Els últims desterrats de la Mina

Al gitano Antonio Fernández li deien ‘Yoyo’ i es va casar amb Aurora Cortés, dita ‘Bonica’, a Madrid. Junts van venir a Barcelona i, si les dates quadren, ho van fer durant la postguerra més crua. Van travessar Espanya per fer-se un espai entre les barraques del Somorrostro, un terreny que va amuntegar misèria fins que la ciutat se la va treure de sobre a mitjans dels anys cinquanta. Els Fernández Cortés es van reallotjar a Montjuïc, a prop de l'estadi, i després d'allà se'n van anar a Sant Roc (Badalona). Quan es va construir la Mina (Sant Adrià de Besòs), els Fernández Cortés van fer arrels definitivament.

Van tenir 12 fills encara que un d'ells, una nena, va morir al poc temps. Els 11 germans -homes i dones- es van anar casant i van tenir, al seu torn, més fills. Amb el pas dels anys, van teixir la família més nombrosa de la Mina, amb gairebé un centenar de membres. Segons expliquen, malgrat viure molt a prop de gitanos que “traficaven amb droga”, cap d'ells es va barrejar amb aquests negocis.  Són “comerciants, drapaires o venedors ambulants”, treballadors humils que es compren cotxes que no valen “més de 3.000 euros”, asseguren.

‘Yoyo’ els va inculcar l'hàbit d'anar sempre ben afaitats mentre estiguessin sota el seu sostre perquè l'única barba de la casa havia de ser la seva. I elles mentre seguissin solteres havien de portar els cabells sempre recollits en una trena. No eren lleis gitanes. Eren les seves pròpies lleis, les d'una família que pertany al clan dels Pelúos, la més odiada ara pels Baltasares, la que més de quatre mesos després de l'assassinat del Port Olímpic assassinatPort Olímpic segueix desterrada i oculta en diferents ciutats de la corona metropolitana de Barcelona.

CANSATS DE FUGIR

Els diuen Pelúos perquè un dels seus avantpassats va lluir un abric de pell que li va valer el sobrenom de “pelut”. De seguida la “d” va deixar de pronunciar-se i a tots els membres de la seva descendència els van reconèixer com a integrants del clan dels Pelúos, un dels més nombrosos d'Espanya, amb presència a pràcticament totes les comunitats autònomes. Els germans pelúos de 'Yoyo', que com ell van venir a Catalunya des de Madrid, van formar altres famílies 'pelúas' a Badalona o Santa Coloma.

Aquest diari s'ha reunit amb quatre dels 'pelúos' Fernández Cortés de la Mina, tres dones i un home. Pròfugs “que no fugen de la justícia” d'un conflicte amb els Baltasares. La cita és a mitja tarda en una cafeteria d'un Carrefour d'una ciutat que demanen que no s'especifiqui. És aquí com podria haver sigut en qualsevol altre lloc. “Sense noms”, aclareixen abans de començar una entrevista que responen entre tots:

-¿On esteu vivint?

-T'ho direm però no pots publicar-ho.

-¿Teniu por?

-Ja no. Ara estem cansats de fugir. Volem denunciar que s'han oblidat de nosaltres. Ens odien.

El crim de la discoteca Nirvana del Port Olímpic de Barcelona el van perpetrar membres dels clans Pelúos, Zorros, Cascabel i Manuel contra un home de 26 anys del clan dels Baltasares. La seva mort, el 24 de gener, va provocar una diàspora a la Mina i al barri de Sant Roc que va foragitar 500 persones, emparentades amb els agressors. Transcorreguts tres mesos, van poder tornar tots els Zorros i els Cascabel. Quan es compleixi mig any, podran tornar els Manuel. Però ningú els ha dit res als Pelúos, que no saben si podran tornar “algun dia” a la seva llar. “No vull viure en un lloc on no pugui estar tranquil·la mentre els meus fills juguen al carrer, patint per si en algun moment algú decideix fer-los mal”, explica una d'elles. “Quan un gitano vol venjar-se, ho farà i no li importarà amb qui hagi de fer-ho”, justifica l'únic home que s'asseu a la taula. Per això, sense donar encara per perduda l'opció de tornar a la Mina, prioritzen trobar una solució que els permeti tornar a fer arrels sense cap temor. 

TORNAR A COMENÇAR

“No ens hem dirigit mai als Baltasares, ni ho farem fins que ells decideixin parlar amb nosaltres. És una mostra de respecte, una forma de comprendre el seu dolor”, insisteix l'home. Si parlen amb aquest diari és perquè volen “denunciar” una altra cosa: la inacció "de la Generalitat i de les institucions gitanes, com el consell d'ancians". "Ens han ignorat i no ens ajuden", protesten. Les seves condicions de vida, amb menors al seu càrrec que acumulen els dies sense escola i amb malalts molt lluny dels seus metges de confiança, comencen a ser “insuportables”, avisen.

Es queixen que la falta de respostes de les administracions els “ha obligat” a ‘okupar’ pisos buits en diferents localitats metropolitanes perquè, segons diuen, no tenen recursos per pagar un lloguer. Punxen la llum i l'aigua i també discuteixen amb els operaris que vénen a tallar aquests subministraments.

Notícies relacionades

Trobada una quilla a la Ciutadella que podria ser d’un altre vaixell medieval

Detectades obres il·legals en una reforma de Consell de Cent

Els Pelúos asseguren que estan “desesperats” i, encara que entenen el dany que alguns dels seus li van causar a Ramona, la mare del baltasar assassinat al Port Olímpic, volen que la justícia segueixi el seu curs i demanen a les autoritats que actuïn. “Els Baltasares no han de patir, si ens creuem amb ells sigui on sigui, no els donarem la cara, ens en anirem nosaltres. Si ara mateix entrés en aquest Carrefour un d'ells, ens en aniríem nosaltres, per respecte”, prometen.

Més de cinquanta anys després que ‘Yoyo’ i ‘Bonica’ arribessin a Barcelona, els onze germans Fernández Cortés tornen a buscar el seu lloc a Catalunya, mentre tracten d'aclarir si podran tornar a la Mina.