Més de la meitat dels fugits de la Mina per l'amenaça dels Baltasares han tornat a casa

La còlera del clan encara manté desterrades d'aquest barri i Sant Roc 200 persones

Els que hi han pogut tornar són els parents més allunyats dels assassins d'un baltasar

4
Es llegeix en minuts
GUILLEM SÀNCHEZ / BARCELONA

La còlera dels Baltasares amaina i la greu crisi que viu el barri de la Mina comença a veure el seu final. Més de la meitat de les famílies gitanes que van fugir per por de la venjança d'aquest clan ja han tornat a casa seva, al citat veïnat de Sant Adrià de Besòs i al de Sant Roc, a Badalona. L'exili d'aquestes 300 persones ha durat més de dos mesos. Segueixen en l'exili 200 més, els parents més pròxims dels implicats en l'assassinat del jove baltasar, el crim que va desfermar la diàspora.

Va començar per culpa d'una baralla a la discoteca Nirvana del Port Olímpic, el dissabte 23 de gener a la matinada. A la pista de ball d'aquest local va ser assassinat un gitano baltasar de 27 anys a mans de vuit membres d'altres clans, que li van clavar una ampolla trencada. El presumpte assassí, ja detingut pels Mossos d’Esquadra i empresonat provisionalment a l'espera de judici, és fill d'una mare del clan dels Pelúos i d'un pare del clan dels Zorros. Entre la resta dels integrants del grup d'agressors també hi havia membres emparentats amb els Cascabel i amb els Manuel. Sobre tots aquests clans, sense importar quin tipus de parentiu mantenien amb els agressors, va recaure l'amenaça dels temuts Baltasares. 

Les lleis gitanes, de transmissió oral, deixen clar que “un mort es paga amb un altre mort”. És a dir, que la família de la víctima consumarà la seva venjança quan aconsegueixi matar la persona que ha donat mort a un dels seus. També diu que els parents més pròxims de l'assassí (pares, fills, oncles i cosins) han de marxar com una mostra de respecte a la família de la víctima. Aquesta dispersió ha sigut tan greu perquè els Baltasares han ampliat les responsabilitats. Van entendre que havien de culpar els vuit agressors i van exigir sota amenaça de mort que se n'anessin tots. La Mina i Sant Roc es van anar buidant durant els dies següents.

MEDIACIÓ DELS MOSSOS

Els Ajuntaments implicats i la Generalitat han estat des d'aleshores fent malabars per mirar de resoldre un conflicte incòmode. Mirant d'evitar un enfrontament entre clans sense ofendre els Baltasares ni oblidar-se dels exiliats. Sobre els Mossos d’Esquadra ha recaigut la triple missió de protegir el barri de la Mina, detenir els culpables que van matar el jove baltasar i, sobretot, mirar de reconciliar posicions entre totes les famílies implicades en l'ofensa. El principal problema d'entrada va ser que l'òrgan més reconegut per aquesta comunitat, el Consell Gitano -que agrupa patriarques dels diferents clans-, se'n va inhibir perquè un dels seus pesos pesants és un Baltasar.

Per això els policies de la unitat de mediació van haver de començar des de baix fins a trobar nous interlocutors vàlids. Ho van fer gràcies als contactes de l'Oficina de Relacions amb la Comunitat (ORC) de Badalona. Els mediadors van arrencar primer el compromís dels Baltasares de deixar que tornessin tots els familiars més allunyats en línia parental amb els agressors i ara treballen per aconseguir que puguin tornar els més pròxims. Segons ha pogut saber aquest diari, les dates més pessimistes de què es parla ara per tancar definitivament aquesta crisi són “sis mesos”.

LA SOSPITA DE LA DROGA 

Notícies relacionades

Tot el procés de diàleg ha sigut complicat no només per l'absència d'interlocutors consistents. També ho ha sigut per la sospita que els clans dels Manolos i els Mulatos (els Jodorovic), emparentats a través de diversos matrimonis amb els Baltasares, podien estar interessats a fer que la diàspora s'allargués indefinidament per quedar-se amb el control del tràfic de droga a la Mina. Una estratègia oportuna després de les dues macrooperacions policials recents activades per la policia catalana a la Mina, que han permès arrestar 115 traficants i han deixat aquest mercat de la droga sense un propietari clar. La dispersió de famílies interessa als traficants per un altre motiu: els pisos buits d'aquests edificis sovint es converteixen en ‘guarderies’, espais que els traficants usen per guardar i vendre la droga. Una crisi com la desfermada per l'assassinat del Port Olímpic ha deixat moltes cases buides.  

A l'espera que els pares, els fills, els oncles i els cosins dels vuit joves que van assassinar el jove Baltasar puguin tornar a casa seva, la Mina i Sant Roc comencen a recuperar el seny. Que tornin tots també ajudarà a evitar que es descontroli novament el narcotràfic. 

El mig miler de gitanos exiliats van optar per ocupar cases en urbanitzacions de diversos municipis de la corona metropolitana. Tant la Generalitat com els ajuntaments han tractat aquestes ocupacions com un cas especial. Tractant d'entendre que el seu desterrament era forçós i que tolerar aquells inquilins era un mal passatger. Als veïns de Can Teixidó, una urbanització acomodada d'Alella (Maresme), els ha tocat lidiar amb una quarantena d'exiliats que han rebut el suport del consistori encara que la convivència al barri se n'ha vist afectada. Per resoldre aquest nou conflicte, una altra derivada del crim del Port Olímpic, l'alcalde d'Alella ha convocat un ple municipal per dimecres a dos quarts de vuit de la tarda. “El ple serà calent”, avança un dels veïns, farts de conviure amb aquests nous inquilins que a més els "amenacen” si s'atreveixen a recriminar-los la seva conducta.