«Ser el més jove de la carrera suposava una motivació extra»

Marc Gallardo Lombarte (Barcelona, 1994) va necessitar 34 hores i 54 minuts per completar els 515 quilòmetres de la Ultraman, una triatló de llarga distància, celebrada a Motril (Granada) el 28 de maig passat. Llavors aquest veí d'Horta només tenia 21 anys i va passar a la història de la carrera Ultraman per ser l'europeu més jove que la finalitza.

-Sent la seva primera Ultraman, imagino que el crono importava poc.

-Sí, només volia acabar en els temps oficials [per a cada una de les tres etapes, el límit és de 12 hores] i, sobretot, disfrutar la prova.

-¿Com s'ha de preparar un per a una carrera tan exigent?

-Ho explico a la meva pàgina web (www.eljovenultraman.com). Lògicament, necessites una molt bona base. En el meu cas, vaig estudiar un grau superior d'Activitats Físiques i Esportives i sóc entrenador personal del gimnàs Nick d'Horta, des de fa tres anys, i ja he fet cinc maratons i dues Ironman.

-Ser l'europeu més jove que completa aquesta duríssima prova el deu omplir d'orgull.

-Sí, i això suposava una motivació extra, una manera de deixar empremta. «El que facis en vida, que tingui ressò en l'eternitat», diuen a Gladiator, la meva pel·lícula favorita.

-La psicologia és fonamental. 

-Sí, fa falta passió, però també has de tenir cap, per regular-te i saber resoldre els problemes que puguin sorgir.

-¿Com es va introduir en el món de les triatlons?

-Jugava a handbol i em vaig apuntar a una carrera popular. Els que feien maratons em semblaven pràcticament déus, i al cap de poc temps jo també en corria una. I així, fins que també vaig fer la meva primera Ironman. Són reptes que et vas posant.

-¿El seu pròxim repte?

-El meu següent repte és classificar-me per al campionat del món d'Ironman, l'octubre del 2017. Per a això m'estic entrenant amb Katoa, experts a preparar triatlons.

Notícies relacionades

Lorenzo Viñas, president dels administradors de finques: "El propietari prefereix un inquilí complidor a apujar el lloguer"

Pugna pel futur del jardí del Silenci

-Ara busca patrocinadors.

-Sí, perquè no és una afició barata. Només en barretes i beguda isotònica per als entrenaments ja t'hi deixes diners. Per no parlar dels viatges per competir. Rebre material esportiu, encara que fos en préstec, també m'ajudaria moltíssim.