sequera manté en suspens la tramitació del Pol Biomèdic

Els comerços del Llobregat Centre perdonen 1,3 milions de deute

Respecte a les noves vies de finançament, de captació de fons per a la vivenda de lloguer assequible, l'estudi posa com a exemple el cas de França, on hi ha una banca pública els fons de la qual es destinen exclusivament a la gestió i la construcció de vivendes públiques. Més del 75% de la construcció de vivenda la finança el govern central mitjançant aquesta banca pública, que ha aconseguit la seva independència financera gràcies a la recaptació de fons a través d'un compte d'estalvi que s'ofereix al públic general.

Entre les bones pràctiques destacables s'ha considerat interessant fer referència a les estructures participatives que permeten connectar els veïns del barri amb les diverses associacions gestores i les autoritats locals. A Londres hi ha exemples d'organitzacions la funció de les quals és donar suport logístic, jurídic i documental en temes de gestió i manteniment de vivenda i conjunts residencials. Així mateix, «fomenten activitats de convivència, atenen i resolen algunes necessitats socials del barri, intervenen en conflictes i canalitzen les demandes dels veïns cap a les entitats locals», detalla l'estudi, que subratlla que aquestes associacions, com per exemple Arm's Lenght Management Organisations o Tenant Management Organisations, «han demostrat que són una bona via de suport als barris desafavorits».