Fátima Aatar, una jove feminista amb vel

Fátima Aatar dinamita tòpics tan bon punt entra en escena. Una dona molt jove, amb vel, amb un discurs feminista radical en un català perfecte. «El feminisme islàmic no és un oxímoron, en tot cas, és una redundància». Així es presenta Aatar al món al seu perfil de Twitter. «La frase no és meva, és del col·lectiu de dones musulmanes al qual pertanyo; però condensa la meva manera d’interpretar la religió i la política», explica aquesta antropòloga acabada de llicenciar. Tot i que va néixer a Catalunya –els seus pares van migrar fa 30 anys–, se sent marroquina. «M’agradaria tornar al Marroc, i dic tornar-hi, tot i que mai he viscut allà. Em plantejo instal·lar-m’hi a fer la tesi, per provar-ho», relata. «Persones tant d’aquí com d’allà em diuen que no podré, que el tinc idealitzat, però m’agradaria provar-ho. Tinc moltes ganes de provar-ho», afegeix amb decisió, malgrat la timidesa que aparenta.

«Durant molt de temps s’ha utilitzat l’Alcorà per discriminar les dones, però perquè al poder li ha interessat seleccionar-ne alguns fragments concrets de forma descontextualitzada. Si mirem l’Alcorà amb perspectiva es pot considerar feminista», subratlla convençuda, cansada que li diguin que ser feminista i musulmana és contradictori. «Es tracta de tornar als orígens de l’islam i reinterpretar-los», assenyala. «A Catalunya, a tot l’Estat, hi ha molta ignorància sobre l’islam, i és sorprenent tenint en compte que som a la península Ibèrica», afegeix i identifica aquesta ignorància com l’origen de la islamofòbia, el combat de la qual és un dels reptes que posa sobre la taula. «L’altre dia em va entristir molt una dada que van oferir en una xerrada on vaig assistir. Barcelona és la ciutat de l’Estat on es produeixen més delictes d’odi per islamofòbia. Més que a Madrid o València. Queda molta feina per fer perquè hi ha molt de desconeixement sobre l’islam; i els atemptats terroristes empitjoren encara més les coses», lamenta.

Activista en mil batalles

A més a més de ser feminista musulmana i activista pels drets dels palestins, treballa a l’Ajuntament de Sabadell com a tècnica de Drets Civils i Ciutadania a través d’un pla d’ocupació i és membre del grup motor del projecte de referents culturals de Barcelona. Ella ha sigut una de les formadores de Melwani a Jo, També, Sóc un Referent.

Com a antropòloga, Fátima parla del coneixement situat. «Els joves del projecte de referents no només tenim formació acadèmica sobre multiculturalitat, sinó que la vivim en el nostre dia a dia, amb la dualitat entre casa i el carrer», prossegueix la noia, per a qui és realment molt important portar mocador. «Em remet a una identitat que vull reivindicar, ser musulmana és una forma de ser; portar vel és per a mi un gest polític», assegura la Fátima.

Notícies relacionades

Vignesh Melwani, el Billy Elliot del Poble-sec

Joves immigrants que dinamiten prejudicis

Quan eren petits, a casa, els seus pares els parlaven en castellà, fins que un dia van decidir parlar-los en àrab per por de perdre la seva identitat. «Vam aprendre àrab de petites. Entre els germans, som quatre, els més grans nascuts allà i els petits aquí, parlem en castellà, però quan ens dirigim als nostres pares, i ells a nosaltres, ho fem en àrab», explica.

Posar en valor la riquesa d’aquesta interculturalitat és un dels objectius que persegueixen, però, com a Melwani, a vegades l’assalten els dubtes. «Tantes xerrades, debats, formacions... ¿quin impacte real tenen?». Responguin vostès.