Rere el rastre de la fetillera

L’art l’ha acompanyat des de sempre, potser perquè va necessitar delimitar la seva personalitat molt aviat –té una germana bessona– o perquè de petia tenia certa dificultat a l’hora d’expressar-se fins que va trobar una veu pròpia a través del pinzell. No va néixer amb el do --això ho diu ella– però sí amb la perseverança, amb l’instint obsessiu de seguir intentant-ho fins que ja no va voler fer cap altra cosa a la vida. I aquí està, 23 anys després del seu primer grafit al carrer, convertida en Miss Van, una de les artistes urbanes més buscades del moment. Sobretot, per una servidora.

    Per a la xerrada tria la terrassa del bar En Aparté, a la plaça de Sant Pere, un bistrot molt francès, com ella, que va néixer a Tolosa el 1973. Però fins i tot tenint-la al davant en la seva ipseïtat, amb un bestiari complet tatuat als braços –un cargol de mar, una guineu, un cigne, una papallona i més–, em sembla que em pessigaré: no m’ho acabo de creure. Encara que l’artista viu aquí, va costar molt fixar una cita.

 

DE MOSCOU A MÀLAGA

¿Estava esquivant la trobada? Segurament que les criatures evanescents que pinta haurien fugit d’estudi, deixant rere seu un rastre de boira com fetilleres esquives. Però si resulta difícil pescar l’autora és senzillament perquè no para: aquest estiu, malgrat la calda que està caient, la feina l’ha obligat a desplaçar-se a la seva ciutat natal, a Moscou i també a Màlaga, on va inaugurar la mostra 'El viento en mi pelo' al Centre d’Art Contemporani, la seva primera exposició de quadros en un museu.

  

 Una creadora de renom establerta aquí, a 'Carcelona', des de fa més d’una dècada, quan hi havia més flexibilitat amb l’art urbà, i que ara mateix té tres murals frescos perquè els disfruti el passejant, una cosa molt inusual per la seva naturalesa efímera. Tres ni més ni menys. Anem per mides: el més gran, de 8 per 7 metres, està a la paret mitgera d’un edifici de dues plantes situat al número 409 del carrer de Lepant, a prop del metro d’Alfons X; el va pintar durant cinc dies d’abril, convidada per Open Walls i l’Espai Jove Boca Nord, mitjançant una bastida hidràulica, pinzell i colors acrílics (no fa servir aerosols). El segon el va abordar a finals de juliol, durant el cinquè Festival de Murals de La Escocesa (Pere IV, 345). I per últim, el que està a l’interior de la cocteleria Guzzo, just al davant del mercat del Born.

    

Tant si és en parets com sobre tela, Miss Van –el seu verdader nom és Vanessa Alice– pinta éssers zoomòrfics femenins, dones gata d’infinites pestanyes o dames amb pic i ploma. Són criatures d’una sensualitat fosca, entre la innocència i la crueltat, que oculten la cara darrere de màscares exòtiques o barrets però que mostren els pits i la resta del cos de forma suggerent. Nímfules volàtils en un escenari on es barregen el cabaret burlesque, el surrealisme de Magritte i el misteri dels gabinets de curiositats victorians. «M’agrada expressar sentiments inadequats en llocs inadequats», diu.

   

DOBLE PROVOCACIÓ

 Un passeig per la seva pàgina web permet constatar com ha guanyat el seu treball en profunditat, emoció i delicadesa des que va debutar als 20 anys en la moguda de l’art al carrer amb una doble provocació. Primer, perquè envaïa l’espai dels homes (pintava a sobre del que havien creat ells) i, segon, perquè va començar amb unes nines eròtiques molt provocatives –'poupées' les anomena–, a mig camí entre el manga japonès i les 'pin-up' dels anys 50. «Em cansen els festivals de dones –afirma–. Així, el que aconsegueixen és sectaritzar-nos, separar-nos dels homes artistes». No li falta raó.

Notícies relacionades

Un incendi forestal afecta 3,5 hectàrees d’un parc de Viladecans

El Park Güell permetrà als veïns l’accés parcial en bici

    

Ens acomiadem. Miss Van agafa la bici i se’n va cap al seu taller, al carrer Ample, on arribarà esquivant riuades de guiris. Alguns artistes de fama internacional han escollit Barcelona com a centre d’operacions; aquí creen, aquí viuen –al capdavall, els lloguers són més barats que a Londres o Nova York–, aquí disfruten del sol i del menjar. Però el que es diu vendre, res. Això passa en un altre món, més lluny, més al nord. Aquí no hi ha ni un duro per a gairebé res.