Arxiu de cortesia
La Biblioteca de Catalunya atresora un dels mayores fons de Cervantes del món
/
Hi ha disparitat de criteris sobre quan van ser –o si van arribar a ser– les visites de Miguel de Cervantes a Barcelona. Hi ha qui afirma que van ser dues, d’altres una, i alguns cap. Tampoc estan clars els anys en què, si és que va ocórrer, va passar o van passar: 1569, 1571 o 1610. Però del que no hi ha dubte és que la ciutat apareix en les seves obres. Famós és l’«Archivo de la cortesía, albergue de los extranjeros, hospital de los pobres, patria de los valientes, venganza de los ofendidos y correspondencia grata de firmes amistades, y en sitio y en belleza, única», que Cervantes posa en boca de Don Quixot.
Tant elogi, venint de ploma tan prestigiosa i d’hidalgo tan enginyós, sembla que mereix ser correspost. I ho és. Barcelona té la que en el seu moment va ser considerada la col·lecció cervantina més important del món: l’atresorada per Isidre Bonsoms i donada el 1914 a la Biblioteca de Catalunya. Qualificatiu, el de més important, que, si no manté, comparteix: els fons de la Biblioteca Nacional d’Espanya no es queda enrere.
La col·lecció catalana descansa, no cal dir-ho, a la Sala Cervantina del que durant cinc segles va ser l’únic hospital general de la ciutat, el de la Santa Creu, i que el 1940 va mutar oficialment en seu de la biblioteca. Abans, els fons de la institució van ocupar el Palau de la Generalitat. Va ser així fins que, en la guerra civil, el palau es va convertir en objectiu militar i els bibliotecaris van treure els llibres, col·lecció cervantina inclosa, a corre-cuita amb destí a l’edifici gòtic. Hi ha fotos que els mostren apilats al claustre, al peu de la creu barroca que el presideix.
La carta de Liz Taylor
Alguna d’aquestes imatges es pot veure juntament amb un altre material –com una carta d’Elizabeth Taylor i una impressionant col·lecció d’ex-libris– quan un transita per l’espai privat de la biblioteca. La presència de la missiva de l’actriu d’ulls violeta s’explica perquè va entrar amb la donació de l’arxiu de Josep Trueta; això de circular pels espais tancats al públic és imprescindible per arribar a la Sala Cervantina, plaça d’accés restringit. Encara que amb excepcions, com per Sant Jordi, que a més de ser dia dedicat al llibre i a la rosa és també aniversari de la mort de l’autor d’El Quixot.
Quatre segles de la mort
Dissabte es van complir quatre segles de tan assenyalada efemèride, així que res millor que rendir-li honors amb una visita al que a la institució consideren el seu espai més noble, amb permís de la Sala Marès. La que alberga la biblioteca de l’escultor, envoltada de mosaics amb escenes del viacrucis, es creu que va ser el quiròfan de l’hospital; la que conserva la donació d’Isidre Bonsoms era la infermeria. I entre l’una i l’altra se suposa que hi havia les estances dels gremis, en una de les quals va morir Antoni Gaudí.
La Sala Cervantina no tan sols conserva la col·lecció de Bonsoms sinó que també alberga el mobiliari que l’acompanyava, 3.500 volums entre els quals figuren les primeres edicions de totes les obres de Cervantes –menys de La Galatea, de la qual hi ha una raríssima segona edició– i les primeres edicions de les traduccions d’El Quixot a nombroses llengües, algunes tan exòtiques com l’indostànic, a més de les primeres que es van fer al català: la més primerenca, encara que inèdita, és del 1882 i porta la firma d’Eduard Tàmaro; la segona, que sí que va veure la llum, va arribar el 1891 de la mà d’Antoni Bulbena.
9.000 peces
Però la col·lecció cervantina de la Biblioteca de Catalunya no es va tancar amb la donació de Bonsoms. A hores d’ara continua sumant peces: recull tot el que s’ha publicat i es publica sobre l’escriptor i les seves obres. De manera que en l’actualitat suma 9.000 objectes, entre els quals s’inclouen materials tan diversos com assajos, gravats, cartells de cine, capses de mistos i còmics.
Vigila tan preat tresor un bust de Cervantes realitzat per Josep Reynés i un oli del donant firmat per Josep M. Vidal-Quadras. I entre tots dos, una placa amb un altre dels passatges del genial escriptor sobre Barcelona: «Flor de las bellas ciudades del mundo». Déu n’hi do.
