«A Gràcia, si et sents sol, només cal sortir al carrer»

La història de Paolo d'Antonio, un escultor napolità establert a Barcelona, il·lustra molt bé el futur del barri on va créixer i al qual sempre ha estat connectat, dormint-hi i vivint plenament el barri, l'actor, músic, autor i director teatral Jordi Oriol (Barcelona, 1979). «El Paolo tenia un local llogat com a taller, on feia les seves creacions, de fusta i ferro. Però els divendres a la nit obria el local a la gent per ensenyar la seva obra, muntava una mica de bar i tocava el saxo», explica l'Oriol, que tot aquest mes actua al Teatro Abadía Madrid amb l'obra Premios y castigos de la companyia T de Teatre.

A finals dels 90, Jordi Oriol i algun altre amic van proposar a l'escultor italià celebrar recitals i concerts al seu local. «Ho fèiem de dijous a diumenge. A les tres de la matinada abaixàvem la persiana i seguíem dins fins a les set. Era quan Gràcia quedava morta a les dues de la matinada», concreta l'actor i músic. Així va néixer el bar Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80). «Gràcia és així d'espontani, sobretot a les places. No sé si hi ha un altre lloc on, en un lloc tan petit, hi hagi tantes places i amb tanta vida», planteja el veí. «Gràcia és un barri molt creatiu. Munten concerts i mercats qualsevol dia. I té molta tradició teatral», diu.

Programa  fotocopiat

En aquell bar mig clandestí, l'Oriol i els seus col·legues, bohemis amics amants de la poesia, la música i l'art, organitzaven espectacles i preparaven el programa d'activitats amb fotocòpies grapades com un llibret, que entregaven a la gent. Era la bohèmia de Gràcia que encara avui subsisteix. «Fèiem concerts gratuïts per als nostres clients de cada dia i exposicions de fotografia i pintura. I les birres eren més barates que en altres bars», explica l'actor i director teatral. «L'Heliogàbal és una part de la meva vida. Hi havia arribat a dormir a dins, en un altell que hi havia. Em fa gràcia que avui tingui la importància que té al barri», expressa.

Cicerone perfecte

Oriol és un guia ideal a Gràcia. Amb els ulls embenats, trobaria els seus llocs favorits: Casa Pagés (Llibertat, 19) -«on serveixen un bon menú en un ambient molt agradable» SEnDi Can Codina (Torrent de l'Olla, 20), «per les seves magnífiques tapes». «I no pararia», afirma.

És el que passa quan es fa tanta vida en un barri. Cada restaurant es converteix en una extensió de casa, i cada bar, un lloc de trobada amb coneguts assidus. «Entri on entri sé que hi trobaré algú conegut», declara l'Oriol. «I, si alguna vegada et sents sol, només has de sortir al carrer», indica l'autor, que combina la creació de textos literaris amb classes d'oratòria, d'interpretació poètica i de com parlar en públic.

Notícies relacionades

El gimnàs Sant Pau i 36 pisos socials estaran llestos en dos anys

Gerardo Lertxundi: "La connexió per la Diagonal també es pot fer amb bus si li dones prioritat"

Oriol va ser alumne de l'escola de teatre Nancy Tuñón (Mozart, 19-21), també en ple barri de Gràcia. I tant el Teatre Lliure de Gràcia com la sala Beckett, fins ara al barri també, van ser fonts d'inspiració per a ell, primer com a espectador i més tard dirigint en aquells dos referents de la interpretació teatral del seu barri.

No és estrany que quan l'Oriol viatja, el record de la seva ciutat rau a Gràcia. «Quan sóc fora, sobretot quan és per molt temps, com quan vaig viure un any a Londres, si penso en Barcelona només penso en Gràcia». Quan encara se circulava pels seus carrers, l'Oriol ho feia amb un cotxe de quarta mà. Ara travessa Gràcia en bici. I quan surt del barri, engega el motor de la seva moto.