La casa del rabí

Sarau al cor de Ciutat Vella, una 'rooftop party' o festa al terrat, com s’estilava en les revetlles preolímpiques, per celebrar com Déu mana el final de la rehabilitació de l’edifici situat al número 1 del carrer de Marlet, en el que va ser el call o barri jueu barceloní. Una vetllada, dimecres, a la qual van assistir arquitectes, agents immobiliaris i molts senyors amb jaqueta i corbata. ¿Cares conegudes? La de l’expresident del Barça Joan Laporta.

    

La casa en qüestió es va construir cap a l’any 1820, i entre els enderrocaments de l’anterior estructura 

–Barcelona és un pastís de truites apilades–, es va trobar un carreu, una pedra amb caràcters esculpits en hebreu que els propietaris van decidir col·locar a la façana, on havia estat. Una làpida amb una inscripció que diu: «Pía Almosna de Samuel Ha-Sardí: su luz quema eternamente». Així es deia el docte rabí, metge per a més senyes, que preparava uns remeis molt requerits per la comunitat jueva i tenia a casa seva un hospici i un hospital per a pobres. Era el segle XIII, durant l’esplendor del call.

 

   A un pas de la sinagoga major –una de les més antigues d’Europa–, l’immoble de Marlet 1 estava fet una ruïna literal fins que el va adquirir la immobiliària ARC Properties fa cosa d’un any per emprendre-hi una reforma integral, des dels forjats fins a la coberta, una obra que en el seu conjunt ha costat tres milions d’euros, segons diu el director de la companyia, el nord-americà Lane Auten. Als fonaments, és clar, van aparèixer vestigis romans que han sigut preservats.

  

 I d’això anava l’esdeveniment, de presentar en societat la núvia: deu vivendes rehabilitades de luxe, entre 'lofts', apartaments i un parell d’àtics, dissenyats per Lagula Arquitectes, una desena de refugis per a butxaques acabalades ja que el més barat costa 630.000 euros. Tal com està la cosa, butxaques acabalades significa estrangers, i potser per això se solapaven els accents forans entre la concurrència a la soirée. La meitat de la promoció ja ha sigut venuda a clients alemanys.

    

Durant el 'vernissage' al terrat, amenitzat per un punxadiscos dels que posen música tranquil·la, la que permet xerrar, els cambrers repartien delícies en safata –foie, jabugo de gla, miniensaïmades farcides de sobrassada–, uns canapès exquisits que no es veien en els esdeveniments capitalins des d’abans del cop de totxo del 2007, aquell tsunami que es va endur 1,5 milions de llocs de treball vinculats a la construcció.

  

 Des del terrat, vistes espectaculars sobre Barcelona. En el seu 'skyline' destaca sobretot una absència: la de les grues; es construeix poquíssim o gens. En els últims temps, l’escassetat de vivenda nova i els preus excepcionalment baixos de la de segona mà han atret un munt d’inversors estrangers, gent amb cash, sobretot nord-americans, alemanys i suïssos.

GENTRIFICACIÓ

Els grupets dels còctels solen ser molt útils per als despistats, i en un es comenta que al parc immobiliari barceloní els forans s’emporten la palma. Segons un estudi de la immobiliària Lucas Fox International Properties, els estrangers van comprar 8 de cada 10 vivendes de luxe a Barcelona el 2015.

Notícies relacionades

Una carrera solidària per a famílies i gossos

El cotxe que multa vehicles en carrils bus comença a sancionar avui

    

És llavors, des de les altures, quan la cronista pateix un sobtat atac de melancolia al constatar com canvia la pell de la ciutat, la gentrificació, el procés pel qual una classe social de més poder adquisitiu substitueix els veïns de tota la vida, i la pràctica desaparició d’un empresariat nostrat capaç d’assumir projectes d’envergadura. Un atac, en qualsevol cas, passatger, del qual potser van tenir la culpa els colors tornassolats del capvespre entre la brisa que anunciava pluja. O un xiuxiueig de la filla del rabí, molt bonica i desapareguda a deshora, el fantasma de la qual, diu la llegenda, es va quedar habitant la casa.