Una espècie imbècil

Hi ha menys imbècils que abans. El problema és que ara, els que ho són, que encara són molts, per no dir una majoria (silenciosa), són més sorollosos. Tenen més altaveus, més plataformes en què exhibir la seva musculada tonteria. I és clar, sembla que n’hi ha més. També en la política, on ser imbècil, sempre des del punt de vista antropològic i filosòfic, és com ser alt a la NBA. Maurizio Ferraris, filòsof i catedràtic de la Universitat de Torí, es va expressar en aquests termes dimecres passat en una conferència sobre el tema a l’Arts Santa Mònica del Raval, dins del festival de filosofia Barcelona Pensa. Unes 100 persones van degustar la mel de la flaquesa humana, fins a arribar a una reconfortant conclusió: «Com més convençuts estiguem que vivim envoltats d’imbècils, més feliços serem». Per això va repetir la paraula imbècil unes 200 vegades en 55 minuts. Que quedi clar. Imbècils tots, encara que només sigui una mica.

Les llagostes no són idiotes. Tampoc les gallines ni les sargantanes. No ho són perquè no ho poden ser. «El meu gat és més independent que jo. Té menys servitud voluntària. No me’l puc imaginar amb el mòbil perquè no té la necessitat de comunicar-se sistemàticament, de ser reconegut per altres gats. Només, potser, en assumptes sexuals». Per això el gat del professor Ferraris tampoc és ni pot ser imbècil. Segons aquest estudiós de la tonteria sapiens, «entre imbècils constants i accidentals, sembla que està a prop el final de la humanitat». Però no, és una qüestió que, encara que sembli mentida, té a veure amb el progrés, amb l’efecte mediàtic de la simplicitat. La tecnologia avança. I amplifica. Hi ha esperança.

Invasió tonta

Umberto Eco, abans d’acomiadar-se del món dels imbècils, el va resumir d’aquesta manera el juny del 2015: «Els mitjans socials donen dret a parlar a legions d’imbècils que abans parlaven només al bar després d’un got de vi, sense fer mal a la col·lectivitat. Eren silenciats immediatament, mentre que ara tenen el mateix dret de paraula que un premi Nobel. És la invasió dels imbècils». Sempre n’hi ha hagut. Imbècils neolítics –«n’hi havia milions a les cavernes»–, paleolítics... «Fins i tot Adam i Eva». S’havia de ser molt imbècil per seguir els consells d’una serp.

Però hi ha exemples més pròxims en el temps. Té a veure amb el seguidisme cec envers certes figures amb la capacitat de seduir les masses. Com Joseph Goebbels, el ministre d’Informació de Hitler (un altre imbècil de campionat). «¿Voleu la guerra total?», va preguntar a l’enfurismada multitud en un acte a Berlín, el febrer de 1943. Tots a favor, a mort amb el führer. Una tonteria que dos anys després es va traduir en un país en ruïnes la imbecil·litat del qual no havia permès abaixar els braços fins que no quedés res més que alguna església.

«¿Per què aguantar fins al final?», es va preguntar Ferraris, convençut que alguns dels grans personatges de la història van ser, també, grans imbècils. Va ser i és així perquè «hi ha una línia prima entre el que és sublim i el que és ridícul». Francis Bacon i Martin Heidegger van ser dos exemples de genis que amagaven un tonto pota negra, segons aquest filòsof torinès. També Napoleó, amb les seves estratègies militars, com la campanya d’Egipte, en què 16.000 soldats francesos no van arribar a entendre mai per què se’ls conduïa a una mort segura.

Sagrada idiotesa

Notícies relacionades

Catalunya es proposa ampliar els seus polígons industrials per atraure més inversió estrangera

Nathalie Nahai: "Confio que Barcelona continuï sent líder com a ciutat visionària"

Al marge d’individus, també hi ha símbols de la imbecil·litat. Ferraris va mostrar una diapositiva que amb el nom de tèrmit conceptual comparava la Sagrada Família amb una construcció similar aixecada per aquests insectes amants de la fusta antiga. Era una altra manera de confirmar que els animals no són imbècils. La foto va provocar rialles.

El millor del cas, segons el seu diagnòstic, és que la imbecil·litat és com el colesterol: n’hi ha de bona i de dolenta. ¿I com distingir-la? ¿Com educar els nostres fills perquè agafin el camí de l’imbècil racional? Només hi ha una manera que no sigui idiota. Caldria abandonar-lo a la selva. Mowgli no és imbècil, resumint. Allunyat d’inputs que li emmidonin el cervell, potser així es podria salvar de la tonteria humana. Però com que això també seria, segons com, una idiotesa, el millor és educar d’acord amb els errors del passat. I com que l’ésser humà n’ha comès molts, per això ara hi ha menys tontos que abans. Encara que es diria que n’hi ha més. Com va dir el també il·lustre filòsof Forrest Gump, «tonto és el que fa tonteries».