SANTS-MONTJUÏC

CSI al Museu d'Arqueologia

Dues antropòlogues dirigeixen 'Ossos', un viatge a l'edat mitjana a través de restes humanes

Un crani perforat d’’Ossos’, al Museu d’Arqueologia.

Un crani perforat d’’Ossos’, al Museu d’Arqueologia. / ELISENDA PONS

2
Es llegeix en minuts
Carme Escales
Carme Escales

Periodista

ver +

Castells, torres defensives i muralles ja ens donen bones pistes de la violència que va protagonitzar grans episodis de l'edat mitjana. Però com si fossin investigadores del CSI, les antropòlogues Elena García i Amàlia Valls, des del laboratori de paleopatologia i paleoantropologia del Museu d'Arqueologia de Catalunya, han analitzat minuciosament alguns ossos humans trobats en excavacions arqueològiques de la demarcació de Barcelona per embastar amb tota la informació trobada un viatge al món medieval. Violència i malalties, a més a més d'estil de vida i alimentació queden ben documentats a través de les restes.

Garcia i Valls són les comissàries de l'exposició  'Ossos. Un viatge a l'època medieval de la mà de l'antropologia física'. És el títol amb què es presenta la mostra que es va inaugurar dijous passat i que fins al 22 de gener vinent es pot visitar al museu ubicat a la muntanya de Montjuïc, al davant del Teatre Grec. L'exposició fa un recorregut per l'època medieval de la mà de l'antropologia física que ens explica la vida dels nostres avantpassats a través de les restes d'ossos que s'han trobat. Ossos, dents, esquelets, vèrtebres i cranis amb perforacions, algunes fetes per curar, altres per matar, són la majoria d'elements exposats.

«El seu estudi ens ha permès identificar el sexe i l'edat de les persones, o les malalties que van poder patir o de les quals van arribar a morir, i que van deixar empremta als seus ossos», declara l'antropòloga Elena García.

«De la mateixa manera que, en els nostres dies, un esportista d'elit mostrarà als seus ossos determinats desgastos o patologies, com per exemple l'artrosi, també activitats com ocupar-se d'una premsa o muntar sempre a cavall, com feien els cavallers a l'edat mitjana, han deixat traça als seus ossos», precisa García. És el que mostren els exemples de les restes exposades en l'apartat d''Oficis i estils de vida', de la mostra.

EL RASTRE DE LA PESTA

La tuberculosi òssia -que caracteritzava els abundants geperuts de l'època medieval-; les febres de malta, contretes a l'ingerir llet d'ovella o cabra infectada; o la macrocefàlia, que feia indesitjables nens considerats monstres, són algunes de les malalties que repassa la secció 'Medicina i salut' de la mostra.

Notícies relacionades

També s'hi pot observar el que va causar la pesta, que no deixava rastre als ossos, però sí que n'enviava molts a les fosses en molt poc espai de temps. Una rata dissecada al Museu de Ciències Naturals de Barcelona acompanya el relat de la pesta d''Ossos'.

A més a més de la informació que ofereix d'aquest passat, l'exposició pretén donar valor a la tasca que realitzen els antropòlegs i la seva contribució a documentar la història. En aquesta ocasió, amb ossos, restes humanes que fins als anys 40 o 50 es rebutjaven. De les tombes només es rescataven objectes d'art.