CONFLICTE A LA VIA PÚBLICA

Els manters tornen al centre i als 'salts' després de ser expulsats de la Barceloneta

Els venedors ambulants i la Guàrdia Urbana reprenen a la Rambla el tradicional joc del gat i el rata

L'ajuntament espera que els que van arribar atrets per la tolerància del mercat portuari marxin de la ciutat

Manters a les Rambla dels Estudis, aquest dilluns. / CARLOS MÁRQUEZ DANIEL

Manters a les Rambla dels Estudis, aquest dilluns.
cmarquez34739011 barcelona   barcelon s    18 07 2016  sociedad    manteros e160718181904
img 4824
img 4834
img 4841
img 4868

/

4
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Els manters, a la vista de l'ampli dispositiu policial, ja van dir diumenge que es retiraven "de la zona de conflicte". El mercat que en els últims mesos tenien instal·lat al passeig de Joan de Borbó, en terreny de ningú entre els dominis de l'ajuntament i el port, ja és història. De moment. Però també van dir, a més de considerar que són víctimes d'una "neteja social", que seguirien amb la seva activitat, que tornarien al centre, on tot va començar fa uns 10 anys. Així ha sigut. Aquest dilluns, una trentena de venedors ambulants ha tornat a la Rambla. I amb ells, l''statu quo' de tota la vida, la relació del gat i la rata amb la Guàrdia Urbana.

Els agents no semblen gaire convençuts amb les ordres. Només cal observar-los una estona per entendre el mandat: no actuar ni decomissar el material, però sí fer acte de presència perquè evacuïn la zona. Tot, amb la intenció de garantir la seguretat, tant de ciutadans com de manters i policies. "Això és una conya", diu un urbà a un parell de companys, després de fer fora algunes desenes de senegalesos davant la parròquia de Betlem, aquest dilluns al migdia. Un dels uniformats es col·loca a un metre d'un venedor. Es mou amb subtilesa, a càmera lenta. "¡Vine aquí! No facis res; tenim una instrucció i si no la seguim ens la carreguem", li reprèn un altre policia. Els joves se'n van, sense presses, Rambla avall. Desapareixen pel metro de Liceu, o ser amaguen rere un quiosc, fins que la cosa amaina i tornem-hi. Més avall, a la passarel·la del Maremàgnum, una altra desena de llençols ofereixen bosses i samarretes del Barça. Mateixa estampa, amb la policia portuària acostant-se sigil·losament i els africans recollint els embalums. 

VIGILÀNCIA SUBTIL 

Abans dels grans mercats, primer el del Port Vell i després el de la Barceloneta, els venedors ambulants es repartien per la ciutat en grups, sense grans aglomeracions; es diria que hi havia cert ordre. Sagrada Famíliaparc Güellpasseig de GràciaRamblaplaça de Catalunya i també el litoral. La seva presència era de sobres coneguda, i la policia,sota mandat del govern de torn, optava per una vigilància de baix perfil, és a dir, acostar-se sense córrer fins als senegalesos perquè tibessin del fil, recollissin el llençol i se n'anessin a pas lleuger. En comptades ocasions es produïen incidents. Alguns decomisos, però més com a missatge que com a repressió. Aquesta aparent pau ha brillat per la seva absència en aquest últim any, en què s'han produït nombroses batusses entre manters i Guàrdia Urbana que han deixat ferits en tots dos fronts.

L'ajuntament assegura que res ha canviat, que segueix vigent el dispositiu (vegeu article inferior) que el govern d'Ada Colau va impulsar l'octubre del 2015, i que es diferencia dels operatius anteriors en la voluntat de buscar una sortida concreta per a cada cas. Perquè no és el mateix actuar en un passeig ple de turistes que fer-ho en una plaça immensa o en un jardí. Així doncs, un portaveu municipal detalla que no hi ha constància d'incidents en les última hores i que tot està succeint segons el que estava pevist. El primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, ja va compartir l'obvietat la setmana passada a l'assenyalar que aquest col·lectiu no desapareixerà. "El que sí que es busca és que els que han vingut els últims mesos des d'altres ciutats marxin". És a dir, que Barcelona es quedi amb els manters de sempre, els que hi havia abans de l'efecte crida. Qüestió de sostenibilitat, I de capacitat.

"FOMENT DEL RACISME"

Notícies relacionades

"Sabíem que corríem el risc que es redistribuïssin per la ciutat, però no es podia permetre una zona franca de venedors ambulants", sosté la mateixa veu consistorial, que afegeix que s'estan estudiant totes les fórmules possibles per ajudar aquest col·lectiu. La sortida social és, de fet, la que sempre ha defensat Colau, que des que va arribar a l'alcaldia ha assegurat que la resolució al problema dels manters no arribaria per la via policial. 

Per la seva part, el Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona ha exhibit la seva indignació davant el que considera el "foment del racisme", en referència a la repressió a què assegura que són sotmesos els manters, i la "criminalització" de la seva activitat a través d'unes banderoles publicitàries en què s'informa els turistes que comprar articles és il·legal. Ahir, a la Rambla, els pocs minuts que podien estendre el llençol abans de canviar la ubicació, eren suficients per comprovar que l'efecte del missatge és pràcticament nul. 

Un 'modus operandi' per a cada cas

El govern d'Ada Colau es va trobar sobre la taula un dispositiu, anomenat 'operació Mestral', per combatre la venda ambulant a Barcelona. En paraules d'un col·laborador, era "massa homogeni", quan el que requereix aquesta activitat, segons Barcelona en Comú, és una actuació concreta per a cada cas. Va ser així com a l'octubre es va posar en marxa l'operatiu 'Víctor Alfa', que en paraules d'Amadeu Recasens, comissionat de Seguretat, perseguia "clarificar els criteris generals per aplicar una gradació en funció de la situació". L'ajuntament va optar per actuar en funció de dues fases, una per a menor i una altra per a més gran presència d'aquests venedors al carrer. La premissa d'aquest dispositiu és destinar més o menys efectius i d'un tipus o altre seguint el criteri d'actuació preventiva, conflictes lleus i risc imminent. També llavors, davant les crítiques de l'oposició, el govern municipal va recordar que la solució no havia de ser policial, sinó social.