Esmorzars amb el maquinista

Cada matí, o gairebé, Susana Hirschberg li obre al maquinista la porta de casa seva, esmorza amb ell. No se sap ben bé de què parlen, no se sap ben bé què mengen, però la cita té estatus de costum. Cada matí, o gairebé: de sobte se sent «una petita tremolor», comencen a vibrar els vidres, el terra sembla que oscil·la, que tremola, i el senyor conductor demana pas, vol entrar a la cuina, vol prendre cafè, que el convidin a un croissant, per què no. Susana, no sempre de bon grat, hi accedeix, hi ha d’accedir, no hi pot fer més. El conductor hi entrarà igualment, al capdavant del seu tren, brandant vibracions, incomodant, empipador. I així és la vida de Susana Hirschberg.

Així és en realitat la vida dels que viuen sobre el tram de metro que transcorre entre les estacions de Sagrada Família i Encants. Línia 2. Passa el metro sota les seves cases, els seus edificis, i no sempre però gairebé sempre els terres, els vidres, alguna lèmpara es posa a tremolar. Susana en diu «esmorzar amb el maquinista» («és que és així, és com si tinguessis el maquinista al costat teu»), i els altres en diuen «mals de cap», «insomni», «alguna depressió», o en diuen simplement: «No podem viure així». «Hi ha 5.000 o més veïns afectats», explica Joan Itxaso, portaveu de l’Associació de Veïns de la Sagrada Família. «No. No podem seguir així».

A l’estacada

Notícies relacionades

BCN reobrirà una casa modernista per a concerts de música clàssica

Torna el mític Tren Granota

Itxaso i una trentena de veïns van protestar aquest diumenge davant de la Sagrada Família, al costat de la boca del metro, perquè se senten enganyats. «Ens han deixat a l’estacada», diu Itxaso, i recorda que durant un any i mig han mantingut reunions amb tècnics de TMB; que els tècnics van mesurar les vibracions i van trobar que no excedeixen el límit fixat per llei, però van concedir «que era un problema de salut pública i s’havia d’arreglar»; que els van prometre que els arranjaments començarien al setembre, però que al final es van fer enrere. «Protestem per exigir que redueixin immediatament la velocitat dels combois, i perquè ens assignin una interlocució d’alt nivell. No volem seguir parlant amb els tècnics o els executius de TMB. Necessitem parlar amb els polítics».

El problema ve de fa temps. Alguns diuen que des de la inauguració mateixa de la línia, fa 21 anys. La majoria va passar per una fase de desconcert: quan van començar a tremolar les seves cases no sabien a què atribuir-ho, i la seva consciència que era culpa del metro la van conquistar molt després. Fa anys que protesten, i no sembla que els facin gaire cas, i la cosa va a pitjor. «Amb el temps i l’ús el sistema d’amortiment del metro es va deteriorant, i això es nota a les cases», diu Ricardo Huélamo, un altre veí afectat que també és membre de l’associació. Un altre que cada dia esmorza amb el maquinista, encara que no ho sàpiga, encara que no vulgui, encara que mai ho hagi vist així.