El nombre de manters s'ha doblat a Barcelona l'últim any

Colau intenta sense èxit acontentar ambulants, entitats socials, comerciants i Guàrdia Urbana

El 'top manta' es converteix en el principal focus de contradicció de l'equip de l'alcaldessa

fsendra34884744 barcelona   barcelones    31 07 2016    barcelona    manifes160731195305

fsendra34884744 barcelona barcelones 31 07 2016 barcelona manifes160731195305 / JOAN PUIG

3
Es llegeix en minuts
HELENA LÓPEZ / TONI SUST / BARCELONA

Quan Ada Colau i el seu equip van arribar al govern municipal, el juny del 2015, a Barcelona hi havia uns 400 manters. Ara, 14 mesos després, n’hi ha al voltant de 800. Són xifres aproximades però concloents. La venda ambulant s’ha convertit en el principal focus de contradicció d’un equip que va passar de l’activisme social a l’alcaldia, i que en altres facetes ha experimentat significatius banys de realitat. Potser l’exemple més clar va ser la vaga del metro, un conflicte encara per tancar definitivament, que va obligar Colau a posicionar-se amb l’empresa i contra els treballadors. Impensable un any abans, aquesta actitud li va reportar algunes crítiques, però també adhesions. No podia seguir sent activista al cent per cent alhora que alcaldessa, com ella mateixa ha admès diverses vegades.

En relació amb el 'top manta', el discurs i l’actuació municipal han tingut el llast de la voluntat d’acontentar els manters i les entitats socials i, des de fa un temps, també la Guàrdia Urbana. Una empresa molt i molt difícil.

CONTRADICCIONS

Tot plegat ha acabat destapant aquestes contradiccions evidents, que van culminar en la protesta que Colau va patir dijous passat, quan inaugurava a la Barceloneta un comptador dels migrants que moren al Mediterrani intentant assolir una vida millor. Aquell dia, alguns dels que protestaven per la detenció, hores abans, de set manters acusats de distribuir productes falsificats per a la venda ambulant, la van titllar de cínica i hipòcrita per preocupar-se pels migrants i refugiats en general mentre el seu ajuntament contribueix a perseguir els manters a la ciutat.

Podria resultar irònic, però aquest és just l’argument que la mateixa alcaldessa va utilitzar l’agost del 2015 en un dels seus textos a la xarxa social Facebook, que acostuma a utilitzar per marcar posició. Llavors, Colau va escriure, comentant les morts, en aquells dies, d’immigrants en naufragis o d’asfíxia en un camió: «Una part d’Europa plora, crida, vol que se salvin, que no morin, però… però que no vinguin, que se’n vagin, que desapareguin, que no existeixin i que no hàgim de veure’ls a la tele, i menys als nostres carrers, amb les seves mantes, al metro, o a les escales de casa nostra».

Hi ha hagut dos punts d’inflexió en la gestió municipal del 'top manta' en el mandat de Colau: un en el discurs i un altre en l’actuació. Després de diversos mesos d’efecte crida de manters atrets per la permissivitat de Barcelona, la inflexió en el discurs va arribar després que transcendís un vídeo en el qual es veu un venedor ambulant agredint un agent de la Guàrdia Urbana. El 19 de maig, Colau va defensar la policia local, a la qual va elogiar per ser el cos «que més està actuant contra la venda ambulant».

No obstant, i malgrat que l’alcaldessa va rebutjar aquella agressió amb tota vehemència, el tinent d’alcalde Jaume Asens va trucar a una advocada que representava la Guàrdia Urbana per instar-la a no demanar presó per al manter que va pegar a l’agent. Quan la cúpula policial ho va saber, va esclatar. El 27 de maig, l’alcaldessa es va comprometre a evitar noves interferències d’aquest tipus i va mostrar el seu suport als 3.000 agents del cos en una carta.

‘SKATE PARK’

Notícies relacionades

El juliol, va arribar el punt d’inflexió pel que fa als fets. L’ajuntament va decidir desallotjar el gran mercat manter instal·lat al passeig de Joan de Borbó, a la Barceloneta, mitjançant el sistema d’ocupar aquell espai amb una altra activitat. Hi va instal·lar per sorpresa un 'skate park'.

De fons, ha quedat en evidència que l’actual govern municipal paeix amb dificultat les protestes, malgrat que els seus integrants s’hi han format. I no deu ser per falta de pràctica: la gestió del 'top manta' ha provocat crítiques al consistori per part de l’oposició i els comerciants, de la Guàrdia Urbana, de les entitats socials que recolzen els manters (com la FAVB) i dels mateixos manters. 

Les crítiques al consistori i els laments dels criticats

«Avui és un dia trist», va escriure el quart tinent d’alcalde, Jaume Asens, el 28 de juliol, a Facebook, i va lamentar que ja hi hagués vuit interns al CIE reobert, un d’ells, el manter detingut per la Urbana. Sobre el CIE, que segueix obert a pesar de l’ordre de tancament municipal, Asens va escriure: «Com a ajuntament tenim un marge competencial molt limitat, pero estem fent l’impossible per aconseguir superar-lo».