FESTIVAL D'ARQUITECTURA

Les mansions de la Diagonal acaparen les cues del 48 H Open House

Les cases Sayrach, Pérez Samanillo i Mas de Miquel lideren les jornades de portes obertes

La cita supera els 60.000 visitants en un sol cap de setmana malgrat la pluja de dissabte

icoy36015977 open house161023164812 / ALBERT BERTRAN

icoy36015977 open house161023164812
icoy36015973 open house161023164801
icoy36015957 open house161023164045

/

3
Es llegeix en minuts
Cristina Savall
Cristina Savall

Periodista

ver +

Tres edificis senyorials de la Diagonal, entre els carrers de Tuset i de Balmes, han sigut aquest cap de setmana les estrelles de la setena edició del festival d’arquitectura 48 H Open House, que ha superat les 60.000 visites. En aquest tram, l’avinguda es va omplir de llargues cues davant el Círculo Ecuestre, selecte club privat ubicat a la mansió Pérez Samanillo; davant la Casa Sayrach, símbol del modernista tardà, i davant la Casa Mas de Miquel, que va albergar l’Hotel Diagonal Tuset.

Elisenda Bonet, directora de 48 H Open House, valora que els districtes de Sarrià-Sant Gervasi, les Corts i Gràcia han fet «un gran salt qualitatiu» en aquesta edició, en la qual es va retre homenatge al desaparegut estudi arquitectònic de Pedro López Iñigo, Guillermo Giráldez i Xavier Subías amb itineraris per les facultats de Dret i d’Economia. «L’èxit de la Diagonal respon al fet que el públic pot entrar en cases patrimonials que amaguen grans històries darrere de les seves parets. És com contemplar de prop una valuosa antiguitat», compara Bonet.

El rècord absolut de visites va recaure en la Casa Sayrach, tot i que només es podia accedir als seus espectaculars vestíbuls. «2.000 persones han pogut entrar a aquest edifici situat a la cantonada de Diagonal amb Enric Granados», va informar Bonet. Les cues duraven, com a mínim, 45 minuts.

Ana Ibarra, una de les arquitectes voluntàries, explica que les preguntes més repetides a tots els grups van ser saber qui és el propietari de la finca i quines persones hi viuen. Són dades privades, que no tenen resposta. «És un modernisme especial i desconegut», considera Ibarra, que té els visitants amb el cap alçat observant els motius marins que decoren un sostre de l’entrada d’Enric Grandos amb clares influències gaudinianes. «M’hauria encantat entrar en una de les vivendes», va admetre Lluís Cortes, un dels visitants.

LA PEIXERA DE BARCELONA / La Casa Pérez Samanillo, obra de l’arquitecte Joan Josep Hervàs i Arizmendi, és un clàssic d’aquest festival que converteix Barcelona en un gran museu d’arquitectura. Al Círculo Ecuestre només hi poden accedir els socis i els seus acompanyants, per això desperta tant interès aquest majestuós edifici conegut popularment com la peixera de la ciutat, pel gran finestral art nouveau de la sala dels Reis que dóna a la Diagonal. Laia Chic, que és la guia de la visita, explica per quin motiu. «El periodista Ignacio Agustí va escriure al setmanari Destino una subtil però dura crítica dirigida als nou-rics que eren socis del cercle durant la pobresa de la postguerra. Va dir que els peixos grossos viuen en l’opulència mentre miren els pobres per aquesta finestra. No l’hi van perdonar», explica Laia Chic.

Notícies relacionades

La llista dels immobles més visitats inclou la torre de Bellesguard, la tercera obra d’Antoni Gaudí que participa en aquesta cita sense for-rellats, on l’accés és gratuït i guiat per experts en Arquitectura o en Belles Arts. Les altres dues construccions del cèlebre arquitecte altruistes amb aquesta trobada són el col·legi de les Teresianes, encara que aquest any per primera vegada no hi ha participat, i les cavallerisses de la finca Güell a Pedralbes, que van obrir les  portes només dissabte.

La nova Sala Beckett, rehabilitada pels arquitectes Flores & Prats, el terrat de l’Arc de Triomf, el Recinte Modernista de Sant Pau, les Torres Venecianes, l’antiga fàbrica Damm, el dipòsit d’aigües del Rei Martí i el Palau Macaya van ser altres dels llocs més sol·licitats d’aquesta edició.