L'ombra de Can Fanga

Tan representatius són de la ciutat que Víctor Mora, pare del Capitán Trueno, els va dedicar Els plàtans de Bar-celona, novel·la de postguerra on plou molt sobre els arbres, testimonis silenciosos del que es va esdevenint als carrers vençuts, les lluites i les corrupteles, les farinetes per sopar i la placa metàl·lica als tramvies des de l’ocupació: «Prohibida la blasfèmia i la paraula grollera».

Per no embrancar-nos gaire en els plàtans, tot i que en certa manera d’això es tracta, em cito amb un entès en la matèria, Joan Guitart (Berga, 1976), enginyer agrícola i màster en gestió d’espais verds. Per dir-ho d’alguna manera, és el cap de la fronda barcelonina. S’ho sap tot; el detall, les xifres, la lletra menuda. ¿Quants plàtans hi ha a Barcelona? Doncs en concret i cenyint-nos a les vies, 47.300. El barri que més unitats acull, la Dreta de l’Eixample, amb 3.081. ¿El que menys? Torre Baró, amb un sol exemplar, un trist plàtan viudo. És l’espècie arbòria majoritària a la ciutat.

 

EL PLÀTAN DEGÀ

Guitart assegura que alguns dels espècimens més veterans –parlem dels plantats en alineació– es troben al passeig de Gràcia i a la Rambla i daten del 1859, el mateix any en què Narcís Monturiol submergia l’Ictíneo al port. Sense anar més lluny, el primer plàtan rambler, el que s’alça just davant del Burger King, l’hamburgueseria que va desplaçar l’entranyable Bar Canaletas el 1982, és un d’aquells exemplars amb més de 250 anys a l’esquena, sobre l’escorça del qual, un prodigi impressionista de taques grogues, ocres, grises i castanyes, un tal Lukas ha gravat el seu nom a punta de navalla o tornavís, maleïda sigui la gràcia. Sort, m’expliquen, que el plàtan renova els seus pantalons de camuflatge cada dos anys.

Va ser el 1859 quan es va aprovar el pla de Cerdà, que preveia l’extensió teòrica de l’Eixample des de Montjuïc fins al Besòs, amb arbres d’ombra plantats cada vuit metres. «L’urbanista Ildefons Cerdà va seguir els passos del que havia fet l’enginyer Jean-Charles Alphand als bulevards de París, i va escollir el plàtan per la seva disponibilitat, majestuositat i ràpid creixement», explica el cap de gestió de l’arbrat.

Però heus aquí que les condicions de l’eixample barceloní eren llavors molt diferents: darrere de les muralles s’estenia un immens terreny d’hortes i, com que encara no es coneixia l’asfalt, el plàtan, un arbre amb molta set, podia estendre les arrels tant com volgués. D’aquí, de l’absència de pavimentació, ve precisament el malnom de Can Fanga referit a la capital catalana, perquè en aquella època els senyors de levita i barret de copa es posaven els camals dels pantalons carregats de fang en les seves visites. Per cert, i per a alegria dels quen anomenen pixapins als urbanites barcelonins, Guitart aporta una anècdota impagable: resulta que els plàtans més foguejats, els del 1859, provenen ni més ni menys ¡de la Devesa de Girona!

CICATRIuS Sense SOLUCIÓ

Notícies relacionades

Catalunya es proposa ampliar els seus polígons industrials per atraure més inversió estrangera

Nathalie Nahai: "Confio que Barcelona continuï sent líder com a ciutat visionària"

Un dels exemplars més bells, un dels que presenta una «creu de ramificació» més elevada, es troba a tocar d’El Corte Inglés de la plaça de Catalunya, just davant de l’entrada de Fontanella, encaixonat, el pobre, en un escocell minúscul, que ve a ser com si als dos metres de Michael Jordan els haguessin col·locat uns peücs de color celeste en els seus bons temps. Aquest és un dels problemes més greus: la contenció. Com que el plàtan pot arribar a tenir una copa de fins a 20 metres d’amplada, se’ls ha sotmès durant anys a podes molt dràstiques que van derivar en «ferides d’impossible cicatrització».

A partir del 1992 es van començar a substituir, no pas amb el propòsit d’eliminar-los, sinó de diversificar el monocultiu de llavors perquè l’eventualitat d’una «patologia infecciosa» ens podria deixars sense ombra. Ara, en plena pol·linització, els maleïm, però vindrà l’agost, ai, amb la seva calor bíblica i buscarem la seva empara com les tribus d’Israel es van arrossegar cap a la terra promesa.