Viatge a Humoristán

A l’hora de crear un museu dedicat al còmic, la il·lustració o l’humor gràfic, el català emprenedor pot optar per un edifici magnífic sense res a dins (el futur, ¡i tan futur!, Museu del Còmic de Badalona) o per un munt de material interessant sense parets on penjar-lo (el museu virtual Humoristán, de visita obligada, www.humoristan.org).

Tenint en compte el panorama, és evident que el món virtual surt més a compte que el real. La Fundació Gin –creada en record del fantàstic humorista desaparegut, un dels personatges més simpàtics que he conegut mai– ho va tenir molt clar fa un parell d’anys, quan va començar a treballar en aquesta magnífica web que es va presentar en societat dijous passat, a la biblioteca del carrer de l’Hospital (de la que s’esperava al Born val més oblidar-se’n des que va morir sepultada sota els gloriosos pedrots del 1714).

Presentava l’acte Josep Cuní, que es va retrotreure a la seva infància a Tiana (Maresme) per parlar-nos de com havien sigut d’importants per a ell els tebeos en general i el TBO en particular. El seu pare el tenia a la tauleta de nit al costat del 'Reader’s Digest', i la seva mare el preferia al 'Pulgarcito', el 'Tío Vivo' i el 'DDT', que era el que llegia el petit Cuní quan la seva publicació favorita no arribava al poble pel motiu que fos.

Que un periodista presenti un museu virtual de l’humor gràfic se li feia estrany, segons ens va confessar, però, ¿potser no és periodisme il·lustrat el que fan Forges, El Roto o Ferreres, sense anar més lluny? 

El president de la Fundació Gin és el venerable Josep Maria Cadena, però allà qui talla el bacallà, organitza i posa la gent a pencar és José Luis Martín, exdirector d’'El Jueves' i pare de Quico el progre. El seu col·lega Jaume Capdevila , àlies Kap, el va descriure com «l’home dels diners», però encara que després li vaig comentar aquest tema a José Luis, no hi va haver manera que en digués res, encara que no crec que aquest museu 'on line' estigui finançat per l’Iran i Veneçuela. I si és així, ¿doncs què hi farem? A vegades el fi justifica els mitjans. 

LES TRES IS 

El colofó de la presentació el va posar, com de costum, Óscar Nebreda, en l’idioma que fa servir habitualment i que podríem anomenar 'catallà' o 'castelà', tant és: l’important és que garanteix la hilaritat del respectable, sobretot perquè l’ Óscar el fa servir per concentrar una gran quantitat de burrades per minut.

Aquesta vegada la va agafar amb la telefonia mòbil, refugi segons ell de les tres is (inútils, ineptes i imbècils) i entorn en què qualsevol estúpid penja una foto amb un peu suposadament enginyós i es considera un crac de l’humor. A aquests els va dir que entressin a la web d’Humoristán i es deixessin de tonteries, tot i que va tamisar lleugerament el seu 'petardisme' reconeixent que el mòbil també es podia utilitzar per visitar Humoristán durant les llargues hores que un es tira esperant que arribi el tren de Rodalies.

Les explicacions tècniques van anar a càrrec de Kap, algú que, igual que l’amic J. L., és en certa mesura un historiador i un estudiós de l’humor gràfic internacional. Va ser ell qui ens va ensenyar a navegar per Humoristán, a buscar els nostres autors favorits, visitar la col·lecció i les exposicions temporals i recordar-nos que aquest museu virtual és un permanent 'work in progress' que mai es donarà per conclòs ni falta que fa: si alguna cosa bona té el ciberespai és que és infinit i que el que hi habita es pot expandir sense taxa. 

A la trobada hi va faltar l’anunciat Ibáñez , aquest stakhanovista del tebeo. Vaig preguntar a l’ Óscar per ell i em va dir que segur que estava treballant, no com ell, que es va jubilar el mateix dia que li van caure els 65 i no ha tornat a ser vist amb un llapis a la mà. És inútil esbroncar-lo per això, encara que jo sempre ho faig quan me’l creuo. «Que treballi l’ Ibáñez », em va dir aquesta vegada, just abans que tots dos entonéssim a l’uníson el lema del creador de Mortadel·lo i Filemó: '«¡Al tablero! ¡Al tablero!»'. 

BONIC EDIFICI

Més d’un segle d’humor gràfic internacional és a l’abast de tothom a Humoristán. Que em pengin si sé com segueixen les negociacions amb els polítics per tirar endavant el Museu del Còmic.

Notícies relacionades

Només el 23% dels habitants de Ciutat Vella són autòctons

La nit més solidària recorda Andic

Però potser els seus impulsors haurien d’optar també per la vida virtual i oblidar-se d’aquest bonic edifici a Badalona (Barcelonès) que, al final, acabarà dedicant-se a qualsevol altra cosa mentre el conseller de Cultura de torn segueix dient en la inauguració del Saló del Còmic que Catalunya sempre s’ha sentit orgullosíssima dels seus dibuixants i de la seva indústria del tebeo. Com si ho veiés.