'L'Hospitalet se sale, compadre'

Si Barcelona fos Nova York –és un suposar–, potser l’Hospitalet seria el sud del Bronx, el districte on va néixer la cultura del hip-hop en els primers anys 70 amb unes festes de les grosses. Saraus on el rap era l’udol del carrer, el vehicle per canalitzar el malestar dels barris pobres. Sang llatina i negra apinyada al gueto. Resisteix o rebenta, «We doin it nigga, We doin it», com canta el duo M.O.P. Les rimes que escriu Rosa Rosario, els reis de la Torrassa, s’entenen bastant millor. 

La cita és amb ells, amb els xavals que componen el trio –Chaca, Mr. Pegh i DJ Rona– i amb el seu productor musical, Dive Dibosso, en una vella nau industrial del barri, un immens taller que pel que sembla es coneixia com la fàbrica de crac . Circumda la nau el típic paisatge d’extraradi: la via del tren, murs de formigó decorats amb grafits, la llum groga d’algun focus solitari i l’edifici del tanatori, on els veïns ni es queixen ni molesten.

L’habitació on assaja el grup bull d’expectació dimecres a la tarda perquè acaba d’arribar el màster amb el disc que Rosa Rosario es disposa a llançar el pròxim 19 de febrer amb el segell Mad 91. Un segon treball discogràfic titulat En la casa per celebrar que el trio fa una dècada que està in da house; o sigui, al peu del canó. «¡ Hospitalet se sale, compadre ! Aquí no preguntes / porque nadie sabe », diu la cançó que dóna nom a l’àlbum. 

Presideix la saleta un pòster del combat en què Mohamed Ali va tombar el seu arxirival Joe Frazier amb un nocaut en el 14è assalt. Un combat dramàtic, celebrat a Manila el 1975, que sens dubte ha triat Chaca (Isaac Real) com a decoració, perquè és boxejador professional i dels bons, amb diversos títols en el seu haver. Un paio dur, carismàtic i atractiu,el Chaca. Es pren un batut de proteïnes mentre dura la conversa.  

Baralles i grans matinades 

Rosa Rosario ha trigat sis anys a gravar un elapé des de l’anterior, però tot té una explicació: els tres nois que el componen no són un producte de màrqueting ni de l’ Operación Triumfo de torn, sinó gent de veritat, de la que s’ha de guanyar les garrofes d’alguna motherfucking manera. Chaca , veí de la Torrassa, ho fa amb els seus combats i com a entrenador personal als gimnasos Dir; Mr. Pegh, del barri de Sant Josep, en una fàbrica, i DJ Rona (José Morera), de Collblanc, està de moment «a la corda fluixa». ¿Que per què Rosa Rosario? Perquè així es diuen les mares que els van parir, dues Rosario i una Rosa, els noms de les quals porten tatuats. 

Per això, perquè són autèntics, transporten a les seves cançons la realitat que han mamat al barri: les baralles de bandes, les matinades dels pencaires per arribar a final de mes, les quedades a la plaça, els 50 quilos per a un pis… «Dels nostres amics, molts estan al carrer, altres a la presó i altres al cementiri», explica Chaca sobre l’entorn que els va veure créixer en un temps, per fortuna superat, en què el cavall feia estralls en la generació precedent, la dels seus germans grans. Malgrat tot, d’aquí no els mouen: barri power total. Es van conèixer en la primera adolescència pintant grafits als trens.

Mentre parlem d’això i d’allò altre, de com ha canviat la zona i dels bolos que s’acosten, Mr. Pegh obre la nevera i complimenta la visita amb un Actimel caducat. Vam riure bastant amb l’anècdota, però vam declinar la invitació no per la data de l’envàs (13 de desembre), sinó perquè l’hora va sent més de canyes que de iogurts.

Notícies relacionades

L’institut de la Mina descarta que l’atac a un professor el cometés un alumne

Reconeguda una incapacitat permanent per l’amiant

Ja és gairebé de nit, i DJ Rona, l’home dels plats i l’ scratching, s’ofereix a acostar-nos fins a la boca del metro amb el seu cotxe, un taxi de segona mà encara amb el cul groc: ha pintat les portes amb un esprai negre, però no li arriben els monises perquè el xapista li afini la feina. Xavals autèntics com la vida mateixa, com les rimes que mesclen.