La font de les aparicions
Vindrien a ser les cares de Bélmez en versió grafit. A la font de Sant Agustí Vell apareixen cares, cossos i fins i tot pancartes. És el Lurdes de les pintades al carrer
Qui hagi passat per aquí més de tres vegades en l’últim any deu haver hagut de reprimir l’impuls de trucar a Cuarto milenio. Riu-te’n de les cares de Bélmez. A la font de Sant Agustí Vell, al Born, apareixen cares, cossos sencers i fins i tot manifestacions amb pancartes. S’ha convertit en el Lurdes dels grafits.
Tot va començar fa dos anys. Van aparèixer tres coloms, un per aixeta, coincidint amb la visita a Barcelona del grafiter lituà Ernest Zacharevic –hi ha qui l’anomena el Banksy de Malàisia, on viu–. Era un calc d’una de les obres que exposava a la Galeria Montana: dos coloms amb cara de circumstància al costat d’un tercer mort. I allà es van quedar, respectats pel servei de neteja. Fins que va aparèixer un cavallet sobre la tercera aixeta, la del colom mort. Qualsevol de primer d’EGB de grafits reconeixeria a l’instant el segell de Francisco de Pájaro –aka Art Is Trash, El Arte Es Basura–, un altre pes pesant de l’art urbà amb estudi a Barcelona. Hores després, van desaparèixer el cavall i el colom mort darrere una capa de cops de brotxa municipals. I va començar la guerra d’esprais al voltant de la tercera aixeta.
Un perquè venjatiu
La va detallar al seu blog Mia Font, responsable digital d’El Terrat, que treballa a pocs metres de la font. 19 de juny del 2015: va sortir un pollastre d’una closca. No va sobreviure a Neteja. 24 d’agost: un colom picassià. No va durar ni un dia. 1 de novembre: una serp. I una altra capa de pintura grisa a sobre. 14 de desembre: un indi tirant una llança als coloms. ¡¡Puff!, es va esfumar. 25 de gener: un voltor carronyer. Es va convertir en carronya. 23 de març: un gat, el primer inquilí amb firma (Stöke). I, ¡miracle!, va sobreviure un dia, i un mes, i dos... Semblava que la pau grafitera havia tornat a la tercera aixeta. Però no. Al maig, la font va aparèixer amb una manifestació d’animals. «Els lletjos som més», protestaven amb pancartes un burro, un ocellot i un parell de rates. «Censura no». Als dos coloms intactes de Zacharevic els van envoltar amb marcs daurats i els van posar minivigilants. I la font es va convertir en lloc de pelegrinatge de turistes. Però, ai, ningú va menjar perdius amb esprai.
Al juliol, Mia Font va fotografiar in fraganti un empleat del servei de neteja passant el corró sobre tots els grafits. No en va quedar ni una ploma. Els va esborrar sense voler, es va disculpar després a Instagram. «Per error la tenia a la fitxa i la vaig fer. Us demano perdó». Hi ha qui va fer una crida perquè repintessin les aixetes i no acomiadessin l’operari. No el van acomiadar, confirmen des de l’ajuntament. «L’empresa de neteja de grafits va reconèixer que va ser un error seu i no es va sancionar». Sí que se li va acabar el contracte, es va lamentar ell.
Així que la font ha tornat a ser ignorada. Han pintat un pollet de parvulari a la tercera aixeta, poca cosa més. Però s’acosta la segona part. «Quan torni, en lloc de pintar els coloms, pintaré els operaris de la neteja… perquè no els esborrin», feia broma Francisco de Pájaro des d’Itàlia. Ell –revela– va ser l’autor de cinc inquilins de la tercera aixeta i de la gran manifestació. «M’alegra que ho hagin esborrat –apunta–. Així la història a les aixetes continua. L’art al carrer ha de morir». D’aquest culebró de paret, afegeix, encara falta el capítol 1. Hi ha un perquè venjatiu.
Tornem al 2014. «Vaig descobrir que Zacharevic va fer una exposició a Malàisia i la va titular Art is Rubbish is Art –recorda De Pájaro, el nom artístic del qual és precisament El Arte Es Basura–. I vaig descobrir que moltes instal·lacions estaven inspirades en peces meves que vaig fer entre el 2009 i el 2013». Zacharevic va acabar reconeixent que va ser De Pájaro qui el va inspirar pintar a la brossa, però al lituà li va sortir «un gra al cul i al CV», que diu l’espanyol.
Llavors van aparèixer els coloms a la font. I De Pájaro va executar la seva «venjança artística». «Les meves pintures les esborraven i els coloms no, i això em va començar a agradar. Em permetia tornar a fer alguna cosa creativa i posava en qüestió: ¿qui decideix qui viu i qui mor?».
Notícies relacionades«Des de Territori –responen a l’ajuntament– s’especifica quins murals o missatges cívics volen que es respectin, després d’acordar-ho amb les entitats del barri o des del mateix districte».
¿Què passarà a la font? «Des de Neteja –afegeixen– , s’han donat instruccions perquè, si tornen a aparèixer grafits a la font, es respectin». «Interessant», comenta De Pájaro. L’artista del carrer promet reprendre les aixetes. «Però aquesta vegada els més lletjos ja estaran a dalt en el poder, i òbviament, es corrompen...», riu. «Els coloms se’ls estaran menjant».
- Detenen una parella amb sis primats bebès ocults als genitals
- Referent social Mor Enric Morist, el somriure enmig del desastre
- Entrevista Giuseppe Russolillo, president de l’Acadèmia de Nutrició: «El dejuni intermitent no ha sigut concebut per perdre pes i pot posar en risc la salut»
- Barcelona prorroga 24 hores el permís d’obres al Camp Nou
- Investigació ‘La casa dels horrors’ d’Oviedo tenia un desmesurat consum d’aigua i una sala d’estudi per als tres nens