El futur mercat de l'Abaceria de Gràcia incorporarà cooperatives de productors

Adéu al mercat de l’Abaceria del segle XIX, amb gairebé una tercera part de la seva oferta comercial tancada, instal·lacions vetustes i una pèrdua contínua de compradors al cor de Gràcia. El que vindrà, en uns quatre anys, serà un equipament del segle XXI amb la meitat de parades de venda però amb infraestructures que l’adaptin als nous temps i no solament un supermercat com a reclam afegit, sinó també un espai destinat a cooperatives per afavorir la venda de productors de proximitat i ecològics. La resurrecció, això sí, costarà 25 milions d’euros i implicarà traslladar l’activitat comercial a una carpa provisional que s’instal·larà al passeig de Sant Joan.

El projecte de renovació s’acaba de posar en marxa amb la votació favorable d’un 95% dels concessionaris i obre un calendari ajustat per estrenar nou mercat probablement el 2020. L’any que ve es redactarà el projecte arquitectònic i es construirà el recinte provisional per procedir al trasllat dels operadors (al passeig de Sant Joan entre Sant Antoni Maria Claret i Indústria) pactat amb comerciants i veïns, mentre duren unes obres complexes que començaran el 2018 i que duraran entre 24 i 30 mesos.

L’Abaceria se suma així al procés de reanimació que han sofert altres mercats històrics com, en els últims temps, el de Sants i el del Ninot, i també el de Sant Antoni, que encara la recta final de la reforma. La posada al dia es concep com a única via per evitar que els mercats més obsolets es morin per poc competitius. L’exemple d’aquest recinte del 1892 en plena travessera de Gràcia és clar: des de finals del 2010 fins a l’any passat ha perdut un 35% de visitants (13.802), el 32% dels seus 91 negocis interiors han abaixat la persiana, i també s’han extingit el 28% de les 24 parades exteriors.

Tornar a posar en òrbita un dels motors econòmics de Gràcia ha suposat mesos de negociacions amb els operadors. Els objectius de la intervenció són preservar l’equipament més important del barri en alimentació fresca i de proximitat; mantenir bona part de l’oferta i els seus llocs de treball; fomentar el paper cohesionador del mercat, afegint-hi espais de trobada veïnal; introduir-hi nous operadors d’economia social; rehabilitar el degradat edifici i fer-lo més sostenible (gestió de reciclatge, estalvi energètic...); i dotar-lo d’uns serveis i una logística competitius, incloent-hi un centre de distribució urbana soterrada per reduir la presència de vehicles a l’espai públic.

EDIFICI DESFASAT

Notícies relacionades

Renfe prepara 9.000 trajectes en bus per al tall de Rodalies entre El Prat i Vilanova de l'1 al 4 de maig

L’AMB licitarà per 800 milions la concessió d’aigua a vuit ciutats

Els comerciants respiren després de sis anys de negociacions amb diferents governs locals. Per a Paco Baiget, president dels operadors, la intervenció era necessària perquè el recinte no solament estava desfasat per a la venda sinó que era incòmode per al comprador, molt fred a l’hivern i sufocant a l’estiu. A més, destaca que funcionarà com a centre logístic de repartiment per a diverses illes del barri, i que a l’altell tindrà un espai social-veïnal molt esperat. «Gràcia necessitava un mercat que deixi la gent meravellada», opina.

A la planta baixa el renovat recinte tindrà 3.900 metres quadrats amb 50 comerços interiors (alguns de múltiples) i 12 d’exteriors, així com 350 metres quadrats per a les cooperatives de productors i 750 per a autoservei, com passa en tots els mercats reformats. A l’altell coincidiran oficines, serveis, espais polivalents (per a ús associatiu, lúdic, cultural i social) i una sala polivalent per a tallers d’alimentació saludable i cuina.