Ambigu benestar animal

Experts en dret animal no coincideixen en els seus auspicis sobre el futur del Zoo de Barcelona. «Crec que l’opció de tancar-lo és una mica dràstica. Cal completar la llei adequadament i imitar altres zoològics europeus», afirma Pilar López de la Osa, professora del Centre Universitari Villanueva (Madrid), que va fer la seva tesi doctoral sobre la legislació dels zoològics. 

«Amb la quantitat de mitjans que hi ha per contemplar animals avui, tenir-los tancats és anacrònic: ja no té cap funció didàctica. Jo advoco per una progressiva desaparició dels zoos. Tenen sentit només amb espècies realment amenaçades que no poden conservar-se a les zones d’origen», replica Teresa Giménez Candela, directora de l’International Center for Animal Law Policy (ICALP) de Barcelona, i de l’únic màster en dret animal d’Europa. 

Totes dues expertes coincideixen en la urgència de transformar els zoos actuals per incrementar el benestar animal. «El problema és que la llei espanyola no és adequada. Posa al mateix sac totes les espècies. L’Animal Welfare Act dels EUA té capítols específics per a elefants africans, tigres blancs o rinoceronts, per exemple», observa López de la Osa.

«Éssers que senten»

La llei 31/2003 es va fer a corre-cuita després que Espanya rebés un toc d’atenció de la Unió Europea perquè apliqués una directiva de 1999 sobre fauna als zoològics. El mateix Tractat de Lisboa (l’anàleg europeu d’una constitució) reconeix que els animals són «éssers que senten», i això els confereix certs drets, encara que López de la Osa prefereix dir-ne «reconeixements».

«La directiva europea és molt genèrica i Espanya la va copiar gairebé literalment: la paraula benestar tan sols hi apareix sis vegades», observa López de la Osa. Així, no hi ha manera de saber quant ha de fer una piscina o quina altura ha de tenir una gàbia, per garantir el benestar. 

En el buit, diverses organitzacions animalistes han creat Infozoos, una entitat que produeix informes sobre les condicions als zoològics. Un d’aquests estudis va contribuir a tancar un centre a Lanzarote a la primavera, informa López de la Osa. Els zoològics disposen també d’una guia d’aplicació de la llei 31/2003, que proporciona suggeriments pràctics, encara que no vinculants. 

«A Espanya, no conec cap zoo que sigui exemplar en totes les seves zones. Les retallades de pressupost tampoc ajuden a complir criteris de benestar», observa López de la Osa. Segons aquesta jurista, els problemes més urgents són la presència d’espècies en climes que no els són propis i la falta d’espai, i per això advoca per desplaçar els zoos a zones extraurbanes.

Sense conèixer el detall del procés en curs a Barcelona, López de la Osa insisteix que en la decisió hi ha de participar personal qualificat científicament: veterinaris, biòlegs i persones que coneguin la realitat del Zoo. Segons la jurista, la contribució en investigació, conservació i didàctica dels zoos ha de compensar la privació de la llibertat dels animals, sempre que el seu benestar sigui respectat. 

Notícies relacionades

"Tancar el zoo seria una pèrdua social per a Barcelona"

Una carrera solidària per a famílies i gossos

La balança s’inclina cap a un altre costat, segons Teresa Giménez Candela. «Els zoos van néixer com a entreteniment per a l’aristocràcia. Després de la Revolució Francesa es van obrir al públic, a tot Europa. Però avui els zoos ja no compleixen aquesta funció didàctica», explica, al·ludint a l’allau d’imatges i vídeos d’animals disponibles a la televisió i internet. «La seva funció científica i de conservació es podria portar a terme també als països d’origen, en santuaris i reserves», afegeix.

Giménez Candela cita antecedents de tancament, com el del delfinari de Rímini, a Itàlia, o de transformació, com la reconversió del delfinari de Florida (que allotjava el cinematogràfic dofí Flipper) en una reserva marina. Tot i això, la catedràtica de Dret alerta que el tancament d’un zoo no és un procés immediat, sinó progressiu, pels terminis de temps necessaris per organitzar el futur dels animals.