El pioner servei de mediació del Prat compleix 20 anys de resolució de conflictes ciutadans

Si traslladéssim l'univers tarantinià al Prat de Llobregat, s'hauria de reservar el paper de senyor Llop a Xavier Jiménez. Algú que es podria presentar amb les ínfules de Harvey Keitel a ‘Pulp fiction’ gràcies a la seva habilitat per resoldre embolics, no obstant, mostra el seu tacte i la seva discreció negociadora fins i tot quan es tracta d'exposar la seva gestió al capdavant de l'equip de mediació ciutadana de l'ajuntament. No fa falta fer ostentació quan les dades parlen per si mateixes i deixen a la vista 20 anys d'exitosa trajectòria d'aquest servei de resolució de conflictes. Dues dècades que distingeixen aquesta localitat com la primera a Catalunya a implantar aquesta eina per a la millora de la convivència entre els seus veïns, com reconeix el 'Llibre blanc de la mediació' del Departament de Justícia, i que la consoliden com a referència inexcusable per a municipis de tot Espanya.

La mediació es presta de manera gratuïta, aporta un espai en què el diàleg i l'assessorament miren d'“aportar perspectiva” a les parts enfrontades, garanteix una gestió imparcial i confidencial, segons destaca el regidor de Cultura i Ciutadania, David Vicioso. Una carta de presentació valorada pels veïns, com demostren els 330 casos abordats l'any passat, dels quals es van beneficiar 600 persones. La xifra representa un increment de gairebé el 27% respecte de l'any precedent. Els ciutadans van al consistori per buscar l'equidistància que han trobat a faltar en assumptes molt diversos, amb especial incidència en intervencions relacionades amb el soroll dels veïns (28%), conflictes en el si familiar (26%), destrosses i conductes incíviques a l'espai públic (25%) i el malestar pels animals domèstics (16%), amb incidències en l'entorn escolar com una problemàtica més residual (5%).

SATISFACCIÓ

Gairebé tres de cada quatre assumptes que es dirimeixen en aquest servei finalitzen amb un grau de resolució “satisfactori per als ciutadans”, segons Jiménez, que matisa que això no implica necessàriament que la disputa es doni per tancada, però sí que posa d'acord les dues parts almenys per assenyalar “una millora de la situació”. El departament es completa amb Olga Felis i Belén de la Cámara, llicenciades en Dret, amb experiència en el terreny de l'educació i a abordar escenaris complexos.

"Amb la crisi, és habitual veure situacions en què es deteriora la relació en una parella, que no se suporta però no se separa per la situació econòmica, i la família és converteix en petit infern també per als fills; és necessari analitzar la situació i establir unes normes de convivència que garanteixin respecte mutu i les millors condicions per als menors”, indica el responsable del servei. Els temps canvien i amb ells els problemes que ha d'afrontar l'equip, concebut fa dues dècades bàsicament per resoldre incidències dels més joves ('botellon', danys al mobiliari urbà o imprudències viàries), així com per millorar l'encaix de les minories ètniques. Avui ha ampliat les mires i és un instrument que “millora la convivència ciutadana en general i que ha de servir en el futur per millorar en la prevenció de conflictes”, destaca Vicioso. 

FINAL FELIÇ

Notícies relacionades

Arbitratge per posar fi a una relació sentimental

Recobrar la calma a casa

La mediació és una opció útil per a les situacions de reparació comunitària, en què algú comet una infracció de l'ordenança de convivència i genera un dany a tercers que ha d'esmenar-se. La normativa local preveu la possibilitat de substituir voluntàriament la sanció econòmica amb fórmules que beneficiïn la comunitat, amb la intervenció del servei de mediació i la cooperació d'entitats locals. No obstant, la reparació comunitària és minoria davant la mediació ciutadana sense denúncia prèvia (62%), fonamentada en el reconeixement popular d'un servei “on la gent se sent escoltada i respectada”, segons Jiménez.

“És habitual que la primera sessió sigui un mar de llàgrimes d'algú que no ho passa bé i per fi se sent escoltat”, afegeix. Inicis durs que en molts casos se salden amb final feliç. “Hi va haver un conflicte entre una parella gai que es queixava del soroll que generaven dues mares solteres que compartien pis amb els seus 5 fills. Es deien de tot i la tensió a l'arribar aquí era insuportable -explica Jiménez-. Amb molt diàleg va arribar la conciliació fins a tal punt que avui la parella s'ofereix de cangur dels 5 nens quan les mares ho necessiten”.