La renda segueix caient a plom als barris més pobres de Barcelona

Si la vara que mesura la desigualtat social és la que hi ha entre el ciutadà més ric i el més pobre, és a dir, el forat obert entre els extrems, llavors no hi ha dubte que Barcelona segueix cavant en aquest forat, segons el contingut de l'informe anual sobre renda familiar que ha fet públic l'ajuntament. En aquests termes, el barri més pobre s'ha empobrit encara més (Trinitat Nova) i el barri més ric ha seguit enriquint-se (Pedralbes). L'afirmació és extrapolable als districtes, perquè la distància entre el David i el Goliat dels ingressos –Nou Barris i Sarrià-Sant Gervasi– també ha augmentat, amb el matís, que no s'ha de passar per alt que ho ha fet malgrat que als dos districtes ha baixat globalment el nivell de renda; això vol dir que ha baixat més al districte pobre. Però és un matís. El mapa de rendes de Barcelona segueix sent el d'una ciutat víctima de la crisi.

L'informe fet públic per l'ajuntament correspon a l'any 2014, l'últim any natural del mandat de Xavier Trias (CiU). Cal subratllar-ho tenint en compte que aquesta setmana l'actual alcaldessa, Ada Colau (Barcelona en Comú), va anunciar la posada en marxa d'un pla de barris que justament posarà l'accent en els districtes més vulnerables, castigats i desafavorits de la ciutat, com l'eix Besòs, Nou Barris, Ciutat-Vella i Sants-Montjuïc. L'alcaldessa va prometre una inversió de 150 milions en 15 barris durant el seu mandat, així que si aconsegueix el que pretén és de suposar que el mapa de la renda canviarà d'aquí a uns anys, almenys una mica. Si no és un objectiu del pla, segur que és una conseqüència desitjable.

UNA CRISI SELECTIVA

De feina n'hi ha. En un any assenyalat amb freqüència com el del començament de la recuperació econòmica –el 2014–, els barris més pobres de Barcelona es van tornar encara més pobres, seguint la premissa que la crisi és bàsicament un assumpte de les classes baixes. Nou Barris, el districte amb la renda familiar més baixa de la ciutat, no només segueix ostentant aquest títol sinó que el seu índex de renda ha tornat a caure, de 56,2 el 2013 a 53,7 el 2014; i això, senzillament, indica més pobresa. En 9 dels 13 barris del districte es va produir un descens de la renda –en alguns certament accentuat, com a Vilapicina i la Torre Llobeta, on va passar de 64 a 54, o Verdun, de 55,6 a 50,8– i només en quatre es va produir algun augment.

I com que Nou Barris és el districte més pobre, però no l'únic districte on hi ha barris pobres, més enllà, a l'altre extrem de la ciutat, els veïns de la Marina del Prat Vermell poden donar fe que aquesta crisi s'acarnissa amb els més vulnerables: el seu índex de renda ha patit un estrepitós col·lapse, del 59,1 el 2013 al 39,4 el 2014. Els pobres, més pobres.

AUGMENT GLOBAL

Notícies relacionades

La crua realitat

La sequera manté en suspens la tramitació del Pol Biomèdic

La bona notícia, que la hi ha, és que en el còmput global de la ciutat l'estadística ha experimentat un lleuger augment de l'1,1%, arrossegada per increments que s'haurien de qualificar de repartits i puntuals, atzarosos fins i tot (Fort Pienc aquí, La Bordeta allà, La Vila de Gràcia més enllà), si no fos perquè hi ha un sòlid augment que crida l'atenció en un districte en particular: Sant Martí. Sant Martí és en si mateix la bona notícia. Potser no per destapar una ampolla de cava, com el dia de la Grossa, però gairebé. En vuit dels seus 10 barris ha pujat aquest índex, i en sis d'ells de manera accentuada. Per exemple, al Poblenou va passar del 89,6 a 95,4, i a Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou, de 150,1 a 168,8. En el còmput general del districte, l'estadística no arriba per dos escassos punts al nivell anterior a la crisi.

Barcelona segueix sent una ciutat on predomina la classe mitjana, encara que és una classe mitjana més empobrida respecte a la de fa una dècada. En l'exitosa ciutat que vénen a veure visitants d'arreu del món més d'un terç de la població viu amb una renda baixa o molt baixa. Així estan les coses.