Un tresor a cada família

La Casa Elizalde crea un gran àlbum amb les fotos domèstiques dels veïns de la dreta de l'Eixample

'Finestres de la memòria' alimenta la seva web amb donacions de familiars que han guardat imatges antigues en armaris

icoy32897121 barcelona eixample el balc de la pedrera 699 1160222200108

icoy32897121 barcelona  eixample el balc  de la pedrera  699  1160222200108
icoy32897215 paisatges interiors  les cases de la dreta de eixa160222200133

/

3
Es llegeix en minuts
CRISTINA SAVALL / BARCELONA

María del Tránsito Ruz Yepes posa amb aire solemne en un estudi fotogràfic lluint una mantellina. Era el 1868. Gairebé 150 anys després, una de les seves descendents, Mercè Fumadó, en conserva la còpia impresa en blanc i negre i també aquella arcaica peça de seda, punta i blonda que feien servir les dones de la burgesia per cobrir-se el cap i les espatlles en actes religiosos i en celebracions oficials. La fotografia que ella ha cedit a la Casa Elizalde és un dels retrats més antics de 'Finestres de la memòria', una iniciativa nascuda el 2011 en aquest centre cultural que pretén recuperar la història i els records de veïns de la Dreta de l’Eixample a través d’un fons fotogràfic col·lectiu anterior a 1980. 

 Els avis es presenten amb velles caixes de sabates plenes d’imatges. «És molt emocionant quan et comencen a explicar el que mostren les fotos. Però així que deixen de reconèixer les persones que hi apareixen és quan la foto passa a ser un document històric», explica Maite Esteve, coordinadora, que recorda en especial Xavier Olivé, un jubilat que els ha descobert el fons fotogràfic del seu besavi Fidel Periu, soci del Centre Excursionista de Catalunya. «Encara les estem seleccionant, per això no es troben a la web. És un llegat excepcional», apunta Esteve.

CONSERVACIÓ

Olivé concreta que de Barcelona hi ha poques imatges, comparat amb les panoràmiques que el seu besavi va captar en les seves excursions a principis del segle XX. «Alguna foto feia des del balcó de casa seva quan passava alguna cosa especial com la processó del Corpus», diu. I assegura que la conservació del llegat és bona: «Ha estat més d’un segle en un armari i allà segueix». 

 Míriam Alcaraz, directora de la Casa Elizalde, diu que el projecte interactiu durarà anys per donar valor a les fotos domèstiques i reforçar la identitat del barri. «Des de l’àmbit acadèmic, els fotògrafs amateur cada vegada adquireixen més importància. Aquest fons va més enllà del record sentimental. Són documents històrics», precisa la directora.

 En els seus cinc anys, Finestres de la memòria ha seleccionat i digitalitzat més de mil fotografies, ha creat una web amb fotos classificades per dates i temes, ha organitzat itineraris pel barri, ha impartit tallers de tècniques de fotografia i de conservació i ha fet quatre exposicions catalogades per botigues antigues, interior de les cases, veïns i veïnes, i festes al carrer. 

EN GUERRA

La cinquena, dedicada a fotografies domèstiques dels anys 30, s’exhibirà al maig també a la Casa Elizalde. La seva responsable és Núria F. Rius, assessora i comissària de tres mostres més. Ella i Jordi Calafell, cocomissari i tècnic de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, presentaran al juny en el congrés Photography: Between Anthropology and History, que se celebra a Montfort University de Leicester, imatges recol·lectades pel centre per a aquesta mostra. 

Notícies relacionades

 «Destaquen estampes de la vida quotidiana de la Dreta de l’Eixample durant la guerra civil. Es pensava que es feien poques fotos. I no és cert. Hem descobert un material fonamental per a la història de Barcelona. En aquella dècada van destacar grans fotoperiodistes, però amb prou feines són conegudes les joies que hi ha a les cases. Les fotos són com el contrarelat dels anys 30 que va ser quan les càmeres van deixar de ser exclusiva de la burgesia en l’àmbit urbà», argumenta l’especialista. 

 F. Rius i Calafell han trobat interessants fotos de joves amb noves mirades: «Tenen un valor sociocultural impressionant. Hi ha adolescents i universitaris en moments de diversió, fins i tot en guerra. Molts d’aquest aficionats, en el franquisme van retratar pares i fills».