Una cúpula hiperboloide oculta al manicomi de Sant Boi ofereix noves pistes sobre Gaudí

Amb les brases encara incandescents de la suposada troballa d’una capella desconeguda d’Antoni Gaudí a Gràcia, el congrés sobre la vida i obra de l’arquitecte ha prestat el seu altaveu a David Agulló, un arquitecte que fa un parell d’anys ja va avançar detalls d’un descobriment equivalent i que ara ha detallat. L’antic manicomi de Sant Boi (Baix Llobregat), un espai inaccessible durant 100 anys, acull tres peces arquitectòniques als seus jardins que van poder ser un laboratori d’idees de Gaudí. Aquesta és la tesi que, amb prudència, apunta Agulló.

Els tres elements que sorprenen a l’anomenat 'Jardí invisible' de Sant Boi són un banc ondulat similar al del parc Güell, una gruta amb solucions arquitectòniques també molt gaudinianes i, sobretot, una cascada que, estudiada amb paciència, revela al seu interior una cúpula hiperboloide inèdita fins llavors en la història de l’arquitectura i que Gaudí utilitzaria després a la Sagrada Família.

NO HI HA DOCUMENTS

No és fàcil determinar l’autoria real d’aquelles construccions avui situades al parc sanitari de Sant Joan Despí. No hi ha material documental que aporti llum sobre això. Hi ha, això sí, les dates de construcció. El banc, per exemple, és anterior al del parc Güell.

El que sí que és segur és que Gaudí va passar sovint per allà. Durant els anys que va treballar a la Colònia Güell, que en aquella època era la finca més pròxima al manicomi, l’arquitecte va fer més de 400 vegades el mateix camí. Agafava el ferrocarril a Barcelona, baixava a Cornellà i, des d’allà, prosseguia el viatge en carro fins a la Colònia Güell. El vehicle passava per davant del centre psiquiàtric.

Les línies d’investigació que ofereix el 'Jardí invisible' es ramifiquen d’una forma sorprenent i també seductora. Està acreditat que el trencadís del banc ondulat el van treballar els mateixos pacients del sanatori. No és, per descomptat, una exquisidesa com la que Josep Maria Jujol va realitzar al parc Güell per encàrrec de Gaudí. Les composicions són a vegades formes geomètriques i, altres, dissenys més abstractes.

ELS AUTISTES I JUJOL

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

En el torn posterior de preguntes, el conservador de la Colònia Güell, Manuel Medarde, va intervenir i va aportar una informació de collita pròpia que realment va cridar l’atenció. Va explicar que, analitzada quina mena de malaltia mental tenia l’autor de cada trencadís, es va poder concloure que «els autistes realitzaven un treball que costava de distingir del de Jujol».

Una altra línia encara per desbrossar hauria de determinar si les quadrilles que van treballar al centre psiquiàtric van incorporar als seus equips pacients de l’hospital quan després Gaudí les va contractar per a les seves obres majors a Barcelona.